Kasos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kasos
El port vell de Phry
Entitat territorial Perifèria, Prefectura del Dodecanès
Capital Fry Kasou
Mar Mar Egeu Meridional (Mar Mediterrani)
Superfície 49 km²
Llargada màxima 17 km
Amplada màxima 6 km
Altitud màxima 550 m
Coordenades 35° 14′ N, 26° 55′ E / 35.233°N,26.917°E / 35.233; 26.917
Població 990 hab.

Kasos (llatí Casus) és una illa del Dodecanès a Grècia, entre Kàrpathos i Creta.

Actualment té uns vuit-cents habitants i cinc localitats: Phry, Hàgia Marina, Arvanitohori, Poli i Panagia. Phry és el principal i fou fundada el 1830. Té un petit aeroport. Quasi totes les viles són a la vora de Pry, que és a la badia d'Emborios (antiga Empòrion). L'antiga ciutat de Kasos és a l'interior, en ruïnes, al costat de la moderna Poli o Polion. El port era a Empòrion. Una plana del sud es diu Argos, probablement derivada de la ciutat d'Argos.

Antigament es va dir (segons Homer) Amfe o Acne, i també Astrabe. Vers el 1700 aC van arribar els Telquines, que eren els Minoics de Creta, a algunes illes (Rodes, Tilos, Kasos). L'illa va rebre el nom de Kasos, fill del príncep Cleòmahos de Creta, i primer habitant. Els minoics van dominar l'illa fins després del 1500 aC quan van arribar els micènics o Aqueus (Doris). El 1200 aC es van construir les muralles i Kasos va participar en la a guerra de Troia (vers 1193-1184 aC) amb alguns vaixells.

Història[modifica | modifica el codi]

Vers el 800 aC l'illa fou conquerida per Rodes. El 479 aC es va unir a la Lliga Hel·lènica dirigida per Atenes, cosa que va durar fins al 413 aC en què l'illa es va separar dels atenencs i va tornar a ser dependència de Rodes.

El 334 aC Rodes fou sotmesa a Alexandre però el 305 o 304 aC va recuperar la independència que va durar fins a l'any 42 quan fou sotmesa a Roma. Kasos fou saquejada pels romans.

Va pertànyer a Roma sota l'imperi occidental i oriental fins al 1309, però des del segle VIII la zona de la mar Egea fou centre de pirates i els illencs van haver de dedicar-se a l'agricultura. El 718 i 807 Kasos va ajudar als bizantins en la seva lluita des de la base de Rodes contra els àrabs de Creta, fins que finalment Creta fou reconquerida.

El 1082 Bizanci va concedir a Venècia una base naval comercial a Rodes i els illencs del Dodecanès van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupació. El 1204, a la caiguda de Constantinoble, Rodes i les altres illes van romandre sota el control de l'emperador establert a Nicea, que el 1261 va recuperar la capital. Rodes i les illes foren concedides en feu a diversos senyors. Rodes fou concedit en feu a un genovès que el 1309 la va vendre als Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Els Cavallers van dominar les illes del Dodecanès menys Astipàlea, Kàrpathos i Kasos. Constantinoble fou ocupada pels otomans el 1453 i llavors va passar a Rodes; fins al 1480 Rodes no fou assetjada, sense èxit. Finalment els turcs van conquerir Rodes el 1523 i els cavallers es van retirar. El 1537 els otomans van ocupar Kàrpathos i Kasos. El soldà Solimà va donar un privilegi a les illes, pel qual els generals, almiralls i oficials civils no tenien dret a maltractar als illencs, els quals gaudirien d'un ampli autogovern, elegit dins la comunitat, i només hi hauria present in oficial turc anomenat Soumbasis. A canvi d'aquest privilegi els illencs havien de pagar una taxa al soldà dues vegades l'any.

Sembla, pel relat d'algun viatger, que entre 1579 i 1599 l'illa es va despoblar i no va tornar a ser habitada fins al 1622, i llavors es va segregar de l'arquebisbat de Kàrpathos i es va erigir en província patriarcal. El 1670 es parla d'uns cinc mil habitants. El 1678 va ser ocupada per Rússia fins al tractat de Kutjuk Kainartj el 10 de desembre de 1744, que va establir la seva evacuació i es va tornar a la situació anterior.

Guerra d'independència grega[modifica | modifica el codi]

El 1821 l'illa tenia una onze mil habitants i fou la primera que va declarar la independència i va proveir als rebels amb vaixells i capitans, el que va ser important pel triomf dels independentistes. Però el maig de 1824 els turcs van desembarcar a l'illa i la van devastar, matant a molts habitants. Aquesta matança es commemora cada any el 7 de juny. Pel Tractat de Londres del 1833 Kasos va tornar sota control otomà com la resta del Dodecanès, mentre que els turcs abandonaven Eubea. Després de la guerra es va recuperar la tradició marinera. Gent de Kasos va treballar al Canal de Suez i al Canal de Panamà i capitans de l'illa foren dels primers a creuar aquests canals.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

El 1912 els italians van ocupar les illes del Dodecanès. En aquell temps només hi havia uns 6700 habitants. Els italians van voler fer del Dodecanès una província italiana però els illencs de les dotze illes van proclamar l'Estat Autònom de l'Egeu amb la intenció d'unir-se a Grècia. El tractat de Sèvres del 1920 va cedir les illes a Grècia, menys Rodes, però el de Lausana del 1923 les va retornar a Itàlia.

El 1943, en caure el govern feixista italià, els alemanys van ocupar les illes, que van entregar als britànics el 1945. El setembre de 1946 la Conferència de París va decidir la transferència de les illes a Grècia. El 1947 els britànics van acordar la cessió amb Grècia i el març van entregar el control a l'oficial grec almirall Periklís Ioannidis; el 28 d'octubre de 1947 el Dodecanès fou transferit formalment a Grècia i la integració es va fer efectiva el 7 de març de 1948.

Illes del Dodecanès
Agathonisi  · Astakida  · Astipàlea  · Furni  · Icària  · Kàlimnos  · Kàrpathos  · Kasos  · Kastelórizo  · Khalki  · Kínaros  · Kos  · Leros  · Lévitha  · Lipsí  · Nísiros  · Ofidussa  · Patmos  · Rodes  · Samos  · Saria  · Simi  · Sirna  · Tilos  · Zaforàs

Coord.: 35° 24′ N, 26° 55′ E / 35.400°N,26.917°E / 35.400; 26.917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kasos