Estereotips sobre els valencians
Els estereotips sobre els valencians són el conjunt de generalitzacions sobre el mode de ser dels valencians que poden o no reflectir la realitat.[1] Tradicionalment, estos estereotips es donaven al context de l'Estat espanyol.[2] Tanmateix, amb la fluïdesa de les comunicacions arran de la tercera globalització, els diferents estereotips poden difondre's a llocs més llunyans.[2]
Una de les percepcions sobre els valencians és la d'un territori amb multiplicitat d'elements festius de caràcter exòtic.[2] Tot i haver-se encunyat un terme per a referir-se a esta percepció del País Valencià, el Levante feliz,[3] autors com Antoni Ariño troben ja l'estereotip en l'obra del segle xviii El carácter del pueblo valenciano, de Vicente Franco.[2]
Pel que fa a l'àmbit acadèmic, existeix una percepció del poble valencià com a indefinit,[4] en contrast, o respecte, a Catalunya i Castella.
L'estereotip que moltes generacions de valencians han vist com a més definidor de la personalitat pròpia ha estat el del Levante feliz, expressió encunyada als mitjans periodístics de Madrid republicà durant la Guerra Civil Espanyola,[5] presentava una imatge idíl·lica del País Valencià que enrailava amb l'imaginari de la burgesia citrícola valenciana de finals del Segle XIX i dels renaixentistes conservadors de Teodor Llorente.[5] Al relat madrileny del Levante Feliz, però, se li sumaven nous elements com l'ús del terme Llevant com a evocadora d'una llunyania difusa, orientalitzadora; i el terme Feliç en referència a la llunyania de la Guerra, la llunyania inicial dels bombarders i de la fam.[5]
L'expressió fon popularitzada pel periodista José Luis Salado de La Voz.[5] Tanmateix, ell utilitzava l'expressió amb un significat diferent del que finalment feu fortuna, ja que per a ell el Levante feliz era aquell, entre Cartagena i Roses, on es refugiaren diversos membres de les elits madrilenyes al Madrid encerclat.[5] L'expressió arribà a València i arribà a ser criticada per diaris republicans com ara El Mercantil Valenciano i El Pueblo, que arribaren a interpretar-la com un atac a la població valenciana en el seu conjunt.[6]
Molt citada en terres valencianes és la frase del Comte-Duc d'Olivares, al segle xvii, per la qual es concebia els valencians com a més molls que la resta de pobles de la Corona d'Aragó.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Company, 2007, p. 111.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Company, 2007, p. 107.
- ↑ Informe del Consell Valencià de Cultura sobre el terme "Levante" de 1996, realitzat per Manuel Bas Carbonell i Francesc Pérez i Moragón
- ↑ Company, 2007, p. 115.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Company, 2007, p. 116.
- ↑ Company, 2007, p. 117.
- ↑ Company, 2007, p. 114.