Gustau II Adolf
Gustau II Adolf (Estocolm, 1594 - Lützen, Alemanya, 1632) fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Va consolidar el domini suec al Bàltic i va defensar la causa protestant contra els Habsburg i l'hegemonia catòlica.
S'annexionà els territoris russos d'Íngria i de Carèlia oriental (1617), i també Riga (1621) i els ports de Prússia Oriental (1625).
Participà en la Guerra dels Trenta Anys, en la qual va vèncer els Habsburg a les batalles de Breitenfeld (1631) i Lützen (1632).[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustau II Adolf |
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 1. Cronologia, lèxic i personatges històrics (fins al 1800). Castellnou Edicions. Barcelona, gener del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 13. ISBN 84-9804-210-0. Plana 143.
| Cristianització i consolidació del Regne (v. 970-1389) | Èric el Victoriós · Olaf el Tresorer · Anund Jacob · Emund el Vell · Stenkil · Erik Stenkilsson · Halsten Stenkilsson · Anund Gårdske · Haakon el Roig · Inge el Vell · Blot-Sven · Erik Årsäll · Inge el Jove · Sverker I · Èric el Sant · Carles VII Sverkersson · Canut I de Suècia · Sverker II · Èric X · Johan Sverkersson · Èric XI · Valdemar Birgersson · Magnus III · Birger · Magnus IV · Albert de Mecklenburg |  |
|---|---|---|
| Unió de Kalmar (1389-1448) | ||
| Emergència i desintegració de l'Imperi (1448-1818) | Gustau I · Eric XIV · Joan III · Segimon · Carles IX · Gustau II Adolf · Cristina · Carles X Gustau · Carles XI · Carles XII · Ulrica Elionor · Frederic I · Adolf Frederic · Gustau III · Gustau IV Adolf · Carles XIII | |
| Casa de Bernadotte (des del 1818) | ||
