Lisístrata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edició italiana de la Lisístrata d' Aristòfanes


Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia Antiga, Aristòfanes. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l'extraordinària missió d'una dona per acabar la Guerra del Peloponnès.

Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes. L'obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista. Va ser estrenada el mateix any que les Tesmofòries, només dos anys després de la castastròfica derrota atenesa en l'expedició a Sicília, un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès.

Argument[modifica | modifica el codi]

Lisístrata és una dona extraordinària amb un gran sentit de la responsabilitat individual. Ha convocat una reunió de les dones de diverses ciutats-estat gregues (no hi ha cap pista com s'ho fa per aconseguir-ho). Amb el suport de Lampito, una dona espartana, Lisístrata convenç les altres dones de negar-se a practicar sexe fins que hi hagi una treva. Les dones són molt reticents però el debat es tanca amb un solemne jurament al voltant d'un recipient de vi: el jurament és llarg i detallat i amb aquest les dones renuncien als plaers sexuals.

Poc després d'acabar el jurament, es sent un crit de triomf des de l'Acròpolis- les dones d'Atenes instigades per Lisístrata,han pres el control de la fortalesa on es guarda el tresor de l'estat, sense el qual els homes no poden continuar la guerra. Lampito marxa a escampar la revolta i les altres dones tornen darrere les reixes de l'Acròpolis per esperar la resposta dels homes.

A la comèdia un cor d'homes vells s'enfronta a les dones rebels amenaçant-les que si no obren la porta, incendiaran l'acròpolis. Carregats amb fustes pesants, incòmodes pel fum i sent tan vells, encara estaven fent preparacions per assaltar l'entrada, quan un cor de dones arriba portant aigua. Després d'un llarg estira i arronsa, l'aigua venç el foc i els homes vells queden desconcertats.

Llavors arriba el magistrat desbarrant contra la naturalesa histèrica de les dones, la seva devoció pel vi i els cultes exòtics (com Sabasius o Dionís) però per sobre de tot culpa els homes per les poques provisions. Després ordena els seus arquers que l'acompanyen a obrir la porta. Però són derrotats per grups de dones revoltades amb noms rebels (com σπερμαγοραιολεκιθολαχανοπώλιδες o σκοροδοπανδοκευτριαρτοπώλιδες). Lisístrata restableix l'ordre i permet que el magistrat li faci preguntes. Ella li explica com les dones pateixen la guerra, quan els homes prenen decisions estúpides que afecten tothom i en canvi, les seves opinions no són escoltades.

Lisístrata, finalment li diu que des d'aquell mateix moment la guerra serà un assumpte de dones. Després explica la llàstima que sent per les dones joves amb fills que esperen a que els seus marits tornin de les campanyes militars. Quan el magistrat diu que els homes també es fan vells, ella li recorda que els homes es poden casar a qualsevol edat mentre que les dones tenen poc temps abans que siguin considerades massa velles. Seguidament vesteix al magistrat de cadàver, amb guirnaldes i li adverteix que està mort. Escandalitzat per aquestes humiliacions, explica el seu incident als seus companys i Lisístrata mentrestant, retorna cap a l'Acròpolis. El debat continua entre el cor d'homes vells i el de les dones velles fins que Lisístrata torna a escena amb noves notícies- les seves companyes estan desesperades i comencen a abandonar amb excuses. Després de recuperar les seves companyes i restaurar la disciplina, Lisítrata retorna altra vegada a l'Acròpolis per continuar esperant rendició dels homes.

Al cap de poc apareix un home, enbogit per l'abstenció sexual. És Cinesies, el marit de Mirrine. Lisístrata li ensenya com turturar-lo i Mirrine llavors informa a Cinesies que no pot tenir relacions sexuals amb ell fins que la guerra no hagi acabat. Ell ràpidament accepta les seves condicions i la jove parella es prepara per tenir relacions en escena. Mirrine prepara el llit, després un matalàs, seguidament un coixí, un llençol i un flascó d'oli, exasperant el seu home amb retards per finalment tancant-se a l'acròpolis una altra vegada. El cor d'homes vells consola el noi jove amb una cançó de plany.

Aleshores un herald espartà apareix amb una gran erecció i demana veure el consell per tal de trobar un acord de pau. El magistrat se'n riu de la situació vergonyosa de l'herald però està d'acord que els pactes per aconseguir la pau comencin. Marxen per trobar els delegats, i quan aquests ja han marxat les dones velles comencen a parlar sobre la pau i Lisístrata presenta els delegats d'Esparta i d'Atenes una bellíssima dona que es diu Reconciliació. Els delegats no poden treure els ulls de sobre a aquesta dona jove i preciosa; i mentrestant, Lisístrata renya les dues parts per errors passats. Els delegats es barallen breument sobre els termes de pau; però, amb la Reconciliació darrere seu els provoca una excitació encara més gran, que fa que de seguida resolguin les seves diferències i es dirigeixin cap a l'Acròpolis per dur a terme les celebracions.

Segueix una cançó coral; i, després d'una mica de diàleg còmic entre convidats del sopar beguts, tots retornen a escena per l'última ronda de cançons, els homes i les dones ballant tots junts.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Traducció al català[modifica | modifica el codi]

  • Lisístrata. Traducció de Joan Pagès Cebrián. Col·lecció dirigida per Joan Carbonell i Bàrbara Matas. La Magrana, 2004.

Obres basades en la Lisístrata grega[modifica | modifica el codi]

Representacions als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Altres obres d'Aristòfanes[modifica | modifica el codi]