Emèrit Bono i Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmèrit Bono i Martínez
Nom original(es) Emérito Bono Martínez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Sagunt (Camp de Morvedre) Modifica el valor a Wikidata
2n Conseller de Medi Ambient
12 juliol 1993 – 6 juliol 1995
← Antoni Escarré EsteveJosé Manuel Castellá Almiñana →
Nomenat per: Joan Lerma i Blasco
3r Conseller d'Administració Pública
19 setembre 1989 – 12 juliol 1993
← Joaquín Azagra RosLuis Berenguer Fuster →
Nomenat per: Joan Lerma i Blasco
Regidor de l'Ajuntament de València
23 maig 1983 – 14 juny 1987
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: València

1r Conseller de Transports i Benestar Social
10 abril 1978 – 1r novembre 1978 – José Galán Peláez →

Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: València

Activitat
Lloc de treball Madrid
València Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, catedràtic, economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol (1989–)
Partit Comunista d'Espanya (1966–1989)
Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) és un economista i polític valencià.

Biografia[modifica]

Va estudiar batxillerat al Col·legi dels Salesians de València i es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la Càtedra de Política Econòmica de la Universitat de València[1] Es va incorporar al Partit Comunista d'Espanya en 1966 durant la dictadura franquista i va treballar per la restauració de les llibertats públiques al País Valencià, participant en la Taula Democràtica del País Valencià. Va mantenir la seva vinculació a l'església catòlica i des del 1974 va impulsar la Junta Democràtica del País Valencià.[2]

Militant del sector valencianista del PCPV durant la transició democràtica, fou diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1977[3] i 1979. Fou President de la Comissió de Transporte i Comunicacions del Congrés dels Diputats.

Formà part del Plenari de Parlamentaris del País Valencià i del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana, qui el nomenà conseller de benestar social el 1978, però dimití el 29 de desembre de 1978. Fou escollit regidor a l'ajuntament de València a les eleccions municipals espanyoles de 1983. A les eleccions municipals de 1987 no es va presentar i el 1989 abandonà el PCPV per a ingressar en el PSPV-PSOE, amb el qual Arribà a ser home de confiança del president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, qui el nomenà conseller de medi ambient el 1993-1995.

Una vegada abandonà la política, ha estat catedràtic d'economia aplicada en la Universitat de València, des del 2005 és membre de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). És un aferrissat defensor del paper del País Valencià dins l'Euram. És pare del periodista i diputat Ferran Bono Ara. Des de 2011 participa en el moviment Valencians pel Canvi.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa d'Emèrito Bono Martínez». Congrés dels Diputats.
  2. Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.91. ISBN 9788495484802. 
  3. «Diputados electos. Lista definitiva provisional». La Vanguardia, 03-03-1979, pàg. 12 [Consulta: 13 juliol 1979].


Càrrecs públics
Precedit per:
'
Conseller de Transports i Benestar Social
de la Generalitat Valenciana

Escut del País Valencià

1978-1978
Succeït per:
José Galán Peláez
Precedit per:
Joaquín Azagra Ros
Conseller d'Administració Pública
de la Generalitat Valenciana

Escut del País Valencià

1989-1993
Succeït per:
Luis Berenguer Fuster
Precedit per:
Antoni Escarré Esteve
Conseller de Medi Ambient
de la Generalitat Valenciana

Escut del País Valencià

1993-1995
Succeït per:
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
(Consellera d'Agricultura i Medi Ambient)
Premis i fites
Precedit per:
Josep Iborra i Martínez
Fuster portàtil
Premi Joan Fuster d'assaig
1983
amb Ernest Garcia
Succeït per:
Joan Francesc Mira i Casterà
Crítica de la nació pura