Coliflor
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Coliflor
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
La coliflor o floricol (Brassica oleracea botrytis) és una varietat dins del grup botrytis de la col Brassica oleracea dins de la família Brassicaceae.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
És un tipus de col obtingut per selecció artificial per tal que els brots florals estiguin agrupats i tinguin color blanc. En altres aspectes fulles, tija,necessitats climàtiques és molt semblant a la col i encara més al bròquil però menys rústega (suporta només glaçades lleugeres) . La varietat romanesco té una estructura piramidal.
[modifica] Usos
Normalment la coliflor es menja cuita bullida. També es pot menjar crua o adobada en vinagre. A la Catalunya Nord es prepara la "Amanida blanca i verda" amb coliflor, mongetes verdes, formatge i una salsa vinagreta.[1]
Tallada a trossos es poden preparar plats tradicionals com la coliflor gratinada amb beixamel al forn. Un altre plat clàssic on la coliflor és l'ingredient principal és la coliflor amb seques, plat senzill que es menja amb un raig d'oli d'oliva.[2] Les restes d'aquest plat són ideals per recalentar a la paella amb uns trossets de cansalada.
La coliflor combina molt bé amb altres verdures (mongeta tendra, pastanaga, patata) en guisats o saltejats per acompanyar carns i peixos. El guisat de coliflor amb altres llegums es pot també barrejar amb arròs blanc i salsa de soia, per fer un arròs fregit a l'estil de la cuina xinesa.
[modifica] Referències
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada, La cuina tradicional de la Catalunya Nord
- ↑ Mongetes amb coliflor - Gastroteca
