Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticConsell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants
TitularAntonio Maria Vegliò
des del 28 de febrer de 2009
Nomenat perBenet XVI
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Creat perPau VI
Creació19 de març de 1970
Abolit31 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Precedit perRenato Raffaele Martino
Succeït perDicasteri per la Promoció del Desenvolupament Humà Integral Modifica el valor a Wikidata
Lloc webPontificio Consejo para la Pastoral de los Emigrantes e Itinerantes (castellà)
Part de la sèrie sobre la
Cúria Pontifícia
de l'Església Catòlica
  • Vegeu aquesta plantilla

El Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants (llatí: Pontificium consilium de spirituali migrantium atque itinerantium cura) és un dicasteri de la Cúria Pontifícia. El Consell, establert pel Papa Joan Pau II el 28 de juny de 1988, està dedicat al benestar espiritual des migrats i dels itinerants.

Actualment està presidit pel cardenal Antonio Maria Vegliò, que va ser nomenat pel Papa Benet XVI el 28 de febrer de 2009; i el Secretari és el bisbe Joseph Kalathiparambil, que va ser nomenat per Benet XVI el 22 de febrer de 2011.

Història[modifica]

Amb el motu proprio del Apostolicae Caritatis, el Papa Pau VI establí la Pontificia Commissio de Spirituali Migratorum atque Itinerantiun Cura, amb la missió destinada a l'aplicació de la pastoral per a les persones en moviment: emigrants, exiliats, refugiats, pròfugs, pescadors i navegats, els que treballen amb els transports de carretera i als parcs d'atraccions, nòmades, circencs, pelegrins i turistes. Resumint, per a tots aquells grups de persones que, de manera diferent, participen en el fenomen de la mobilitat humana, com els estudiants estrangers, els operadors i tècnics, els quals, per qüestions de grans treballs o investigacions científiques, han de traslladar-se d'un país a un altre.

Fins llavors, la competència pels diferents sectors de la mobilitat humana havien estat assignats a diverses oficines conjuntament a les congregacions romanes. A la segona meitat del segle xix era la Congregació de Propaganda Fide. Més tard, especialment gràcies a la influència del bisbe Juan Bautista Scalabrini, es creà l'Oficina de Sanació Espiritual dels Immigrants, conjuntament a la Congregació Consistorial. Després de la Segona Guerra Mundial, el 1952, s'instituí el Consell Superior per a les Migracions, conjutament a la mateixa Congregació, ara denominada Congregació per als Bisbes.

El mateix any, i sempre conjuntament al mateix dicasteri, s'instituí l'Obra de l'Apostolatus Maris a favor dels navegants marítims. El 1958 el mateix Pius XII confià a aquesta Congregació la missió d'oferir assistència espiritual als fidels amb tasques específiques o activitats a bord dels avions, com també dels passatgers que viatgen amb aquests mitjans de transport. A aquestes institucions se les batejà com Obres del Apostolatus Coeli et Aëris.

El 1965, el Papa Pau VI fundà el Secretariat Internacional per a la diecció de l'Obra de l'Apostolatus Nomadum, amb l'intent de portar consol espiritual a una població sense habitatge fixa i també per aquelles persones que viuen en unes condicions semblants.

El 1967, es va concedir a la Sagrada Congregació per al Clergat una oficina que havia de garantir l'assistència religiosa per a totes aquelles persones que es trobessin en l'àmbit del fenomen turístic. Però amb el motu proprio Apostolicae Caritatis, les competències pels diversos sectors de la mobilitat humana convergiren en la Pontificia Commissio de Spirituali Migratorum atque Itinerantium cura, que va quedar subordinada a la Congregació per als Bisbes. Aquesta situació acabà amb la constitució apostòlica Pastor Bonus del 28 de juny de 1988, modificant-se també el seu nom.

Atribucions[modifica]

Les categories de persones que, per motiu de les seves condicions de vida, no poden gaudir del ministeri ordinari o estan privades de qualsevol assistència, són per tant, els migrats, els exiliats, els pròfugs i els refugiats, els pescadors i els mariners, els que treballen als transports aeris, els nòmades, les persones dels circs i dels parcs d'atraccions, els que realitzen viatges per motius de misericòrdia, d'estudi o de diversió, els que treballen amb els transports terrestres i d'altres categories semblants.

El Consell Pontifici, un instrument en les mans del Papa, dirigeix la sol·licitud pastoral de l'Església a les necessitats particulars de les persones que s'han vist obligades a abandonar la seva pàtria o no la tenen; igualment, pretén seguir amb la deguda atenció les qüestions relacionades amb aquesta matèria.

Això promou per tant la cura pastoral de les persones involucrades en la mobilitat humana: proporcionant que a les esglésies locals ofereixin una eficaç i apropiada assistència espiritual, també si és necessari mitjançant estructures pastorals adequades; exercint l'alta direcció de l'Obra de l'Apostolat del Mar; seguint detingudament els problemes relacionats amb la mobilitat humana; esforçant-se perquè el poble cristià adquireixi consciència de les necessitats de les persones implicades en la mobilitat humana, especialment en ocasió de la celebració del Dia Mundial dels Migrats i Refugiats; fent que el poble cristià manifesti de manera eficaç la seva solidaritat en les confrontacions de les persones en moviment per les formes en que el món es relaciona, a fi que els viatges realitzats per motius de pietat, d'estudi o de diversió contribueixin a la formació moral i religiosa dels fidels.

A més, el Consell té per objecte de manera regular i directa, la Comissió Catòlica Internacional pels Migrats, donant suport els objectius i les iniciatives, participant en les trobades de Direcció, promovent una activa cooperació amb aquest Comitè i entre aquesta i d'altres organismes que tenen un interès pels migrats i refugiats.

Cronologia dels presidents[modifica]

Cronologia dels secretaris[modifica]

Cronologia dels sots-secretaris[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_Pontifici_per_a_la_Cura_Pastoral_dels_Migrants_i_els_Itinerants&oldid=31958582»