Vés al contingut

Egosa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Joan Gené ha mogut Ègosa a Egosa sobre una redirecció: la omega indica que la vocal és llarga i, per tant, tònica; vegeu VP:GRLL
Αccent grec mal col·locat
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula indret}}
{{Infotaula indret}}
'''Egosa''' (en {{lang-grc|Ἔγωσα}}) és el nom d'una antiga població de la tribu [[ibers|ibèrica]] dels [[castel·lans]] situada al nord-est de la [[península Ibèrica]], segons el geògraf grec [[Claudi Ptolemeu]], que va viure al {{segle|ii}} dC.<ref>Claudi {{Versaleta|Ptolemeu}}, ''[[Geographia|Geografia]]'', II 6.71.</ref>
'''Egosa''' (en {{lang-grc|Ἐγῶσα}}) és el nom d'una antiga població de la tribu [[ibers|ibèrica]] dels [[castel·lans]] situada al nord-est de la [[península Ibèrica]], segons el geògraf grec [[Claudi Ptolemeu]], que va viure al {{segle|ii}} dC.<ref>Claudi {{Versaleta|Ptolemeu}}, ''[[Geographia|Geografia]]'', II 6.71.</ref>


Pel context en què Ptolemeu esmenta Egosa, hom ha considerat sovint que es trobava en territori de l'actual [[Catalunya]], i per la semblança fonètica amb [[Ègara]], l'historiador terrassenc [[Josep Soler i Palet]] va concloure, de manera poc fonamentada,<ref name="Oller">{{ref-publicació |cognom=Oller Guzmán |nom=Joan |títol=El municipi romà d’Ègara: antecedents, constitució i evolució |publicació=Terme |data=2009 |pàgines=190-192 |exemplar=24 |url=https://core.ac.uk/download/pdf/39032219.pdf}}</ref><ref name="Puig">{{ref-publicació |cognom=Puig i Ustrell |nom=Pere |títol=Ègara. Grafia que correspon a la pronúncia correcta del nom de l'antic municipi flavi |publicació=Terme |data=1988 |pàgines=45 |exemplar=3 |url=https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40558}}</ref> que era el nom ibèric de l'assentament que posteriorment esdevindria el municipi romà d'Ègara.<ref>{{ref-llibre |cognom=Soler i Palet |nom=Josep |títol=Egara - Terrassa |pàgines=19-23 |editorial=Tallers gràfics Joan Morral |data=1928 |url=https://arxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/EGARA-TERRASSA.pdf}}</ref> No obstant això, diversos autors han assenyalat que la localització dels castel·lans no és segura, i que raonablement se situaria més al nord, a l'alta vall del [[Ter]], entre els quals [[Joan Coromines]], per qui Egosa és [[Gósol]];<ref>{{ref-web |cognom=Coromines |nom=Joan |url=https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=16700 |títol=Gósol |obra=[[Onomasticon Cataloniae]]}}</ref> d'altres opinen que Ptolemeu ja parla d'Ègara quan, entre les poblacions dels [[ilergets]], esmenta ''Erga'' o ''Èraga''.<ref name="Puig"/> Finalment, altres autors han ressaltat el fet que el text de Ptolemeu és molt vacil·lant i poc fiable, i que Egosa bé podria ser una [[crítica textual|corrupció]] d'Ègara.<ref name="Oller"/><ref name="Puig"/>
Pel context en què Ptolemeu esmenta Egosa, hom ha considerat sovint que es trobava en territori de l'actual [[Catalunya]], i per la semblança fonètica amb [[Ègara]], l'historiador terrassenc [[Josep Soler i Palet]] va concloure, de manera poc fonamentada,<ref name="Oller">{{ref-publicació |cognom=Oller Guzmán |nom=Joan |títol=El municipi romà d’Ègara: antecedents, constitució i evolució |publicació=Terme |data=2009 |pàgines=190-192 |exemplar=24 |url=https://core.ac.uk/download/pdf/39032219.pdf}}</ref><ref name="Puig">{{ref-publicació |cognom=Puig i Ustrell |nom=Pere |títol=Ègara. Grafia que correspon a la pronúncia correcta del nom de l'antic municipi flavi |publicació=Terme |data=1988 |pàgines=45 |exemplar=3 |url=https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40558}}</ref> que era el nom ibèric de l'assentament que posteriorment esdevindria el municipi romà d'Ègara.<ref>{{ref-llibre |cognom=Soler i Palet |nom=Josep |títol=Egara - Terrassa |pàgines=19-23 |editorial=Tallers gràfics Joan Morral |data=1928 |url=https://arxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/EGARA-TERRASSA.pdf}}</ref> No obstant això, diversos autors han assenyalat que la localització dels castel·lans no és segura, i que raonablement se situaria més al nord, a l'alta vall del [[Ter]], entre els quals [[Joan Coromines]], per qui Egosa és [[Gósol]];<ref>{{ref-web |cognom=Coromines |nom=Joan |url=https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=16700 |títol=Gósol |obra=[[Onomasticon Cataloniae]]}}</ref> d'altres opinen que Ptolemeu ja parla d'Ègara quan, entre les poblacions dels [[ilergets]], esmenta ''Erga'' o ''Èraga''.<ref name="Puig"/> Finalment, altres autors han ressaltat el fet que el text de Ptolemeu és molt vacil·lant i poc fiable, i que Egosa bé podria ser una [[crítica textual|corrupció]] d'Ègara.<ref name="Oller"/><ref name="Puig"/>

Revisió del 23:55, 20 maig 2024

Infotaula de geografia físicaEgosa
TipusAntic assentament Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficapenínsula Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 34′ 09″ N, 2° 00′ 55″ E / 41.56924°N,2.01533°E / 41.56924; 2.01533

Egosa (en grec antic: Ἐγῶσα) és el nom d'una antiga població de la tribu ibèrica dels castel·lans situada al nord-est de la península Ibèrica, segons el geògraf grec Claudi Ptolemeu, que va viure al segle ii dC.[1]

Pel context en què Ptolemeu esmenta Egosa, hom ha considerat sovint que es trobava en territori de l'actual Catalunya, i per la semblança fonètica amb Ègara, l'historiador terrassenc Josep Soler i Palet va concloure, de manera poc fonamentada,[2][3] que era el nom ibèric de l'assentament que posteriorment esdevindria el municipi romà d'Ègara.[4] No obstant això, diversos autors han assenyalat que la localització dels castel·lans no és segura, i que raonablement se situaria més al nord, a l'alta vall del Ter, entre els quals Joan Coromines, per qui Egosa és Gósol;[5] d'altres opinen que Ptolemeu ja parla d'Ègara quan, entre les poblacions dels ilergets, esmenta Erga o Èraga.[3] Finalment, altres autors han ressaltat el fet que el text de Ptolemeu és molt vacil·lant i poc fiable, i que Egosa bé podria ser una corrupció d'Ègara.[2][3]

Ara per ara, no hi ha consens per afirmar que Egosa fos l'Ègara ibèrica, encara que sí que sembla clar que sota l'Ègara romana hi va haver un jaciment ibèric (potser ja anomenada Ègara).[2] D'aquesta ocupació se n'han trobat algunes peces de ceràmica amb inscripcions ibèriques a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, al subsol de les esglésies de Sant Pere. També hi ha hagut troballes isolades de monedes ibèriques fora del barri de Sant Pere.

Referències

  1. ↑ Claudi Ptolemeu, Geografia, II 6.71.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Oller Guzmán, Joan «El municipi romà d’Ègara: antecedents, constitució i evolució». Terme, 24, 2009, pàg. 190-192.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Puig i Ustrell, Pere «Ègara. Grafia que correspon a la pronúncia correcta del nom de l'antic municipi flavi». Terme, 3, 1988, pàg. 45.
  4. ↑ Soler i Palet, Josep. Egara - Terrassa. Tallers gràfics Joan Morral, 1928, p. 19-23. 
  5. ↑ Coromines, Joan. «Gósol». Onomasticon Cataloniae.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Egosa&oldid=33518479»