Casa Bloc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 26′ 29″ N, 2° 11′ 26″ E / 41.441352°N,2.190463°E / 41.441352; 2.190463

Casa Bloc
09 Casa Bloc.jpg
Vista general de la Casa Bloc
Fitxa tècnica
Tipus habitatge social
Arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana
Començament 13 de març de 1933
Cronologia 1932-1936
Localització Passeig Torras i Bages, 95-99, Sant Andreu, Barcelona
Estil Racionalisme

La Casa Bloc és un edifici d'habitatges construït entre 1932 i 1936 que es troba al districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona. Els seus arquitectes van ser Josep Lluís Sert (1902–1983), Josep Torres Clavé (1906–1939) i Joan Baptista Subirana (1904–1978), tots ells integrants del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Avui dia, la Casa Bloc està considerada un símbol de l'arquitectura racionalista a Barcelona promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, ja que en el seu moment fou un projecte social innovador, integrat en l'entorn urbà i amb habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers. Fou un projecte que va tenir en compte la relació entre el nou edifici i la morfologia urbana resultant, plantejant així un nou model per a la Barcelona del segle XX contraposada, però no contradictòria, a l'Eixample del XIX.[1] L'any 1992 la Generalitat de Catalunya va declarar el conjunt arquitectònic Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Entre 1932 i 1933 es va construir el conegut com a Grup d'habitatges obrers, un conjunt de casetes encarregades per la Generalitat. Durant la construcció del Grup d'habitatges obrers es portà un control exacte de les hores de treball dels paletes i de les quantitats de materials utilitzats, dades que serviren per precisar el cost exacte de la mà d'obra i del material. A més, per economitzar es va intentar resoldre el problema de la despesa amb la mínima ocupació, fet que es va dirimir edificant en dues plantes. La superfície habitable d'aquestes casetes era de 70 m² (35 per planta més jardinet). Vistos els resultats, la Generalitat de Catalunya es va plantejar fer una projecte més gran, i va sorgir la idea de la Casa Bloc.

La Casa Bloc va ser encarregada per l'Institut Contra l'Atur Forçós, un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya. Va ser el president de l'època, Francesc Macià, qui, en un acte institucional, hi va col·locar la primera pedra (març de 1933). Les obres es van prolongar fins a l'any 1936, quan l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va aturar la construcció que només estava pendent dels seus últims detalls.

Després de la Guerra Civil, la Diputació de Barcelona va assumir-ne la titularitat i el nou règim franquista va acabar les obres. Als més de dos-cents pisos de la Casa Bloc, on havien d'instal·lar-s'hi els obrers que abans de la guerra vivien en condicions precàries a les diferents barriades del districte, hi van anar a viure militars i les seves famílies, orfes i vídues de la guerra, i pocs anys després, policies nacionals.

El 1943 s'inaugurà a la planta baixa del bloc 1 (al carrer de l'Almirall Pròixida) l'Escola Codolà i Gualdó, que també ocupà part de la plaça. El 1948, amb l'objectiu d'allotjar famílies de policies nacionals, es construí un nou bloc d'habitatges a l'altra plaça, que a partir d'aleshores quedà tancada. Aquest edifici va rebre el nom popular de Bloc fantasma. L'interior d'aquesta plaça es privatitzà i la Policia Armada hi construí dues cavallerisses, entre altres.

Durant més de mig segle no s'hi va fer cap millora ni restauració, de manera que l'immoble s'anà deteriorant amb el pas dels anys.[3] Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a la titularitat de la Generalitat de Catalunya. El 1997, l'Institut Català del Sòl, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per rehabilitar-la. L'INCASÒL encarregà el projecte de rehabilitació als arquitectes Víctor Seguí i Marc Seguí, un procés que va finalitzar l'estiu de 2008. El 15 de juliol del 2008 es va enderrocar el conegut com a Bloc Fantasma.[4]

Pis-museu Habitatge 1/11[modifica | modifica el codi]

Senyalització en ocasió de l'obertura del pis-museu (març de 2012)

L'Habitatge 1/11 de la Casa Bloc (1932-1939) és un pis-museu gestionat pel Museu del disseny de Barcelona. En el seu interior es pot visitar l'estructura i l'aspecte original dels pisos d'aquest conjunt arquitectònic, un referent de l'arquitectura d'habitatges per a obrers de l'època de la II República Espanyola. L'obertura d'aquest espai com a pis-museu és un reconeixement al treball de Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana i la innovació que van suposar els seus plantejaments als anys 30.

El pis-museu de la Casa Bloc, l'Habitatge 1/11, es troba obert a tots els públics, amb un règim de visites guiades prèvia reserva, des del mes de febrer de 2012.

L'Habitatge 1/11 és un dúplex que mesura 60 m². Es troba situat al bloc 2, planta 1, porta 11, del conjunt arquitectònic de la Casa Bloc. La distribució interna és molt senzilla i diferencia clarament la part de dia de la de nit.

A la planta inferior hi ha l'entrada, un passadís que mena al safareig amb dutxa, a la cuina, al lavabo amb vàter, al menjador i a una terrassa. A la planta superior hi ha dos dormitoris (altres habitatges de la Casa Bloc tenen tres o quatre dormitoris, una variable que es va preveure per ajustar-se a les necessitats de les famílies). Totes les estances donen a l'exterior, amb llum i ventilació naturals. L'habitatge també té obertures als dos costats del bloc, cosa que permet una fàcil ventilació transversal.[5]

Museïtzació[modifica | modifica el codi]

Una visita al pis-museu

L'Institut de Cultura de Barcelona, a través del llavors anomenat Disseny Hub Barcelona, i l'INCASÒL van encarregar la museïtzació de l'Habitatge 1/11, amb l'objectiu de retornar l'estructura i l'aspecte originals que havia perdut amb el temps i presentar-lo tal com l'havien pensat els seus creadors.[6]

La museïtzació de l'Habitatge 1/11 va implicar retornar l'habitatge al seu estat inicial: es van retirar els elements afegits o sobreposats i es va restaurar tot l'interior. Entre d'altres, es va col·locar una cuina d'època, el lavabo, el safareig amb dutxa, el paviment hidràulic o les portes plegables del menjador extrets d'altres habitatges de la Casa Bloc. Altres elements van estar adquirits segons els models identificats de l'època, com les aixetes, els tubs de coure, el fil elèctric o els interruptors, tots originals dels anys 30. A més a més, es van col·locar diversos elements de mobiliari de l'època com la taula, les cadires o el llit.

Els encarregats del projecte de museïtzació van ser Marta Montmany, Rossend Casanova i Víctor i Marc Seguí.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dossier de premsa. Visita a l'habitatge de la Casa Bloc». Disseny Hub Barcelona, 2011. [Consulta: 30 gener 2012].
  2. «[http://www.boe.es/boe/dias/1993/02/26/pdfs/A06416-06417.pdf Resolución de 7 de enero de 1993, del Departamento de Cultura.]» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 26/02/1993. [Consulta: 30 gener 2012].
  3. Bohigas, Oriol. «El ejemplo de la Casa Bloc». El País, 01/10/2008. [Consulta: 30 gener 2012].
  4. INCÀSOL. «L'enderroc del bloc fantasma». Generalitat de Catalunya, 2008. [Consulta: 6 de febrer de 2012].
  5. «Casa Bloc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Un habitatge de la Casa Bloc es converteix en museu visitable». lamalla.cat, 01/12/2011. [Consulta: 30 gener 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ddaa. «Workmen’s Flats in Barcelona». The Architects’ Journal [Londres], desembre 1933, p. 787-790.
  • GATEPAC. A.C. Documentos de Actividad Contemporánea [Barcelona], 1931-1937, p. Núm. 1 al 25..
  • AC: publicación del GATEPAC. Fundación Caja de Arquitectos. Arquíthemas, 15. Barcelona, 2005.
  • BELVIS MOLL, Carlos. Estudio de las nuevas exigencias del código técnico sobre un edificio existente: la Casa Bloc. [CD-ROM]. Tutor: Joan Olona Casas. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, Barcelona, 2009 (projecte de fi de carrera-UPC).
  • BOHIGAS, Oriol. "Homenaje al GATCPAC" a Cuadernos de Arquitectura, núm. 40, 1960, p.43-45.
  • CARRASCAL, Andreu. "Els dissenys de l'arquitecte Llongueras per a la Casa Bloc" a INDE, COAC, Barcelona, gener-març 2010, p. 24-25.
  • DOMÈNECH, Gemma; GIL, Rosa Maria. Un model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Fundació Josep Irla i Duxelm, Girona, 2010.
  • GONZÁLEZ I MORENO-NAVARRO, Antoni. "Casa Bloc". 32 monuments catalans de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1985, p. 288-296.
  • MANRIQUE DÍAZ, Emili. La Casa Bloc. PFC 1998/56. 2 volums. Tutora: Maribel Rosseló Nicolau [Dept. Composició Arquitectònica. Secció Història de la Construcció]. Escola Universitària Politècnica de Barcelona, Barcelona, 1998.
  • POSTICO I SOLER, Núria. "Una Nova tipologia d'habitatge: la Casa Bloc". Història urbana del Pla de Barcelona: actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. Institut Municipal d'Història, Barcelona, 1990. Vol. 2, p. 351-361.
  • ROCA, Francesc. "El GATCPAC y la crisis urbana de los años 30". Cuadernos de arquitectura y urbanismo: publicación del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya y Baleares, Barcelona, 1972. Núm. 90, p. 18-23.
  • ROVIRA, Josep Maria; GARCÍA, Carolina B. Casa Bloc: Barcelona, 1932-1939-2009. Mudito & Co., Barcelona, 2011.
  • ROVIRA, Josep Maria; PIZZA, Antonio (ed.). GATCPAC. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. COAC - MHCB, Barcelona, 2006.
  • Sanmartí Verdaguer, Jaume. La Restauración de la Casa Bloc.

GATPAC 1932-36.Congreso Internacional sobre Restauración de la Arquitectura Moderna: Actas.. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2001, p. 97-111 [Consulta: 23 gener 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bloc Modifica l'enllaç a Wikidata