Lluís Racionero i Grau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lluís Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1940) és un escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar la carrera d'Enginyeria i Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1965) i a la Universitat de Berkeley, als Estats Units, es va doctorar en Urbanisme. Ha exercit de professor universitari a la Facultat de Ciències Econòmiques i a l'Escola d'Arquitectura de la UB. Va ser director de la Biblioteca Nacional (a Madrid) i del Colegio de España (a París). Ha col·laborat amb diaris com El País i La Vanguardia. La seva obra s'ha expressat tant en català com en castellà i amb ambdues llengües ha recollit bones crítiques i premis literaris.

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1982 Cercamón
  • 1985 Raimon o el seny fantàstic
  • 1985 La forja de l'exili
  • 1986 Els àngels quàntics
  • 1996 La Cárcel del amor
  • 1999 La Sonrisa de la Gioconda : memorias de Leonardo
  • 2000 L'últim càtar
  • 2003 El Alquimista trovador
  • 2004 Antoni Gaudí: el so de la pedra
  • 2010 El Cráneo de Akenatón
  • 2011 La Muerte de Venus
  • 2013 El Mapa secreto

No ficció[modifica | modifica el codi]

  • 1977 Filosofías del underground
  • 1983 Del paro al ocio
  • 1985 La Mediterrània i els bàrbars del nord
  • 1986 Art i ciència: la dialèctica de la creativitat
  • 1987 Microcosmos català
  • 1988 Memòries de Califòrnia
  • 1990 Florencia de los Médicis
  • 1995 El Arte de escribir
  • 1997 El Genio del lugar
  • 2002 Converses amb Pla i Dalí
  • 2006 Los Complejos de la derecha
  • 2009 Sobrevivir a un gran amor, seis veces
  • 2011 Memorias de un liberal psicodélico
  • 2012 Entre dos guerras civiles : memorias sociales y políticas
  • 2014 Ética para Alícia : filosofía oriental para jóvenes de hoy

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]