Chandrasekhara Raman
Sir Chandrasekhara Venkata Raman FRS (en tàmil: சந்திரசேகர வெங்கடராமன்) (Tiruchirappal·li, Índia, 1888 - Bangalore, 1970) fou un físic i professor universitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Física.
Biografia[modifica]
Nascut el 7 de novembre de 1888 a la ciutat de Tiruchirappal·li, ciutat de l'estat indi de Tamil Nadu. De ben jove, es traslladà a la ciutat de Visakhapatnam, a l'estat d'Andhra Pradesh. Va completar la seva llincenciatura i doctorat en física i anglès al Presidency College de Madras l'any 1907. Posteriorment, va obtenir una plaça en els serveis civils indis com a assistent del supervisor general a la ciutat de Calcuta.
Entre 1917 i 1933, fou professor de física de la càtedra Palit a la Universitat de Calcuta, i fou allà on inicià els seus treballs en el camp de l'òptica. El 1919, va ser nomenat secretari honorari de l'Associació Índia per al Progrés de les Ciències. El 1929, va ser fet cavaller per part del rei Jordi V del Regne Unit
Entre 1933 i 1937 va ser director de l'Institut Indi de les Ciències de Bangalore,[1] perdent la posició per la polèmica que es va crear per les acusacions que centrava les investigacions de l'Institut en la Física, el seu camp.[2]
Des de 1949 va fundar, i va formar part del consell directiu, de l'Institut Raman d'Investigació. Oncle del també Premi Nobel Subrahmanyan Chandrasekhar, Raman morí el 21 de novembre de 1970 a la ciutat de Bangalore.
Recerca científica[modifica]
Inicialment, les seves investigacions es van dirigir cap a l'estudi de les vibracions i a problemes d'acústica, però vers el 1920 va iniciar els seus treballs sobre òptica, començant a investigar sobre la difracció de la llum i la dels raigs X.
El 1928 descobrí l'anomenat efecte Raman, que va tenir lloc en irradiar un líquid transparent o un vapor amb una llum monocromàtica i estudiar l'espectre de la llum difusa, en el qual s'observaven variacions de freqüència, segons les prediccions teòriques formulades l'any 1923 per A. G. S. Smekal.
El 1930, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs al voltant de la llum, i la formulació de l'efecte Raman.
El 1957, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
Polèmiques[modifica]
El Premi Nobel[modifica]
Descobriment independent[modifica]
El 1928, Grigory Landsberg i Leonid Mandelstam a la Universitat Estatal de Moscou van descobrir de manera independent l'efecte Raman. Van publicar les seves troballes al número de juliol de Naturwissenschaften[3] i van presentar les seves troballes al Sisè Congrés de l'Associació Russa de Físics celebrat a Saratov entre el 5 i el 16 d'agost.[4] El 1930, van ser nominats per al Premi Nobel al costat de Raman. Segons el Comitè Nobel, però: (1) els russos no van arribar a una interpretació independent del seu descobriment quan van citar l'article de Raman; (2) van observar l'efecte només en cristalls, mentre que Raman i Krishnan ho van observar en sòlids, líquids i gasos, i per tant van demostrar la naturalesa universal de l'efecte; (3) els problemes relatius a la intensitat de les línies Raman i infrarojes en els espectres s'havien explicat durant l'any anterior; (4) el mètode Raman s'havia aplicat amb gran èxit en diferents camps de la física molecular; i (5) l'efecte Raman havia ajudat eficaçment a comprovar les propietats de simetria de les molècules i, per tant, els problemes relacionats amb l'espin nuclear en la física atòmica.[5]
El Comitè Nobel va proposar només el nom de Raman a la Reial Acadèmia Sueca de Ciències per al Premi Nobel.[5] Més tard va aparèixer l'evidència que els russos havien descobert el fenomen abans, una setmana abans del descobriment de Raman i Krishnan.[6] Segons la carta de Mandelstam (a Orest Khvolson), el rus havia observat la línia espectral el 21 de febrer de 1928.[7]
El paper de Krishnan[modifica]
Krishnan no va ser nominat per al Premi Nobel tot i que va ser el principal investigador en el descobriment de l'efecte Raman.[8] Va ser ell sol el primer que va notar la nova dispersió.[9] Krishnan va ser coautor de tots els articles científics sobre el descobriment el 1928 excepte dos. Ell sol va escriure tots els estudis de seguiment.[10][11][12] El mateix Krishnan mai es va proclamar digne del premi.[13] Però Raman va admetre més tard que Krishnan va ser el co-descobridor.[8] Tanmateix, es va mantenir obertament antagònic cap a Krishnan, que aquest últim va descriure com la tragèdia més gran de la meva vida.[13] Després de la mort de Krishnan, Raman va dir a un corresponsal de The Times of India: «Krishnan va ser el més gran xarlatà que he conegut, i durant tota la seva vida es va disfressar amb la capa del descobriment d'un altre home».[14]
La polèmica Raman-Born[modifica]
Durant l'octubre de 1933 al març de 1934, Max Born va ser contractat per l'IISc com a Lector de Física Teòrica després de la invitació de Raman a principis de 1933.[15] Born en aquell moment era un refugiat de l'Alemanya nazi i treballava temporalment al St John's College de Cambridge.[16] Des de principis del segle XX, Born havia desenvolupat una teoria sobre la dinàmica de la gelosia basada en propietats tèrmiques.[17] Va presentar la seva teoria en una de les seves conferències a l'IISc. Aleshores, Raman havia desenvolupat una teoria diferent i afirmava que la teoria de Born contradeia les dades experimentals.[15] El debat va durar dècades.[18][19]
En aquesta disputa, Born va rebre el suport de la majoria dels físics,[20] ja que es va demostrar que la seva opinió era una millor explicació.[15] Generalment es considerava que la teoria de Raman tenia una rellevància parcial.[21] Més enllà del debat intel·lectual, la seva rivalitat es va estendre a nivell personal i social. Born va dir més tard que Raman probablement el pensava com un enemic.[15] Malgrat l'evidència creixent de la teoria de Born, Raman es va negar a cedir. Com a editor de Current Science va rebutjar articles que donaven suport a la teoria de Born.[22] Born va ser nominat diverses vegades al Premi Nobel específicament per les seves contribucions a la teoria de la xarxa, i finalment el va guanyar pels seus treballs estadístics sobre mecànica quàntica el 1954. El relat va ser escrit com un premi Nobel tardà.[23]
Autoritats índies[modifica]
Raman tenia una aversió a l'aleshores primer ministre de l'Índia Jawaharlal Nehru i a les polítiques de Nehru sobre la ciència. En un cas, va trencar el bust de Nehru a terra. En un altre va trencar el seu medalló Bharat Ratna a trossos amb un martell, quan li va donar el govern de Nehru.[24][25] Va ridiculitzar públicament Nehru quan aquest va visitar l'Institut de Recerca Raman el 1948. Allà van mostrar una peça d'or i coure contra una llum ultraviolada. En Nehru es va enganya creient que el coure que brillava més que qualsevol altre metall era or. Raman va dir ràpidament: «Senyor primer ministre, tot el que brilla no és or ».[26]
En la mateixa ocasió, Nehru, va oferir a Raman assistència financera al seu institut, que Raman es va negar rotundament responent: «Certament no vull que això es converteixi en un altre laboratori del govern».[27] Raman estava particularment en contra del control dels programes de recerca per part del govern, com ara l'establiment del Centre de Recerca Atòmica Bhabha (BARC), l'Organització de Recerca i Desenvolupament de Defensa (DRDO) i el Consell d'Investigació Científica i Industrial (CSIR).[22][28] Es va mantenir hostil a les persones associades amb aquests establiments, com ara Homi J. Bhabha, SS Bhatnagar i el seu estudiant preferit, Krishnan. Fins i tot va definir programes com l'efecte Nehru-Bhatnagar.[29][30][31] El 1959, Raman va proposar establir un altre institut de recerca a Madras. El govern de Madràs li va aconsellar que sol·licités fons al govern central. Però Raman va preveure clarament, com va respondre a C. Subramaniam, aleshores ministre d'Educació Financera a Madràs, que la seva proposta al govern de Nehru s'aconseguiria amb una negativa. Així va acabar el pla.[28]
Raman va descriure les autoritats de l'AICC com un gran tamasha " (drama o espectacle) que continuava discutint temes sense acció. Pel que fa als problemes dels recursos alimentaris a l'Índia, el seu consell al govern va ser: «Hem de deixar de criar com els porcs i l'assumpte es resoldrà».[32]
Acadèmia Índia de Ciències[modifica]
L'Acadèmia de Ciències de l'Índia va néixer dels conflictes durant els procediments de proposta d'una organització científica nacional d'acord amb la Royal Society. El 1933, l'Associació del Congrés de Ciència de l'Índia (ISCA), en aquell moment la major organització científica, va planejar establir un organisme científic nacional, que estaria autoritzat per assessorar el govern en qüestions científiques.[33] Sir Richard Gregory, aleshores editor de Nature, en la seva visita a l'Índia havia suggerit a Raman, com a editor de Current Science, establir una Acadèmia Índia de Ciències. Raman va opinar que hauria de ser una membres exclusivament índia en oposició al consens general que s'havien d'incloure membres britànics. Va resoldre que Com pot prosperar India Science sota la tutela d'una acadèmia que té el seu propi consell de 30, 15 dels quals són britànics dels quals només dos o tres són prou aptes per ser becaris. L'1 d'abril de 1933, va convocar una reunió separada dels científics del sud de l'Índia. Ell i Subba Rao van renunciar oficialment a ISCA.[34]
Raman va registrar la nova organització com a Acadèmia de Ciències de l'Índia el 24 d'abril al Registre de Societats.[33] Va ser un nom provisional que es va canviar a Royal Society of India després de l'aprovació de la Royal charter. El govern de l'Índia no el va reconèixer com a organisme científic nacional oficial, com a tal, l'ICSA va crear una organització separada anomenada National Institute of Sciences of India el 7 de gener de 1935 (però va canviar de nou a l’Acadèmia Nacional de Ciències de l'Índia el 1970).[34] INSA havia estat dirigida pels principals rivals de Raman, incloent Meghnad Saha, Bhabha, Bhatnagar i Krishnan.
Institut Indi de Ciència[modifica]
Reconeixements[modifica]
En honor seu s'anomenà l'asteroide (55753) Raman descobert el 13 de setembre de 1991 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
Referències[modifica]
- ↑ Scoones, Ian. Science, Agriculture and the Politics of Policy: The Case of Biotechnology in India (en anglès). Orient Blackswan, 2006, p. 104. ISBN 8125029443.
- ↑ Venkataraman, G. «Some reflections on the life and science of Sir C. V. Raman» (en anglès). Journal of the Indian Institute of Science, 68, 11-12, 24-10-2013, pàg. 449. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2020 [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ Landsberg, G.; Mandelstam, L. (en alemany) Die Naturwissenschaften, 16, 28, 1928, pàg. 557–558. Bibcode: 1928NW.....16..557.. DOI: 10.1007/BF01506807.
- ↑ Usanov, D. A.; Anikin, V. M. Izvestiya of Saratov University. New Series. Series: Physics, 19, 2, 2019, pàg. 153–161. DOI: 10.18500/1817-3020-2019-19-2-153-161 [Consulta: free].
- ↑ 5,0 5,1 Singh, Rajinder; Riess, Falk Notes and Records of the Royal Society of London, 55, 2, 2001, pàg. 267–283. DOI: 10.1098/rsnr.2001.0143.
- ↑ Fabelinskiĭ, Immanuil L Physics-Uspekhi, 46, 10, 31-10-2003, pàg. 1105–1112. Arxivat de l'original el 12 agost 2021. DOI: 10.1070/PU2003v046n10ABEH001624 [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ Fabelinskii, I. L. (en anglès) Nature, 343, 6260, 1990, pàg. 686. Bibcode: 1990Natur.343..686F. DOI: 10.1038/343686a0 [Consulta: free].
- ↑ 8,0 8,1 Singh, Rajinder Indian Journal of Physics, 82, 2008, pàg. 987–1001. Arxivat de l'original el 6 juny 2020 [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ Mallik, D. C. V. Notes and Records of the Royal Society of London, 54, 1, 2000, pàg. 67–83. DOI: 10.1098/rsnr.2000.0097. JSTOR: 532059.
- ↑ Krishnan, K. S. (en anglès) Nature, 122, 3078, 1928, pàg. 650. Bibcode: 1928Natur.122..650K. DOI: 10.1038/122650b0.
- ↑ Krishnan, K. S. (en anglès) Nature, 122, 3074, 1928, pàg. 477–478. Bibcode: 1928Natur.122..477K. DOI: 10.1038/122477a0.
- ↑ Krishnan, K. S. (en anglès) Nature, 122, 3086, 1928, pàg. 961–962. Bibcode: 1928Natur.122..961K. DOI: 10.1038/122961c0.
- ↑ 13,0 13,1 Ramaseshan, S. Current Science, 75, 11, 1998, pàg. 1265–1272. JSTOR: 24101925.
- ↑ Wali, Kameshwar C. Chandra: A Biography of S. Chandrasekhar. Chicago: University of Chicago Press, 1991, p. 251. ISBN 978-0-226-87054-0. OCLC 21297960.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Ramaswamy, Karthik. «When Raman Brought Born to Bangalore – Connect with IISc» (en anglès britànic). Connect, 12-12-2019. Arxivat de l'original el 7 novembre 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Born, Max (en anglès) Bulletin of the Atomic Scientists, 21, 8, 1965, pàg. 9–13. Bibcode: 1965BuAtS..21h...9B. DOI: 10.1080/00963402.1965.11454843.
- ↑ Cardona, M.; Marx, W. (en anglès) Annalen der Physik, 17, 7, 01-07-2008, pàg. 497–518. Bibcode: 2008AnP...520..497C. DOI: 10.1002/andp.200810304.
- ↑ Sur, Abha Isis, 90, 1, 1999, pàg. 25–49. DOI: 10.1086/384240. JSTOR: 237473.
- ↑ Dasgupta, Deepanwita Spontaneous Generations: A Journal for the History and Philosophy of Science, 3, 1, 11-01-2010, pàg. 142–157. DOI: 10.4245/sponge.v3i1.6575.
- ↑ Singh, Ravinder Indian Journal of History of Science, 37, 3, pàg. 267–290. Arxivat de l'original el 21 setembre 2016 [Consulta: 30 juny 2016].
- ↑ Singh, Rajinder Centaurus, 43, 3–4, 2008, pàg. 260–277. DOI: 10.1111/j.1600-0498.2000.cnt430306.x.
- ↑ 22,0 22,1 Earunan. «Jawaharlal Nehru and C. V. Raman: Nehru's vision is more important for Science in India, not Raman's!» (en anglès). earunan, 04-03-2018. Arxivat de l'original el 18 setembre 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Singh, Rajinder; Riess, Falk Indian Journal of History of Science, 48, 2013, pàg. 79–104 [Consulta: 1r juliol 2016].
- ↑ Parameswaran, Uma. Op. cit., 2011, p. 222. OCLC 772714846.
- ↑ Malhotra, Inder. «C. V. Raman and the Bharat Ratna». www.freedomfirst.in, 2014. Arxivat de l'original el 20 octubre 2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Remembering CV Raman's Wit and the Time he Tricked Nehru into Believing Copper is Gold». News18, 21-11-2018. Arxivat de l'original el 27 octubre 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Kulkarni, Pavan. «The last years: Raman's meeting with Nehru and more» (en anglès britànic). Citizen Matters, 20-11-2015. Arxivat de l'original el 19 febrer 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ 28,0 28,1 Srikanth, B. R. «No Raman effect: How his dream died a quiet death» (en anglès). Deccan Chronicle, 28-02-2017. Arxivat de l'original el 23 octubre 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «The ups and downs of a science city» (en anglès). downtoearth.org.in. Arxivat de l'original el 31 octubre 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Krishna, V.V.; Khadria, Binod (en anglès) Science, Technology and Society, 2, 2, 1997, pàg. 347–385. DOI: 10.1177/097172189700200207.
- ↑ Krishna, V. V. (en anglès) Science and Public Policy, 28, 3, 01-06-2001, pàg. 179–194. DOI: 10.3152/147154301781781525.
- ↑ Satyan, T.S. «The Raman Effect». Outlook India, 05-07-2003. Arxivat de l'original el 25 octubre 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ 33,0 33,1 Parameswaran, Uma. Op. cit.. Pearson Education India, 1999, p. 145–147. ISBN 978-81-317-2818-5.
- ↑ 34,0 34,1 Govil, Girjesh. Dasgupta. Science and Modern India: An Institutional History, c. 1784–1947. Delhi: Pearson, 2010, p. 143–156. ISBN 978-93-325-0294-9. OCLC 895913622.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chandrasekhara Raman |
- «Chandrasekhara Raman» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.