Cosme Parpal i Marquès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCosme Parpal i Marquès
Biografia
Naixement8 març 1878 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1923 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Cosme Parpal i Marquès (Maó, 8 de març de 1878 - Barcelona, 7 de març de 1923) fou un historiador i professor universitari menorquí, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Biografia[modifica]

Estudià batxillerat a Maó i és llicenciat en dret (1899) i filosofia i lletres (1899) a la Universitat de Barcelona, i el 1901 es doctorà en filosofia a la Universitat Central de Madrid.[1] El 1914 fou nomenat catedràtic de psicologia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on hi havia estat professor de literatura espanyola, geografia política i descriptiva, Història universal, lògica fonamental, Història d'Espanya, Paleografia i llatí vulgar.[2] Era seguidor de l'escolàstica de Sant Tomàs d'Aquino. El 1910 va editar una biblioteca de clàssics grecs i llatins (Biblioteca de autores griegos y latinos) amb Lluís Segalà i Estalella.[3]

El 1902 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1913 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va investigar qüestions de la història de Menorca i història local de Barcelona a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Obres[modifica]

  • La Història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I (1898)
  • Rubió y Ors, historiador (1899)
  • Las ideas del gobierno sustentadas por santo Tomás de Aquino apoyan el regionalismo (1899)
  • La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III (1901)
  • La invasión turca de 1558 en Ciudadela de Menorca (1903)
  • Poesía popular menorquina (1906)
  • Dietario inédito de la ciudad de Barcelona en la década de 1767 a 1777 (de Joan Sagarriga) (1906)
  • Menéndez Pelayo, historiador de la literatura española (1912)
  • La isla de Menorca en tiempo de Felipe II (1913)
  • Antecedentes de la escuela filosófica catalana del siglo XIX (1914)
  • Contribución a la cartografía de Menorca. El puerto de Fornells en el siglo XVII (1918)
  • Fortificaciones de Menorca durante la dominación catalana (1919)
  • Un manuscrito inédito de Martí d'Eixalà. Análisis de la educación moral del hombre (1920).

Referències[modifica]

  1. Biografia publicada per l'IEC
  2. Biografia a aristarchus.unige.it
  3. «Cosme Parpal i Marquès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.