Fernando Valera Aparicio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:46, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFernando Valera Aparicio
Biografia
Naixement20 de febrer de 1899
Madroñera
Mort13 de febrer de 1982(1982-02-13) (als 82 anys)
París França
  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933
CircumscripcióValència ciutat

22 de febrer de 1933 – 2 de febrer de 1936
CircumscripcióBadajoz
  Ministre d'Hisenda de la República espanyola en l'exili
febrer de 1947 – juliol de 1951
  Ministre d'Estat de la República espanyola en l'exili
juliol de 1951 – juliol de 1977
càrrec abolit →
  President de Govern de la República espanyola en l'exili
gener de 1971 – juny de 1977
Càrrec abolit →
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític
PartitAliança Republicana Modifica el valor a Wikidata

Fernando Valera Aparicio (Madroñera, 20 de febrer de 1899 - París, 13 de febrer de 1982) va ser un polític i escriptor espanyol, nebot de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano. Fou funcionari del cadastre des de 1925 a València, on va mantenir relació amb l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez. Estant a València, es va afiliar al partit Aliança Republicana que es va integrar en 1929 en el Partit Republicà Radical Socialista que va fundar juntament amb els seus amics Marcel·lí Domingo i Sanjuán, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza. Va encapçalar la candidatura d'aquest partit a l'Ajuntament de València en els famosos comicis municipals de 12 d'abril de 1931 que van dur a la sortida d'Alfons XIII d'Espanya.

Va ser diputat per València a les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les eleccions generals espanyoles de 1936. Va ser primer secretari de la Comissió encarregada de redactar la Constitució de 1931. Va ser director general d'Agricultura amb Azaña i sotssecretari de Justícia amb Martínez Barrio. Sotssecretari de Comunicacions i d'Obres Públiques (1932-1937). Al dissoldre's el Partit Radical Socialista es va unir a Martínez Barrio per a fundar Unió Republicana, amb la que es va presentar per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1936 dintre de les llistes del Front Popular.

Després de la Guerra Civil es va exiliar i va ser Ministre d'Hisenda i últim cap del govern de la República espanyola en l'exili (1971-1977). Després de refugiar-se a França, va tornar a veure's en perill durant l'ocupació nazi. Va passar per Marroc breument, Mèxic i finalment va tornar a París en 1946, on va morir després d'un llarg exili en el que va defensar la legitimitat del govern republicà en l'exili.

Obres

  • El sendero inmóvil (1944)
  • Don Juan Valera: el hombre, la vida y la obra (1944)
  • La guerra de los descarriados de Salomón Ben Maimún (1945)
  • Diálogos de las Españas (1963)
  • Actualidad de la idea Federal (Mèxic, 1964)
  • Evolución de España (1967)
  • Dialogos de las Españas (Méxic, 1967)
  • Reivindicación d'un pueblo calumniado (1968)
  • Socialismo Libre Frente a Mitología Revolucionaria (Mèxic, 1973)
  • Ni Caudillo ni rey: Republica (Mèxic, 1974)
  • Mitos de la burguesía (1976).
  • Autonomía y Federación (París-1977)
  • Los mal llamados años de la segunda República (Mislata-València, 1978)

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Augusto Barcia Trelles
Ministre d'Hisenda de la República espanyola en l'exili
Estat espanyol

1947 - 1951
Succeït per:
Félix Gordón Ordás
Precedit per:
Claudio Sánchez Albornoz
President de govern de la República a l'exili
Estat espanyol

1971 - 1977
Succeït per:
Dissolució del càrrec