Josep Maria Millàs i Vallicrosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:32, 15 set 2016 amb l'última edició de Pau Colominas (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Maria Millàs i Vallicrosa

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Josep Maria Millàs Vallicrosa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Farners (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJulià Ribera Tarragó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, lingüística i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarabista, escriptor, traductor, professor d'universitat, historiador, filòleg, hebraista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeFrancesca Vendrell i Gallostra Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista català.[1][2][3]

Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar amb una tesi sobre la influència de la poesia andalusina en la poesia popular italiana (19 d'abril de 1920). Professor auxiliar de llengües semítiques a la Universitat de Barcelona. Va començar a recopilar referències àrabs relacionades amb la història de Catalunya a la Biblioteca Nacional de Madrid i al Marroc. Fou catedràtic de la Universitat de Madrid de llengua i literatura hebrees del 1926 fins al 1932,[4] on catalogà les traduccions orientals de la Biblioteca Catedral de Toledo. L'any 1932, va poder tornar a Barcelona, com a catedràtic d'hebreu i àrab a la Universitat de Barcelona. Féu nombrosos viatges: visità la Biblioteca Vaticana per catalogar els manuscrits hebraics d'origen català (1935) i també la Universitat Hebrea de Mont Scopius (1937-1938). Fou mestre de Joan Vernet.[5]

Selecció d'obres

  • Textos màgics del Nord d'Àfrica, Barcelona, Associació Catalana d'Antropologia, 1923.
  • Documents hebraics de jueus catalans, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1927.
  • Llibre de geometria de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha, 1929.
  • Llibre revelador de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha, 1929.
  • Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, 1931.
  • Don Profeit Tibbon Tractat de l'assafea d'Azarquiel, Barcelona, Editorial Alpha, 1933.
  • Las traducciones orientales en los manuscritos de la Biblioteca Catedral de Toledo, Madrid, CSIC, 1941.
  • La poesia sagrada hebraicoespañola, Madrid, Escuela de Estudios Hebraicos, 1942.
  • Salomó ibn Gabirol, como poeta y filósofo, Madrid, Instituto Arias Montano, 1945.
  • El libro de los fundamentos de las Tablas Astronómicas de R. Abraham ben Ezra, Madrid, Instituto Arias Montano, 1947.
  • Estudios sobre Historia de la Ciencia Española, Madrid, CSIC, 1949.
  • Estudios sobre Azarquiel, Madrid, Publicaciones de las Escuelas de Árabe de Madrid y Granada, 1950.
  • El libro de la Nova geometria de Ramón Llull, Barcelona, Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1953.
  • Poesía hebraica postbíblica, Barcelona, José Janés, 1953.
  • La obra Forma de la Tierra de R. Abraham bar Hiyya, Madrid, Instituto Arias Montano, 1956.
  • El Liber Predicationis contra iudeos de Ramón Llull, Barcelona, Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1957.
  • La obra de Séfer Hesbot mahlekot ha-Kokabim de R. Abraham bar Hiyya ha-Bargeloní, Barcelona, CSIC, 1959.
  • Nuevos Estudios sobre Historia de la Ciencia Española, Madrid, CSIC, 1960.
  • Las Tablas astronómicas del Rey Don Pedro el Ceremonioso, Madrid, CSIC, 1962.
  • Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1987.

Bibliografia

  • Cantera, F., "José Mª Millás Vallicrosa in memoriam", a Sefarad, nº 30, 1970.
  • Díaz Macho, A., "El profesor José Mª Millás Vallicrosa: Premio March", a Punta Europa, nº 43-44, 1959.
  • Glick, Th., "Eloge José María Millás Vallicrosa (1897-1970) and the founding of the History of Science in Spain", a Isis, núm. 68, 1977.
  • Mas i Solench, Josep Mª Millàs i Vallicrosa, Santa Coloma de Farners, Ajuntament de Santa Coloma de Farners, 1997.
  • Puig, R., "La astronomía en al-Andalus. Aproximaciones historiográficas", a Arbor, nº 558-559, 1992.
  • Romano, D. i Vernet, J., "Semblanzas: José Mª Millás Vallicrosa", a Anuario de Estudios Medievales, nº 4, 1967.
  • Dossier electrònic: «Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries»..

Referències

  1. «Josep Maria Millàs i Vallicrosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Roqué, Xavier «Els arxius de Josep Maria Millàs i Vallicrosa i Eduard Millàs i Vendrell, a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia». Biblioteca Informacions, 38, Abril 2010, pàg. 21-24.
  3. «Mort del catedràtic Josep Maria Millas i Vallicrosa» (en castellà). La Vanguardia, 27-09-1970 [Consulta: 25 octubre 2015].
  4. «Josep Maria Millàs i Vallicrosa». Serveis d'arxius de Ciencia [Consulta: 25 octubre 2015].
  5. Oliveras, Marc «Millàs Vallicrosa: entre la torà i l'alcorà.». Revista de Girona, 2010, p. 44-47.

Vegeu també

Enllaços externs


Precedit per:
Sebastià Puig i Puig
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XIX

1943-1970
Succeït per:
Josep Maria Casas i Homs