Gliese 876 b

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGliese 876 b
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGeoffrey Marcy Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment23 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareGliese 876 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,20832 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,002[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P61,12 d[2], 60,85 d[1], 61,02 d[4], 60,83 d[5], 61,09 d[6], 61,08 d[7], 61,06 d[8] i 61,03 d[9] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i101 °[10] Modifica el valor a Wikidata
Distància angular θ0,04432 " Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa3,6 M_J[10] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi213,8669 mas[11] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−673,638 mas/a [11] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)957,961 mas/a [11] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 53m 16.7323s[11] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-15° 44' 10.6966''[11] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GJ 876 b (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
BD-15 6290b (Bonner Durchmusterung)
TIC 188580272b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Gliese 876 b és un planeta extrasolar[12][13] que orbita l'estrella nana vermella Gliese 876 cada 60,940 dies. Descobert en 1998, Gliese 876 b va ser el primer planeta a ser trobat orbitant una nana vermella.

Descobriment[modifica]

Gliese 876 b va ser descobert de forma independent per dos grups diferents, un dirigit per Geoffrey Marcy[14] i l'altre per Xavier Delfosse.[15] Igual que la majoria dels planetes extrasolars coneguts, va ser descobert en detectar-se variacions en la velocitat radial del seu estel a conseqüència de la gravetat del planeta. La detecció va ser realitzada mesurant l'efecte Doppler de les línies espectrals de Gliese 876.

Òrbita i massa[modifica]

Gliese 876 b i Gliese 876 c, el planeta interior, tenen períodes orbitals en una ressonància 2:1, cosa que produeix una forta interacció gravitatòria entre tots dos.[16][17] Com a resultat, els elements orbitals del planeta canvien molt veloçment amb la precessió de les òrbites.[18] L'òrbita del planeta té una excentricitat baixa, semblant a la dels planetes del nostre sistema solar. El semieix major de l'òrbita és de solament 0,208 ua (menor que el de Mercuri). No obstant això, Gliese 876 és un estel tan feble que el planeta se situa fora de la zona d'habitabilitat.[19]

Una de les limitacions del mètode de velocitat radial emprat per detectar a Gliese 876 b és que únicament pot obtenir-se el límit inferior de la massa del planeta. Aquest límit inferior equival aproximadament a 1,93 vegades la massa de Júpiter. La massa veritable depèn de la inclinació de l'òrbita, que en general es desconeix. En el cas d'un sistema ressonant com Gliese 876, les interaccions gravitatòries entre els planetes poden utilitzar-se per trobar les masses veritables: les millors dades de velocitat radial que es van calcular són d'una inclinació aproximada de 50° sobre el pla del cel.[20] En aquest cas, la massa veritable seria al voltant d'un 30 % major que el seu límit inferior, unes 2,5 vegades la massa de Júpiter. D'altra banda, els mesuraments astromètrics indiquen que la inclinació orbital és d'uns 84°, cosa que suggeriria que la massa és poc major que el límit inferior.[21]

Característiques[modifica]

Donada l'enorme massa del planeta, és probable que Gliese 876 b siga un gegant gasós sense una superfície sòlida. Ja que el planeta tan sols ha estat detectat indirectament, a través de l'efecte gravitatori sobre el seu estel, es desconeixen característiques tals com el seu radi, composició i temperatura. Suposant que tinguera una composició semblant a la de Júpiter i el seu equilibri químic ambiental fora semblant, l'atmosfera de Gliese 876 b mancaria de núvols, a pesar que a les regions més fredes del planeta podrien arribar a formar-se núvols d'aigua.[22]

Gliese 876 b s'hi troba dins de la zona d'habitabilitat de Gliese 876 respecte a la capacitat d'un planeta de massa similar a la Terra per retenir aigua en estat líquid en la seva superfície. Encara que es desconeixen quines són les probabilitats de vida en un gegant gasós, les llunes de gran grandària podrien contenir un medi ambient habitable. Els models teòrics d'interacció entre una lluna hipotètica, el planeta i l'estel indiquen que les llunes de gran grandària haurien de poder sobreviure en òrbita al voltant de Gliese 876 b durant tota la vida del sistema planetari.[23] D'altra banda, no és clar que existisca la possibilitat que una lluna d'eixes dimensions puga arribar a formar-se.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Geoffrey Marcy «A Planetary Companion to a Nearby M4 Dwarf, Gliese 876» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2, 1r octubre 1998, pàg. 147–149. DOI: 10.1086/311623.
  2. ↑ 2,0 2,1 Stefano Meschiari «The Lick-Carnegie Exoplanet Survey: a Uranus-mass fourth planet for GJ 876 in an extrasolar Laplace configuration» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 23-07-2010, pàg. 890–899. DOI: 10.1088/0004-637X/719/1/890.
  3. ↑ Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
  4. ↑ Geoffrey Marcy «A Pair of Resonant Planets Orbiting GJ 876» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-07-2001, pàg. 296–301. DOI: 10.1086/321552.
  5. ↑ Gregory W. Henry «A ∼7.5M⊕Planet Orbiting the Nearby Star, GJ 876» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-11-2005, pàg. 625–640. DOI: 10.1086/491669.
  6. ↑ Katherine M. Deck «An empirically derived three-dimensional Laplace resonance in the Gliese 876 planetary system» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 23-11-2015, pàg. 2484–2499. DOI: 10.1093/MNRAS/STV2367.
  7. ↑ Francesc Vilardell «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. First visual-channel radial-velocity measurements and orbital parameter updates of seven M-dwarf planetary systems» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2018, pàg. 117–117. DOI: 10.1051/0004-6361/201731442.
  8. ↑ Xavier Bonfils «The HARPS search for southern extra-solar planets. XIX. Characterization and dynamics of the GJ 876 planetary system» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2010, pàg. 21–21. DOI: 10.1051/0004-6361/200912700.
  9. ↑ Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
  10. ↑ 10,0 10,1 Frédéric Arenou «Gaia Data Release 3: Stellar multiplicity, a teaser for the hidden treasure». Astronomy and Astrophysics, 04-08-2022, pàg. A34. DOI: 10.1051/0004-6361/202243782.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  12. ↑ «Planet GJ 876 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  13. ↑ «The planetary system Gliese 876 hosts at least 4 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
  14. ↑ Marcy, G. et al. «A Planetary Companion to a Nearby M4 Dwarf, Gliese 876». The Astrophysical Journal, 505, 2, 1998, pàg. L147-L149.
  15. ↑ Delfosse, X. et al. «The closest extrasolar planet. A giant planet around the M4 dwarf GL 876». Astronomy and Astrophysics, 338, 1998, pàg. L67-L70.
  16. ↑ Marcy, G. et al. «A Pair of Resonant Planets Orbiting GJ 876». The Astrophysical Journal, 556, 1, 2001, pàg. 296-301.
  17. ↑ Rivera, E., Lissauer, J. «Dynamical Models of the Resonant Pair of Planets Orbiting the Star GJ 876». The Astrophysical Journal, 558, 1, 2001, pàg. 392-402.
  18. ↑ [Enllaç no actiu] (web versión)
  19. ↑ Jones, B. et al. «Prospects for Habitable "Earths" in Known Exoplanetary Systems». The Astrophysical Journal, 622, 2, 2005, pàg. 1091-1101.
  20. ↑ Rivera, E. et al. «A ~7.5 M⊕ Planet Orbiting the Nearby Star, GJ 876». The Astrophysical Journal, 634, 1, 2005, pàg. 625-640.
  21. ↑ Benedict, G. et al. «A mass for the extrasolar planet Gliese 876b determined from Hubble Space Telescope fine guidance sensor 3 astrometry and high-precision radial velocities». The Astrophysical Journal, 581, 2, 2002, pàg. L115-L118.
  22. ↑ Sudarsky, D. et al. «Theoretical Spectra and Atmospheres of Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 588, 2, 2003, pàg. 1121-1148.
  23. ↑ Barnes, J., O'Brien, D. «Stability of Satellites around Close-in Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 575, 2, 2002, pàg. 1087-1093. (el artículo se refiere incorrectamente a Gliese 876Plantilla:Esdb como GJ876c)
  24. ↑ Canup, R., Ward, W. «A common mass scaling for satellite systems of gaseous planets». Nature, 441, 2006, pàg. 834-839.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gliese_876_b&oldid=33409574»