Guillem Díaz-Plaja i Contestí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:56, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGuillem Díaz-Plaja i Contestí
Biografia
Naixement24 de maig de 1909
Manresa
Mort27 de juliol de 1984(1984-07-27) (als 75 anys)
Barcelona
Director Instituto Nacional del Libro Español
1966 – 1970
3r Director general de l'Institut del Teatre
1939 – 1952
← Joan Alavedra i Segurañas – Artur Carbonell i Carbonell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióEscriptor
OcupadorInstitut Jaume Balmes
Institut Escola
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAna Díaz-Plaja Taboada Modifica el valor a Wikidata
GermansFerran Díaz-Plaja i Contestí i Aurora Díaz-Plaja i Contestí Modifica el valor a Wikidata
Premis

Guillem Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, Bages 1909 - Barcelona 1984) fou un escriptor català, germà de Ferran Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.[1] Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, fou catedràtic de literatura castellana a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, professor a l'Institut-Escola i director de l'Institut del Teatre de Barcelona. Abans de la guerra civil espanyola participà en l'avantguardisme a Catalunya, i col·laborà en el Full Groc (1929), amb Sebastià Gasch i Carreras i Lluís Montanyà. El 1936 va obtenir el Premio Nacional de Literatura i el 1962 el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig.

Més tard fou membre de la Real Academia Española, del CSIC, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director de l'Instituto Nacional del Libro Español (1966-1970) i catedràtic de la Universitat de San Marcos de Lima. Ha escrit nombrosos assaigs sobre el romanticisme, el barroc, el modernisme, la generació del 98 i l'avantguardisme, alhora que ha fet edicions d'obres completes d'autors com Gustavo Adolfo Bécquer.[2]

Obres

En castellà

  • Epistolario de Goya (1928)
  • Rubén Darío (1930)
  • Introducción al estudio del romanticismo español (1936)
  • La poesía lírica española (1937)
  • La ventana de papel (1939)
  • El espíritu del Barroco (1940)
  • Hacia un concepto de la literatura española (1942)
  • El engaño de los ojos (1943)
  • Esquema de la historia del teatro (1944)
  • Federico García Lorca (1948)
  • Modernismo frente a noventa y ocho (1951)
  • Defensa de la crítica y otras notas (1953)
  • Veinte glosas en memoria de Eugenio d'Ors (1955)
  • El poema en prosa en España (1956)
  • Visiones contemporáneas de España (1956)
  • Cuestión de límites (1963)
  • El estudio de la literatura (1963)
  • Memoria de una generación destruïda (1966)
  • Literatura universal (1966)
  • Las estéticas de Valle Inclán (1967)
  • Los monstruos y otras literaturas (1967)
  • La letra y el instante (1967)
  • Con variado rumbo (1967)
  • África por la cintura (1967)
  • Trópicos (1968)
  • Literatura vasca (1972)
  • Tratado de las melancolías españolas (1974)

En català

  • L'avantguardisme a Catalunya (1930)
  • De literatura catalana (1956)
  • Viatge a l'Atlàndida i retorn a Ítaca (1962)
  • La defenestració de Xènius (1967).

Referències

  1. ↑ «Guillem Díaz-Plaja i Contestí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 193. ISBN 84-95554-27-5. 

Enllaços externs


Precedit per:
Azorín
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira P
1967-1984 		Succeït per:
Julio Caro Baroja
Precedit per:
Ramon Miquel i Planas 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IV
1961-1984 		Succeït per:
Francesc Marsà Gómez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Díaz-Plaja_i_Contestí&oldid=17547122»