Flora del País Valencià
La flora del País Valencià es caracteritza per pertànyer a un bioma de boscos i matolls mediterranis, desenvolupats en un clima caracteritzat per hiverns temperats, estius secs, tardors i primaveres amb abundants precipitacions, és a dir, el clima mediterrani. A més d'això, la vegetació valenciana està adaptada a un altre esdeveniment usual a la regió, els incendis forestals.[1]
Classificació[modifica]
Classificació biogeogràfica[modifica]
La flora del País Valencià pertany biogeogràficament al Regne Boreal, i més concretament a la regió mediterrània. En la taula següent pot observar-se més detalladament a quines subzones biogeogràfiques pertany concretament cada àrea del País Valenciàː[2]
| Zones biogeogràfiques del País Valencià | |||||||
| Regne | Regió | Subegión | Província | Subprovincia | Sector | ||
| Boreal | Mediterrània | Mediterrània Occidental | Valencià-Català-Provençal | Catalana-Valenciana | 1.1 | Valencià-Tarragoní | 
|
| 1.2 | Xativí | ||||||
| Castellà-Maestrat-Manxega | Castellana | 2.2 | Manxec | ||||
| Oroibèrica | 2.3 | Maestrat | |||||
| Múrcia–Almeria | 3 | Alacantí-Murcià | |||||
| Font: Rivas Martínez, et al (2002[3][4][5]) | |||||||
Classificació bioclimàtica[modifica]
Des del punt de vista bioclimàtic, la vegetació es disposa en estrats en funció altitudinal, que es corresponen amb els termoclimes o pisos bioclimàtics. Al País Valencià estan representats els pisos termomediterrani, mesomediterrani, supramediterrani i oromediterrani, mentre que la presència dels pisos crioromediterrani i inframediterrani es presenten puntualment.[6]
Formacions vegetals típiques[modifica]
Bosc mediterrani[modifica]
D'aquesta manera, la vegetació típica del País Valencià és el bosc mediterrani, caracteritzat per vegetació de fulla perenne i xeròfila, adaptada al llarg del període estival de sequera. L'espècie climàcica i dominant és la carrasca, si bé l'espècie més abundant és el pi blanc. Altres espècies que es troben en terres valencianes són les alzines, els roure de fulla petita i les sureres, aquests últims en zones de substrat àcid, així com també l'olivera, l'ametler, el garrofer, el taronger i el caquier com a espècies conreades. El sotabosc dominant està compost per espècies llenyoses de tipus espinós i aromàtic, com el romer, el timó, la coscolla, el llentiscle, la murta, el fenoll, la argilaga i l'estepa landífera. Al voltant dels llits i a les zones humides són abundants els boscos de ribera i la vegetació palustre, formada per arbres com els àlbers, els oms i els plorosos, i per espècies herbàcies com les canyes, els canyisos i la mansega, entre moltes altres espècies.[7]
Màquia[modifica]
En general, el bosc valencià està molt alterat per l'acció de l'ésser humà al llarg de la història, fonamentalment per la urbanització, l'agricultura i pels incendis forestals. La màquia, formació secundària de caràcter arbustiu, és la vegetació típica a les zones de boscos degradats. Davant aquesta problemàtica s'ha recorregut a la repoblació d'extenses zones amb espècies no climàciques com el pi, motiu pel qual en l'actualitat és l'espècie més abundant als boscos valencians.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Planta un árbol y cuida mil» (en castellà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Sistemas naturales» (en castellà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Biogeografía y Vegetación. Biogeografía. Península Ibérica». www.plantasyhongos.es, 17-12-2012. [Consulta: 20 desembre 2013].
- ↑
- ↑ Rivas Martínez, et al «Vascular plant communities of Spain and Portugal.» (en anglès). Itinera geobotanica. Asociación Española de Fitosociología, 15 (1-2), 2002. Arxivat de l'original el 2016-04-27. ISSN: 0213-8530 [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ Sanchis Duato, Enrique; Fos Causera, Mariano; Bordón Ferré, Yolanda. Ecosistemas mediterráneos. Valencia: Universitat Politècnica de València, 2003, p. 87-88. ISBN 84-9705-444-X.
- ↑ «Vegetació - Generalitat Valenciana». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Vegetació - Generalitat Valenciana». [Consulta: 1r maig 2020].