Francisco Javier Errázuriz Ossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francisco Javier Errázuriz Ossa I.S.P.SCh.
Cardenal de l'Església Catòlica
Arquebisbe emèrit de Santiago de Xile
Francisco Javier Errázuriz Ossa(2).jpg
El cardenal Erráuriz
Coat of arms of Francisco Javier Errazuriz Ossa.svg
'Ut vitam habeant'
Dades personals
Ordenació sacerdotal 16 de juliol de 1961
per Manuel Larraín Errázuriz
Consagració episcopal 6 de gener de 1991
per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia 21 de febrer de 2001
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Santa Maria della Pace
Altres títols Arquebisbe de Valparaiso (1996-1998)
Nascut 5 de setembre de 1933 (1933-09-05) (81 anys)
Santiago de Xile

Francisco Javier Cardenal Errázuriz Ossa, I.Sch. (Santiago de Xile, 5 de setembre de 1933) és un cardenal xilè de l'Església Catòlica Romana, arquebisbe emèrit de Santiago de Xile.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut com el segon dels sis fills del matrimoni format per l'enginyer Pedro Errázuriz Larraín i Marta Ossa Ruiz; formant part de la diàspora basca. La seva educació primària va ser al Liceu alemany de Santiago, destacant-se per la seva aplicació als estudis i a l'atletisme, obtenint diversos premis en campionats nacionals.

El 1951 ingressà a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile per estudiar enginyeria, obtenint el grau de batxiller en Matemàtiques Superiors. A la universitat va conèixer a Mario Hiriart; amb qui, conjuntament amb altres joves, formaria part de la generació fundadora del Moviment apostòlic de Schönstatt a Xile.

El 1962 rebé el grau de llicenciat en filosofia i el doctorat en teologia per la Universitat de Friburg, a Suïssa. A més del seu castellà nadiu, Errázuriz parla alemany, italià i francès. El 16 de juliol de 1961 va ser ordenat sacerdot. El 1965 va ser nomenat Superior Regional de Xile de l'Institut Secular dels Pares de Schönstatt, que llavors vivia el seu procés de fundació; càrrec que exerciria fins al 1971. El 1974 va ser nomenat superior general dels Pares de Schönstatt a Alemanya, càrrec que exercí fins al desembre de 1990.[1]

Treball a la cúria[modifica | modifica el codi]

El 22 de desembre de 1990 va ser nomenat arquebisbe secretari per a la Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, amb seu a Roma. El 6 de gener de 1991 rebé de mans del Papa Joan Pau II l'ordenació episcopal a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Escollí com a lema episcopal la frase Ut vitam habeant (Perquè tinguin vida) .[2]

Durant la seva estada a Roma portà a terme a més els càrrecs de consultor per a la Congregació per a la Doctrina de la Fe i membre del Consell Pontifici pels Laics, de la Comissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina, del Consell Pontifici de la Pastoral pels Emigrants i Itinerants, del Consell Pontifici pels Operadors Sanitaris i de l'Assemblea del Sínode de Bisbes sobre la Vida Consagrada.

Retorn a Xile[modifica | modifica el codi]

El 24 de setembre de 1996, el Papa Joan Pau II el nomenà bisbe de Valparaíso, càrrec que assumí el 10 de novembre d'aquell mateix any.

El 24 d'abril de 1998 va ser nomenat arquebisbe de Santiago, prenent possessió de la seu el 17 de maig de 1998 a la Catedral Metropolitana. Automàticament es convertí en el Gran Canceller de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.

El 21 de gener de 2001 va ser nomenat Cardenal per Joan Pau II, assumint l'elevació el 21 de febrer del mateix any i rebent el títol de Santa Maria della Pace.[3] El 18 i el 19 d'abril de 2005, després d'haver participat uns dies abans als funerals de Joan Pau II, el cardenal Errázuriz participà al conclave que elegí al cardenal Joseph Ratzinger com a Papa Benet XVI. Entre el 2 i el 23 d'octubre del 2005 assistí, per nomenament papal, a la XI Assemblea General Ordinària del Sínode Mundial de Bisbes, que se celebrà al Vaticà.

Durant el seu temps com a cardenal, el cardenal Errázuriz es negà a trobar-se amb aquells que denunciaven haver patit abusos per part de clergues. Als darrers mesos de la seva gestió van aparèixer antecedents del cas Karadima, que mostraren que el cardenal havia rebut denúncies el 2003, 2004[4] i 2005. Finalment, Fernando Karadima va ser trobat culpable de cometre abusos i va ser suspès.[5]

Entre 2003 i 2007 va ser president de la Conferència Episcopal Llatinoamericana (CELAM).

Renuncià a l'arquebisbat de Santiago el 2008, en complir el límit d'edat indicat al Codi de Dret Canònic (75 anys). El 15 de desembre de 2010, el papa Benet XVI acceptà la seva renúncia al govern pastoral de l'arquebisbat, elegint com a nou arquebisbe a Ricardo Ezzati, llavors arquebisbe de Concepción.[6] Aquell mateix dia, el Papa el nomenà administrador apostòlic de Santiago fins al 15 de gener del 2011, data en què Ezzati prengué possessió.

Al març del 2013 participà novament a un conclave, per escollir el successor de Benet XVI, qui havia renunciat al seu pontificat l'11 de febrer d'aquell mateix any.

El 13 d'abril de 2013 va ser nomenat pel Papa Francesc, just un mes després de la seva elecció, conjuntament amb diversos cardenals més, per aconsellar-lo i per estudiar un pla per revisar la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana, Pastor Bonus.[7] La primera trobada està prevista entre l'1 i el 3 d'octubre del 2013, tot i que el Papa està en contacte amb ells.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Iglesiadesantiago.cl. «CARDENAL FRANCISCO JAVIER ERRÁZURIZ OSSA Biografía». [Consulta: 20 de juny de 2010].
  2. David M. Cheney. «Francisco Javier Cardinal Errázuriz Ossa» (en anglès). [Consulta: 20 de juny de 2010].
  3. Catholic Hierarchy. «Francisco Javier Cardinal Errázuriz Ossa» (en anglès). www.catholic-hierarchy.org, 2011. [Consulta: 1 de juliol de 2012].
  4. Comparecencia de Verónica Miranda T. ante el promotor de justicia Eliseo Escudero Herero y el notario nombrado ad hoc Gustavo Adolfo García Fuenzalida SS. C.
  5. Now Gathering in Rome, a Conclave of Fallible Cardinals,by Laurie Goodstein, New York Times, 26 February 2013
  6. Vaticano. «RINUNCE E NOMINE, 15.12.2010» (en italiano), 15 de desembre de 2010. [Consulta: 20 de setembre de 2011].
  7. Els altres cardenals són Giuseppe Bertello, President del governorat de la Ciutat del Vaticà, Reinhard Marx d'Alemanya, Oswald Gracias de l'Índia, Laurent Monsengwo Pasinya de la República Democràtica del Congo, George Pell d'Austràlia i Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga d'Hondures.
  8. Los 8 cardenales que ayudarán al Papa Francisco a cambiar la Curia RomeReports.com 13 de abril de 2013

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Javier Errázuriz Ossa Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Mons. Jorge Medina Estévez
Bisbe
Bisbe de Valparaíso

1996 – 1998
Succeït per:
Mons. Gonzalo Duarte García de Cortázar
Precedit per:
Mons. Jorge Medina Estévez
Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso
Gran Canceller de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso

1996 – 1998
Succeït per:
Mons. Gonzalo Duarte García de Cortázar
Precedit per:
Mons. Carlos Oviedo Cavada O.M.
Escut com a Arquebisbe de Santiago de Xile
Arquebisbe de Santiago de Xile

1998-2011
Succeït per:
Mons. Ricardo Ezzati Andrello S.D.B.
Precedit per:
Mons. Carlos Oviedo Cavada O.M.
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile
Gran Canceller de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile

1998-2011
Succeït per:
Mons. Ricardo Ezzati Andrello S.D.B.
Precedit per:
Mons. Fernando Ariztía Ruiz
Bisbe
President de la Conferència Episcopal de Xile

1999-2011
Succeït per:
Mons. Alejandro Goic Karmelic
Precedit per:
Jorge Enrique Jiménez Carvajal
Conferència Episcopal
Presidente del Consell Episcopal Llatinoamericà

2003 - 2007
Succeït per:
Raymundo Damasceno Assis
Precedit per:
Joseph Asajiro Satowaki
Escut del cardenal Francisco Javier Errázuriz Ossa
Cardenal prevere de Santa Maria della Pace

des del 21 de febrer de 2001
Succeït per:
al càrrec