Giovanni Gentile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:55, 17 des 2014 amb l'última edició de KRLS Bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Giovanni Gentile (1875-1944) va ésser un filòsof i pedagog italià.

Vida i obra

Va ésser ministre d'Instrucció Pública del seu país (1922-1925) i inicià juntament amb Giuseppe Lombardo-Radice la reforma escolar italiana que porta el seu nom i que fou la base del sistema educatiu italià durant el període feixista.

La seua pedagogia es basa en l'idealisme hegelià.

Per a Gentile, l'educació i la instrucció són conceptes sinònims. La seua obra no té en compte els aspectes psicològics i didàctics de la pedagogia.[1]

Obres

Filosòfiques

  • L'atto del pensare come atto puro (1912).
  • La riforma della dialettica hegeliana (1913).
  • La filosofia della guerra (1914).
  • La teoria generale dello spirito come atto puro (1916).
  • I fondamenti della filosofia del diritto (1916).
  • Sistema di logica come teoria del conoscere (1917-1922).
  • Guerra e fede (1919).
  • Dopo la vittoria (1920).
  • Discorsi di religione (1920).
  • Il modernismo e i rapporti tra religione e filosofia (1921).
  • Frammenti di storia della filosofia (1926).
  • La filosofia dell'arte (1931).
  • Introduzione alla filosofia (1933).
  • Genesi e struttura della società (póstumo, 1946).

Historiogràfiques

  • Delle commedie di Antonfrancesco Grazzini detto il Lasca (1895).
  • Rosmini e Gioberti (1898).
  • La filosofia di Marx (1899).
  • Dal Genovesi al Galluppi (1903).
  • Bernardino Telesio (1911).
  • Studi vichiani (1914).
  • Le origini della filosofia contemporanea in Italia (1917-1923).
  • Il tramonto della cultura siciliana (1918).
  • Giordano Bruno e il pensiero del Rinascimento (1920).
  • Frammenti di estetica e letteratura (1921).
  • La cultura piemontese (1922).
  • Gino Capponi e la cultura toscana del secolo XIX (1922).
  • Studi sul Rinascimento (1923).
  • I profeti del Risorgimento italiano: Mazzini e Gioberti (1923).
  • Bertrando Spaventa (1924).
  • Manzoni e Leopardi (1928).
  • Economia ed etica (1934).

Pedagògiques

  • L'insegnamento della filosofia nei licei (1900).
  • Scuola e filosofia (1908).
  • Sistema di pedagogia come scienza filosofica (1912).
  • I problemi della scolastica e il pensiero italiano (1913).
  • Il problema scolastico del dopoguerra (1919).
  • La riforma dell'educazione (1920).
  • Educazione e scuola laica (1921).
  • La nuova scuola media (1925).
  • La riforma della scuola in Italia (1932).

Durant el període feixista

  • Manifesto degli intellettuali del fascismo (1925).
  • Che cos'è il fascismo (1925).
  • Fascismo e cultura (1928).
  • Origini e dottrina del fascismo (1929).
  • La mia religione (1943).
  • Discorso agli Italiani (1943).

Referències

  1. ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 42.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Gentile


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giovanni_Gentile&oldid=14481463»