Francis Lorenzo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancis Lorenzo
Biografia
Naixement24 setembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Pontevedra (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFrancis Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosé Manuel Lorenzo, Gerardo Lorenzo (en) Tradueix i Miguel Lorenzo Torres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0520826 Allmovie: p196811 TCM: 1156858 TMDB.org: 263547 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Lorenzo Torres, més conegut com a Francis Lorenzo, (Pontevedra, Galícia, 24 de setembre de 1960)[1] és un actor de cinema i televisió, i presentador de televisió gallec.

Biografia[modifica]

Acabats els seus estudis secundaris, va estudiar Magisteri, llicenciant a més en Psicologia. Finalitzats els seus estudis secundaris, va decidir formar-se per ser actor, en el Centre Dramàtic Gallec, i posteriorment en el Teatre de la Zarzuela. Els seus primers passos professionals van tenir lloc al teatre, on ha representat un gran nombre d'obres clàssiques. Durant els primers anys va treballar exclusivament sobre dels escenaris, amb un gran nombre de muntatges, passant després a altres mitjans com el cinema i la televisió.

L'any 1989 va debutar a la pantalla gran de la mà del director Jaime Chávarri, que li va oferir un paper en la pel·lícula "Las cosas del querer". Més tard tornaria a treballar amb ell en "Gran Slalom" i "El año del diluvio".Té una filmografia considerable, havent treballat amb alguns dels millors directors com José Luis Cuerda a "Tocando fondo", Vicente Aranda a "La pasión turca", Manuel Gutiérrez Aragón a "El rey del río", Agustín Díaz Yanes a "Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto" o José Luis Garci a "Tiovivo c. 1950".

Altres dels títols que podem trobar en la seva filmografia són "Un paraguas para tres", "Huidos", "El detective y la muerte","Mar de luna", "El seductor", "El florido pensil" o "Águila roja: la pel·lícula". També, ha protagonitzat diverses curtmetratges com "Un café de ollos verdes", "Sitcom show" o "Los amigos del muerto", aquest últim dirigit per Icíar Bollaín.Pel que fa a la televisió, es tracta del mitjà que més popularitat li ha donat, malgrat ser l'últim a què s'ha incorporat, encara que en els últims anys sembla també cap al que més s'ha decantat.

Va començar l'any 1990 amb un paper en la sèrie "La forja de un rebelde", i intervenint també, aquest mateix any, en el telefilm "Terranova", dirigit per Ferran Llagostera per a la televisió. Va seguir amb alguns petits papers en produccions com "El día que me quieras" i, l'any 1995, va aconseguir ja un paper fix en tres sèries de les de més audiència: "Por fin solos", "Canguros" i "Médico de familia".

L'any 1996 va participar de manera puntual en la sèrie "Turno de oficio: Diez años después", i el 1997 va començar a treballar de presentador, en els programes "Efecto F" i "Canciones de nuestra vida". A l'any següent, 1998, va presentar "La cara divertida". En aquest mateix any 1998 es va incorporar també a l'equip d'actors de la sèrie "Compañeros", que li va atorgar una gran popularitat. Hi encarnava al professor Alfredo Torán, que dona classes de Física, química i biologia en l'Azcona, paper que va interpretar fins a l'any 2002.

L'any 2003, i fins al 2006, va participar en la sèrie "Mis adorables vecinos", i el 2009 es va incorporar a la sèrie "Águila Roja", donant vida a Hernán Mejías, el pervers comissari. L'any 2011 protagonitza la producció "El ángel de Budapest", en el paper principal.

L'actor té diversos premis, com el Premis APEI - PRTV de Televisió o el Premi ACE de Nova York. A més, l'any 2011 va ser nominat per al Premi al millor actor secundari de televisió per part de la Unió d'Actors (Espanya) pel seu paper a la sèrie "Águila Roja". A nivell personal, només cal comentar que és germà del productor José Manuel Lorenzo.[2]

Filmografia[modifica]

Llargmetratges
  • Las cosas del querer (1989)
  • Terranova (1990)
  • Un paraguas para tres (1992), de Felipe Vega.
  • Huidos (1993)
  • Tocando fondo (1993)
  • Tirano Banderas (1993)
  • El detective y la muerte (1994)
  • Cómo ser infeliz y disfrutarlo (1994)
  • La pasión turca (1994
  • Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995)
  • Mar de luna (1995)
  • El rey del río (1995)
  • El seductor (1995)
  • Antártida (1995
  • Sabor latino (1996)
  • Corsarios del chip (1996)
  • Gran Slalom (1996)
  • Black (1998)
  • El florido pensil (2002)
  • El año del diluvio (2004).
  • Tiovivo c. 1950 (2004)
  • Águila roja: la pel·lícula (2011)
Curtmetratges
  • Un café de ollos verdes (1992)
  • Los amigos del muerto (1993)
  • Sitcom show (1996)

Televisió[modifica]

Paper fix
Paper esporàdic
  • La forja de un rebelde (1990)
  • El C.I.D. (1992)
  • El día que me quieras (1994)
  • Turno de oficio: Diez años después (1996)
Programes
  • España a ras de cielo (2013)

Premis i nominacions[modifica]

Any Premi Categoria Títol Resultat
2010 Premios APEI-PRTV Televisió Per la seva carrera interpretativa Guanyador
2011 Premis de la Unió d'Actors (Espanya)[3] Millor actor secundari de televisió Águila Roja Nominat
2011 Premios ACE (Nova York) Millor Característic Águila Roja Guanyador

Referències[modifica]

  1. Data de naixença de Francis Lorenzo
  2. «Biografía de Francis Lorenzo» (en castellà). biografias. [Consulta: 6 febrer 2014].
  3. «Francis Lorenzo-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 6 febrer 2014].