Gliese 876 c

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGliese 876 c
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGeoffrey Marcy Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment4 abril 2001 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareGliese 876 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,12959 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,25[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P30,13 d[4] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i59 °[5] Modifica el valor a Wikidata
Distància angular θ0,02757 " Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,698 M_J[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi213,8669 mas[7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−673,638 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)957,961 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 53m 16.7323s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-15° 44' 10.6966''[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GJ 876 c (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
BD-15 6290c (Bonner Durchmusterung)
TIC 188580272c (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Gliese 876 c és un planeta extrasolar[8][9] que orbita l'estrella nana vermella Gliese 876 cada 30,340 dies. Va ser descobert en 2001 i és el segon planeta en ordre de distància a partir del seu estel.

Descobriment[modifica]

Al moment del seu descobriment, ja se sabia que Gliese 876 albergava un planeta extrasolar designat Gliese 876 b. En 2001, les contínues anàlisis de la velocitat radial de l'estel van revelar l'existència d'un segon planeta dins del sistema, que va ser designat Gliese 876 c.[10] Es calcula que el període orbital de Gliese 876 c és exactament la meitat del període del planeta exterior, cosa que significa que la velocitat radial del segon planeta es va interpretar al principi com una excentricitat major en l'òrbita de Gliese 876 b.

Òrbita i massa[modifica]

Gliese 876 c i Gliese 876 b, el planeta exterior, tenen períodes orbitals en una ressonància 1:2, cosa que produeix que els elements orbitals del planeta canvien molt veloçment amb la precessió de les òrbites.[11][12] L'òrbita del planeta té una excentricitat major que la de qualsevol dels planetes principals que formen el nostre sistema solar. El semieix major de l'òrbita és solament de 0,1303 ua (aproximadament un terç de la distància mitjana entre Mercuri i el Sol). Malgrat això, està situat a la regió interna de la zona d'habitabilitat del sistema, a causa que Gliese 876 és un estel molt feble.[13]

Una de les limitacions del mètode de velocitat radial emprat per detectar a Gliese 876 c és que únicament pot obtenir-se el límit inferior de la massa del planeta. En el cas de Gliese 876 c, aquest límit inferior és del 62% de la massa de Júpiter. La massa certa depèn de la inclinació de l'òrbita, que en general es desconeix. En el cas d'un sistema ressonant com Gliese 876, les interaccions gravitatòries entre els planetes poden utilitzar-se per trobar les masses veritables; per mitjà d'aquest mètode, s'estima que posseeix una inclinació aproximada de 50° sobre el pla del cel.[14] En aquest cas, la massa veritable seria al voltant d'un 30% major que el seu límit inferior, unes 0,81 vegades la massa de Júpiter. D'altra banda, els mesuraments astromètrics indiquen que la inclinació orbital és d'uns 84°, cosa que suggeriria que la massa és gairebé la mateixa del límit inferior.[15]

Característiques[modifica]

Donada l'enorme massa del planeta, és probable que Gliese 876 c siga un gegant gasós sense una superfície sòlida. Car el planeta tan sols ha estat detectat indirectament, a través de l'efecte gravitatori sobre el seu estel, es desconeixen característiques tals com el seu radi, composició i temperatura. Suposant que tinguera una composició semblant a la de Júpiter i el seu equilibri químic ambiental fora semblant, l'atmosfera de Gliese 876 c mancaria de núvols en la seva atmosfera superior.[16]

Gliese 876 c s'hi troba dins de la zona d'habitabilitat de Gliese 876 respecte a la capacitat d'un planeta de massa semblant a la Terra per retenir aigua en estat líquid a la seva superfície. Encara que es desconeixen quines són les probabilitats de vida en un gegant gasós, les llunes de gran grandària podrien contenir un medi ambient habitable. Els models teòrics d'interacció entre una lluna hipotètica, el planeta i l'estel indiquen que les llunes de gran grandària haurien de poder sobreviure en òrbita al voltant de Gliese 876 b durant tota la vida del sistema planetari.[17] D'altra banda, no és clar que existisca la possibilitat que una lluna de tals dimensions puga arribar a formar-se.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Geoffrey Marcy «A Pair of Resonant Planets Orbiting GJ 876» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-07-2001, pàg. 296–301. DOI: 10.1086/321552.
  2. ↑ Stefano Meschiari «The Lick-Carnegie Exoplanet Survey: a Uranus-mass fourth planet for GJ 876 in an extrasolar Laplace configuration» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 23-07-2010, pàg. 890–899. DOI: 10.1088/0004-637X/719/1/890.
  3. ↑ Francesc Vilardell «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. First visual-channel radial-velocity measurements and orbital parameter updates of seven M-dwarf planetary systems» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2018, pàg. 117–117. DOI: 10.1051/0004-6361/201731442.
  4. ↑ Francesc Vilardell «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. First visual-channel radial-velocity measurements and orbital parameter updates of seven M-dwarf planetary systems» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2018, pàg. 117–117. DOI: 10.1051/0004-6361/201731442.
  5. ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  6. ↑ Francesc Vilardell «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. First visual-channel radial-velocity measurements and orbital parameter updates of seven M-dwarf planetary systems» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2018, pàg. 117–117. DOI: 10.1051/0004-6361/201731442.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  8. ↑ «Planet GJ 876 c» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  9. ↑ «The planetary system Gliese 876 hosts at least 4 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
  10. ↑ Marcy, G. et al. «A Pair of Resonant Planets Orbiting GJ 876». The Astrophysical Journal, 556, 1, 2001, pàg. 296-301.
  11. ↑ Rivera, E., Lissauer, J. «Dynamical Models of the Resonant Pair of Planets Orbiting the Star GJ 876». The Astrophysical Journal, 558, 1, 2001, pàg. 392-402.
  12. ↑ (Versió web)
  13. ↑ Jones, B. et al. «Prospects for Habitable "Earths" in Known Exoplanetary Systems». The Astrophysical Journal, 622, 2, 2005, pàg. 1091-1101.
  14. ↑ Rivera, E. et al. «A ~7.5 M⊕ Planet Orbiting the Nearby Star, GJ 876». The Astrophysical Journal, 634, 1, 2005, pàg. 62-640.
  15. ↑ Benedict, G. et al. «A mass for the extrasolar planet Gliese 876b determined from Hubble Space Telescope fine guidance sensor 3 astrometry and high-precision radial velocities». The Astrophysical Journal, 581, 2, 2002, pàg. L115-L118.
  16. ↑ Sudarsky, D. et al. «Theoretical Spectra and Atmospheres of Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 588, 2, 2003, pàg. 1121-1148.
  17. ↑ Barnes, J., O'Brien, D. «Stability of Satellites around Close-in Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 575, 2, 2002, pàg. 1087-1093. (el paper es refireix incorrectament a Gliese 876 c com GJ876c)
  18. ↑ Canup, R., Ward, W. «A common mass scaling for satellite systems of gaseous planets». Nature, 441, 2006, pàg. 834-839.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gliese_876_c&oldid=33409584»