Jaciment de Kukuma
| Tipus | Cova i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Asparrena (Àlaba) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 715 m | |||
El jaciment de Kukuma és una cova del magdalenià superior-final situada al costat del llogaret d'Araia (Àlaba) al peu de la serra d'Alzania. És de caràcter calcari, i aquest tipus de pedra és el que donat lloc a diferents cavitats que feren possible una sèrie d'assentaments humans. És una cova de petites dimensions i la descobrí l'any 1975 Juan Antonio Madinabeitia.
Cova[modifica]
És una cova de dimensions reduïdes, l'obertura té uns 3 m d'ample i 1,5 m d'alt, i aquesta dona pas a un portal orientat de sud a est pel qual s'accedeix a una galeria amb un recorregut de sud-est a nor-oest. La longitud de la cova és de 7 m de profunditat i segons s'hi va avançant es va reduint en amplària i alçada fins a arribar als 2 m d'amplària i 1 m d'altura.[1]
Registre estratigràfic[modifica]
La cova de Kukuma es troba en una zona de calcàries d'aspecte massiu. El jaciment consta d'un únic nivell arqueològic d'aproximadament 10 cm, que se situa per sobre d'un sediment sorrenc:
- nivell inferior (nivell II), amb un gran percentatge d'arena. Aquest nivell se sedimenta en un episodi en què l'aigua carregada de sediments penetra en la cova, i s'hi diposita en perdre energia. És un nivell sorrenc estèril de color groguenc.
- nivell superior (nivell I), amb una gran proporció de llims i argiles i l'aparició de materials de litologia calcària, després de l'assecat de la cavitat. És un nivell orgànic, de color fosc, d'aproximadament 10 cm de potència (és el nivell arqueològic).
Materials arqueològics[modifica]
La major part de les restes òssies que hi ha a la cova corresponen a parts anatòmiques que amb prou feines tenen interés carni (maxil·lars, metacarps…) tret de dos fragments de fèmur de cabra. Les restes de sílex no són abundants; la seua anàlisi permet la seua adscripció al magdalenià superior-final: segments de cercle, làmines de vora abaixada, puntes, resquills, raspadors, punxons, així com una serreta. A més d'aquests útils s'ha trobat un còdol de gres amb senyals d'haver estat utilitzat.
Clima i medi ambient[modifica]
Per anàlisis de pol·len s'ha reconstruït un paisatge vegetal constituït per un bosc mixt prou tancat, compost per espècies de fulla caduca (roure, bedoll i til·ler) i de fulla perenne (pi).
Capturaven espècies de rocam i de bosc o d'espais oberts. La major quantitat de restes corresponen a ungulats salvatges, entre els quals predomina la Capra pirinenca (cabra salvatge), Rupicapra rupicapra (isard), Sus scrofa (senglar) i de Cervus elaphus (cérvol).
Datacions absolutes[modifica]
N'hi ha tres datacions de carboni-14, dues en són massa joves per a l'ocupació prehistòrica i la tercera, de l'11550 ± 130 ae, ens situaria en el límit entre el magdalenià i l'epipaleolítico (obtinguda per una vèrtebra lumbar i costella d'isard).
Per datar l'època no es pot obviar la lamineta en forma de serra que aparegué en aquest lloc i que hui roman exposada al Museu d'Arqueologia BiBat de Vitòria-Gasteiz. Aquesta lamineta en forma de serra és un fòssil director que determina que estem en el magdalenià final.
Referències[modifica]
- ↑ Baldeón, Amelia; Berganza. Kukuma. Diputació Foral d'Àlaba, 1996.