Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Nom original | (ca) Josep Maria Millàs Vallicrosa |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 novembre 1897 Santa Coloma de Farners (Selva) |
Mort | 26 setembre 1970 (72 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central |
Director de tesi | Julià Ribera Tarragó |
Activitat | |
Camp de treball | Història, lingüística i activitat traductora |
Ocupació | arabista, escriptor, traductor, professor d'universitat, historiador, filòleg, hebraista |
Ocupador | Universitat Central Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Francesca Vendrell i Gallostra |
Premis |
Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista català.[1][2][3]
Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar amb una tesi sobre la influència de la poesia andalusina en la poesia popular italiana (19 d'abril de 1920). Professor auxiliar de llengües semítiques a la Universitat de Barcelona. Va començar a recopilar referències àrabs relacionades amb la història de Catalunya a la Biblioteca Nacional de Madrid i al Marroc. Fou catedràtic de la Universitat de Madrid de llengua i literatura hebrees del 1926 fins al 1932,[4] on catalogà les traduccions orientals de la Biblioteca Catedral de Toledo. L'any 1932, va poder tornar a Barcelona, com a catedràtic d'hebreu i àrab a la Universitat de Barcelona. Féu nombrosos viatges: visità la Biblioteca Vaticana per catalogar els manuscrits hebraics d'origen català (1935) i també la Universitat Hebrea de Mont Scopius (1937-1938). Fou mestre de Joan Vernet.[5]
Selecció d'obres
- Textos màgics del Nord d'Àfrica, Barcelona, Associació Catalana d'Antropologia, 1923.
- Documents hebraics de jueus catalans, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1927.
- Llibre de geometria de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha, 1929.
- Llibre revelador de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha, 1929.
- Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, 1931.
- Don Profeit Tibbon Tractat de l'assafea d'Azarquiel, Barcelona, Editorial Alpha, 1933.
- Las traducciones orientales en los manuscritos de la Biblioteca Catedral de Toledo, Madrid, CSIC, 1941.
- La poesia sagrada hebraicoespañola, Madrid, Escuela de Estudios Hebraicos, 1942.
- Salomó ibn Gabirol, como poeta y filósofo, Madrid, Instituto Arias Montano, 1945.
- El libro de los fundamentos de las Tablas Astronómicas de R. Abraham ben Ezra, Madrid, Instituto Arias Montano, 1947.
- Estudios sobre Historia de la Ciencia Española, Madrid, CSIC, 1949.
- Estudios sobre Azarquiel, Madrid, Publicaciones de las Escuelas de Árabe de Madrid y Granada, 1950.
- El libro de la Nova geometria de Ramón Llull, Barcelona, Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1953.
- Poesía hebraica postbíblica, Barcelona, José Janés, 1953.
- La obra Forma de la Tierra de R. Abraham bar Hiyya, Madrid, Instituto Arias Montano, 1956.
- El Liber Predicationis contra iudeos de Ramón Llull, Barcelona, Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1957.
- La obra de Séfer Hesbot mahlekot ha-Kokabim de R. Abraham bar Hiyya ha-Bargeloní, Barcelona, CSIC, 1959.
- Nuevos Estudios sobre Historia de la Ciencia Española, Madrid, CSIC, 1960.
- Las Tablas astronómicas del Rey Don Pedro el Ceremonioso, Madrid, CSIC, 1962.
- Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1987.
Bibliografia
- Cantera, F., "José Mª Millás Vallicrosa in memoriam", a Sefarad, nº 30, 1970.
- Díaz Macho, A., "El profesor José Mª Millás Vallicrosa: Premio March", a Punta Europa, nº 43-44, 1959.
- Glick, Th., "Eloge José María Millás Vallicrosa (1897-1970) and the founding of the History of Science in Spain", a Isis, núm. 68, 1977.
- Mas i Solench, Josep Mª Millàs i Vallicrosa, Santa Coloma de Farners, Ajuntament de Santa Coloma de Farners, 1997.
- Puig, R., "La astronomía en al-Andalus. Aproximaciones historiográficas", a Arbor, nº 558-559, 1992.
- Romano, D. i Vernet, J., "Semblanzas: José Mª Millás Vallicrosa", a Anuario de Estudios Medievales, nº 4, 1967.
- Dossier electrònic: «Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries»..
Referències
- ↑ «Josep Maria Millàs i Vallicrosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Roqué, Xavier «Els arxius de Josep Maria Millàs i Vallicrosa i Eduard Millàs i Vendrell, a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia». Biblioteca Informacions, 38, Abril 2010, pàg. 21-24.
- ↑ «Mort del catedràtic Josep Maria Millas i Vallicrosa» (en castellà). La Vanguardia, 27-09-1970 [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ «Josep Maria Millàs i Vallicrosa». Serveis d'arxius de Ciencia [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ Oliveras, Marc «Millàs Vallicrosa: entre la torà i l'alcorà.». Revista de Girona, 2010, p. 44-47.
Vegeu també
Enllaços externs
- In memoriam
- UAB. Fons Josep Mari Millàs i Vallicrosa
- Fons Josep Maria Millàs i Vallicrosa: Josep M. Millàs i la història de la ciència a Catalunya i a Espanya
Precedit per: Sebastià Puig i Puig |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIX 1943-1970 |
Succeït per: Josep Maria Casas i Homs |
- Alumnes de la UB
- Colomencs
- Arabistes catalans
- Filòlegs catalans del sud contemporanis
- Traductors de l'hebreu
- Traductors de la Bíblia
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Historiadors de la ciència
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Escriptors de la Selva contemporanis en català
- Semitistes
- Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Hebraistes espanyols
- Traductors de la Bíblia al català