Ielena Firsova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Elena Firsova)
Infotaula de personaIelena Firsova

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició, educació musical i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDmitri Smirnov Modifica el valor a Wikidata
FillsAlissa Firsova, Philip Firsov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareOleg Firsov Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 9a52671f-8bc0-44e3-a210-63d3bb8f1897 Discogs: 1033569 Allmusic: mn0002168479 Modifica el valor a Wikidata

Ielena Olégovna Firsova —Еле́на Оле́говна Фи́рсова(rus), també Ielena Firssowa— (Leningrad, 21 de març del 1950) és una compositora russa. Firsova fou filla dels físics Oleg Firsov i Viktoria Lichko.

Biografia[modifica]

Va estudiar música a Moscou amb Alexander Pirumov, Yuri Kholopov, Iedisson Deníssov i Philip Herschkowitz. El 1979 va ser inclosa a la llista negra anomenada "Els 7 de Khrennikov" al sisè congrés de la Unió de Compositors Soviètics, per la seva participació no aprovada a alguns festivals de música soviètica a països d'occident. Està casada amb el compositor Dmitri Smirnov i actualment viuen al Regne Unit. Els seus fills són Philip Firsov (un artista i escultor), i Alissa Firsova (compositora, pianista i directora d'orquestra).

Ha compost més de cent obres de molts gèneres diferents, incloent l'òpera de cambra El Rossinyol i la Rosa a partir d'una obra d'Oscar Wilde i Christina Rossetti (estrenada el 1994 al Festival d'Òpera Almeida de Londres), l'obra per a orquestra Augury, (estrenada als The Proms de la BBC) i el poema Rèquiem a Anna Akhmàtova per a soprano, cor i orquestra (estrenada al Konzerthouse de Berlín en setembre de 2003).

El seu gènere favorit és la cantata de cambra per a veu sola i conjunt de cambra (o orquestra). Algunes d'aquestes cantates estan basades en poemes d'Aleksandr Puixkin, Marina Tsvetàieva, Borís Pasternak i Oleg Prokofiev. La majoria de aquestes cantates està basada en els poemes del seu poeta favorit Óssip Mandelxtam, com ara Vida terrenal, Tristia, La pedra, Passejos pel bosc, Abans de la tempesta, Cançó estigial, Camí secret, Petxina, Whirlpool, Silentium, Cançons d'hivern, i Sonets de Petrarca (en traducció russa d'Óssip Mandelxtam).

Va rebre peticions de molts festivals de música, orquestres i conjunts de cambra, incloent-hi l'Orquestra Reial del Concertgebouw, el Quartet Brodsky, l'Orquestra d'Instrument de Vent de Manchester, el Schubert Ensemble, el Festival Freden, els BBC Proms, Festival Asiago Festival, i el Expo 2000 (Hannover). La seva música està disponible a través dels editors Boosey & Hawkes de Londres; Hans Sikorski, d'Hamburg i G. Schirmer de Nova York.

Selecció d'obres[modifica]

  • Suite per a viola sola, Op. 2 (1967)
  • A Feast in Time of Plague, òpera de cambra basada en una obra d'Aleksandr Puixkin (1973)
  • Concert per a Violoncel No.1 (1973)
  • Sonets de Petrarca per a veu i conjunt de cambra (1976)
  • Concert de Cambra Núm. 1 per a flauta i cordes (1978)
  • The Night, per a veu i quartet de saxofons (Borís Pasternak, 1978)
  • Tristia, cantata per a veu i orquestra de cambra (Mandelxtam, 1979)
  • Three Poems of Osip Mandelstam, per a veu i piano (1980)
  • Misterioso (Quartet de corda No. 3, 1980)
  • Shakespeare's Sonnets per a veu i orgue (o quartet de saxofons, 1981)
  • Concert de Cambra No. 2 (Concert de Violoncel No. 2, 1982)
  • The Stone, cantata per a veu i orquestra simfònica (Mandelxtam, 1983)
  • Concert de Violí No. 2 (1983)
  • Earthly Life, cantata de cambra per a soprano i conjunt de cambra (Mandelxtam, 1984)
  • Concert de Cambra No.3 (Concert per a Piano No. 1, 1985)
  • Music for 12 per a conjunt de cambra (1986)
  • Forest walks, cantata per a soprano i conjunt de cambra (Mandelxtam, 1987)
  • Concert de Cambra No. 4 – per a trompa i conjunt de cambra (1987)
  • Augury per a cor i orquestra (William Blake 1988)
  • Amoroso (Quartet de Corda No. 4, 1989)
  • Nostalgia per a orquestra (1989)
  • Stygian Song per a soprano i conjunt de cambra (Mandelxtam, 1989)
  • Odyssey per a 7 intèrprets (1990)
  • The Nightingale and the Rose, òpera de cambra (Oscar Wilde/Christina Rossetti, 1991)
  • Seashell per a soprano i conjunt de cambra (Mandelxtam, 1991)
  • Whirlpool per a veu, flauta i percussió (Mandelxtam, 1991)
  • Silentium per a veu i quartet de corda (Mandelxtam, 1991)
  • Secret Way per a veu i orquestra (Mandelxtam, 1992)
  • Distance per a veu, clarinet i quartet de corda (Marina Tsvetàieva, 1992)
  • Lagrimoso, (Quartet de Corda No. 5, 1992)
  • Cassandra, per a orquestra (1992)
  • Insomnia, per a quatre cantants (Puxhin, 1993)
  • Before the Thunderstorm, cantata per a soprano i conjunt de cambra (Mandelxtam, 1994)
  • Quartet de Corda No. 6 (1994)
  • Compassione (Quartet de Corda No. 7, 1995)
  • The Stone Guest (Quartet de Corda No. 8, 1995)
  • No, it is not a Migraine per a baríton i piano (Mandelxtam, 1995)
  • Concert de Cambra No. 5 (Concert de Violoncel No. 3, 1996)
  • The Door is Closed (Quartet de Corda No. 9, 1996)
  • Concert de Cambra No. 6 (Concert per a Piano No. 2, 1996)
  • The River of Time per a cors i orquestra de cambra, en record de Iedisson Deníssov (Gavriïl Derjavin, 1997)
  • La malinconia (Quartet de Corda No. 10, 1998)
  • Captivity per a orquestra de vent de fusta (1998)
  • Leaving per a orquestra de corda (1998)
  • The Scent of Absence per a baix, flauta i arpa (Oleg Prokofiev, 1998)
  • Das erste ist vergangen (Christushymnus 2000) per a soprano, baix, cor mixt i orquestra de cambra (Franz Kafka, Bible, etc., 1999)
  • Requiem per a soprano, cor i orquestra (Anna Akhmàtova, 2001)
  • Winter Songs per a soprano i violoncel (Mandelstam, 2003)
  • The Garden of Dreams (homenatge a Dmitri Xostakóvitx) per a orquestra (2004)
  • Farewell (Quartet de Corda No.12, 2005)
  • Black Bells per a piano i conjunt de cambra (2005)
  • For Slava per a violoncel sol (2007)
  • Purgatorio (Quartet de Corda No. 11, completat el 2008)

Discografia selecta[modifica]

  • Misterioso, Art i Electrònica: AED 10108 Stereo
  • Amoroso, Conifer Classics 75605 512522
  • La Malinconia Vanguard Classics 99212
  • Concert de cambra No.1 Mobile Fidelity MFCD 906
  • Cassandra per orquestra de simfonia Op.60 (1992) juntament amb Sofia Gubaidulina: Pro et contra CD de BIS-668 STEREO
  • The Mandelstam Cantates Megadisc MDC 7816 [1]

Notes[modifica]

  1. ↑ «veure a Megadisc». Arxivat de l'original el 2005-09-20. [Consulta: 20 setembre 2005].

Bibliografia[modifica]

  • Elena Firsova: On Music; Sovjetische Music in Licht der Perestroika, pp. 337–8, Laaber-Verlag, Alemanya, 1990
  • Yuri Kholopov: Russians in England: Dmitri Smirnov, Elena Firsova. Article, a: Music From the Former USSR. Issue 2. Moscow: Composer, 1996, pp. 255–303; Ex oriente...: Ten Composers from the Former USSR. Berlin: Verlag Ernst Kuhn, 2002, pp. 207–266 ISBN 3-928864-84-X
  • Firsova, Yelena Olegovna by Stephen Johnson, al New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie (London, 1992) ISBN 0-333-73432-7

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ielena_Firsova&oldid=32465845»