Gran galàxia d'Andròmeda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galàxia d'Andròmeda
Gran galàxia d'Andròmeda
Dades d'observació
Constel·lació Andròmeda
Ascensió recta 00h 42,8m
Declinació +41° 16′
Distància 2,36 Mall
(0,72 Mpc)
Tipus segons la seqüència de Hubble Sb
Dimensions aparents (V) 3,2° × 1°
Magnitud aparent (V) 3,4m
Característiques físiques
Diàmetre ~220.000 a.ll.
Massa ~1011 MS
Catàlegs astronòmics
Messier M31
New General Catalogue (NGC) 224

La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle.

Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia i un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb.

Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes alguns científics creuen que la Via Làctia conté molta més matèria fosca i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 conté un bilió (1012) d'estrelles, excedint per molt el nombre d'estrelles de la nostra galàxia.[1]

La galàxia s'està acostant a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogués col·lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el·líptica.

Andròmeda juga un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. En 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estrelles dintre de la regió central de la galàxia. Edwin Hubble va identificar per primera vegada en fotografia estrelles variables Cefeida en aquesta galàxia, permetent així determinar la distància a la qual es trobava.

Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat fonts de raigs X en la Galàxia d'Andròmeda utilitzant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a forats negres o estrelles de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus emetent raigs X. L'espectre de les estrelles de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses.[2]

En 1991 la Càmera Planetària del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Per a sorpresa de tots, presenta una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent a l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Els nuclis de moltes galàxies són coneguts per ser llocs bastant violents, i sovint es proposa l'existència de forats negres supermassius per a explicar-los.

Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar en 2005[3] les seves observacions amb els telescopis Keck que mostren que la lluentor tènue d'estrelles que s'estén cap a fora de la galàxia és, en realitat, part del propi disc. Això significa que el disc espiral d'estrelles en Andròmeda és tres vegades més llarg de l'estimat fins ara. És una evidència que hi ha un vast disc estel·lar que fa que la galàxia tingui un diàmetre de més de 220.000 anys llum. Els càlculs previs estimaven el diàmetre d'Andròmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum.

Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la Via Làctia.

Observació[modifica | modifica el codi]

La Galàxia d'Andròmeda va ser observada en l'any 964 per l'astrònom persa Abd Al-Rahman Al Sufi, que la va descriure com un "petit núvol".[4] La primera descripció basada en observacions telescòpiques va ser deguda a Simon Marius (1612),[5] a qui sovint se li atribueix erròniament el seu descobriment.

En 1885 una supernova (coneguda com "S Andromedae") va ser vista en la Galàxia d'Andròmeda, la primera i l'única observada fins ara en aquesta galàxia: va aparèixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pròxima a la 6a, va ascendir fins a la 5,4ª cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de 1886: encara l'1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la Asaph Hall amb el gran refractor instal·lat a Washington, trobant-la amb magnitud 16ª. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser igual a la -18.2ª.

La Galàxia d'Andròmeda és fàcilment visible a ull nu sota un cel veritablement fosc; aquest cel només ho podem trobar en relativament pocs llocs, normalment zones aïllades lluny dels nuclis de població i fonts de contaminació lumínica. A primera vista sembla bastant petita, car només la part central és suficientment brillant per a ser apreciable per l'ull humà, però el diàmetre angular complet de la galàxia és en realitat de set vegades el de la Lluna plena. El 1950, els astrònoms anglesos R. Hanbury-Brown i C. Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques en la banda dels 158,8 MHz, sent la primera galàxia descoberta com objecte emissor d'ones electromagnètiques.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Young, Kelly. «Andromeda galaxy hosts a trillion stars» (en english). NewScientistSpace, 6-06-2006. [Consulta: 8-06-2006].
  2. «Extreme Astronomy» (en anglès). Open Learn. [Consulta: 13/11/2012].
  3. Alan McConnachie, Mike Irwin, Scott Chapman, Rodrigo Ibata, Annette Ferguson, Geraint Lewis i Nial Tanvir. «Andromeda and the seven dwarfs» (en anglès). Proceedings of the International Astronomical Union, vol.1, Colloquium C198, març 2005, p. 84-91 [Consulta: 23/12/2012].
  4. Kepple, George Robert; Glen W. Sanner. The Night Sky Observer's Guide, Volume 1. Willmann-Bell, Inc., 1998, p. 18. ISBN 0-943396-58-1. 
  5. Hodge, Paul W. The Andromeda Galaxy (en anglès). Springer, 1992, p.3. ISBN 0792316541. 
  6. Hanbury-Brown, R., i Hazard, C.. «Radio-frequency radiation from the Great Nebula in Andromeda (M.31)» (en anglès). Nature, n.166.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coordenades: Sky map 00h 42,44m 30s; +41° 16′ 10″