Los Yébenes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Los Yébenes
Bandera de Los Yébenes Escut de Los Yébenes
(bandera) (escut)
Localització
Ubicació de Los Yébenes dins de la província
Municipi de Castella la Manxa
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Bandera de Castella - la ManxaCastella la Manxa
Bandera de la província de Toledo Província de Toledo
Montes de Toledo
Gentilici Yebenoso, -a
Superfície 676,98 km²
Altitud 805 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.317 hab.
9,33 hab/km²
Coordenades 39° 34′ 44″ N, 3° 52′ 10″ O / 39.57889°N,3.86944°O / 39.57889; -3.86944Coord.: 39° 34′ 44″ N, 3° 52′ 10″ O / 39.57889°N,3.86944°O / 39.57889; -3.86944
Distàncies 42 km de Toledo
Dirigents:
• Alcalde:

Anastasio Priego Rodríguez
Codi postal 45470
Web

Los Yébenes és un municipi espanyol que pertany a la província de Toledo, en la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El topònim prové de la paraula «yebel» (muntanya en àrab), potser perquè la vila es situa a l'extrem oriental dels Montes de Toledo.

Alguns autors afirmen que en els seus orígens Els Yébenes van ser dos poblats al voltant d'una «Venta de los Bienes» (Venta dels Béns) de la qual derivaria el nom de Los Yébenes quan es van unir a principis del segle XIX. Això no és correcte perquè el primer poblament és romà (anomenat Noliva) proper al riu Algodor, a uns 5 km de la població actual.

El plural està determinat per les dues poblacions, Yébenes de Toledo i Yébenes de San Juan. Les dues poblacions estaven separades pel camí Reial de anava de Toledo a Sevilla [2] i no es van unir administrativament fins al 1833-1835.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situada a 42 km al sud de Toledo per la carretera N-401 de la Xarxa Nacional de Carreteres de l'Estat espanyol.

Comprèn diverses entitats:

  • Estación del Emperador
  • Estación de Los Yébenes
  • Estación de Urda
  • Montes de Mora
  • Villa de Los Yébenes

Presenta un relleu variat on alternen muntanyes i pla que és el resultat d'un complex procés tectònic i de l'erosió diferencial sota diferents sistemes morfogenètics.

De nord a sud es succeeixen les alineacions muntanyoses de Los Yébenes i la serra de Manzaneque; les serres de les Guadalerzas, el Rebollarejo, Fuenteblanca, el Comendador i la Alberquilla; i les serres de Pocito i de la Calderina. Excepte aquesta última, exemple d'inversió en relleu plegat, en un sinclinatori, les altres corresponen a anticlinoris. Totes elles estan formades per materials durs i resistents del paleozoic: quarsites, pissarres silícies i calcàries cristal·lines.

Entremig s'obren les depressions del riu Algodor, la vall de les Navas i la plana d'Urda.

Vies de comunicació[modifica | modifica el codi]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima predominant és l'anomenat clima mediterrani. La classificació climàtica de Köppen és Csa. La temperatura mitjana anual a Los Yébenes és de 13,5 °C.[3]

Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Mitjana de les màximes 9.0°C 11,5°C 14,7°C 17,7°C 21,2°C 27,5°C 32,5°C 31,4°C 26,7°C 19,4°C 13,1°C 9,3°C 19,5°C
Mitjana de les mínimes 0,2°C 0,8°C 3,5°C 5,7°C 8,7°C 13,1°C 16,5°C 15,9°C 12,9°C 8,1°C 3,6°C 1,1°C 7,5°C
Pluja 40mm 39mm 46mm 51mm 52mm 28mm 8mm 12mm 30mm 46mm 47mm 46mm 446mm

Història[modifica | modifica el codi]

La presència humana es remunta a l'Edat del Bronze, com ho demostren els jaciments coneguts com Montón de Trigo i Chorreras (aquest últim amb pintures rupestres esquemàtiques del bronze final).

La seva fundació ha de situar-se al govern de l'emperador romà Trajà. Queden restes de la presència romana en aquesta zona de la Carpetània, com ho testifiquen la IV calçada romana, el traçat encara subsisteix, i els nombrosos vestigis que apareixen en el paratge conegut com Loma del Carpintero, al costat del riu Algodor.

Hi ha notícies de la dominació àrab ja des de l'any 930, quan el califa cordovès Abd-ar-Rahman III va acampar amb el seu exèrcit a la vora del riu Algodor, per prendre des d'aquesta posició privilegiada les poblacions de Mora i Toledo. La importància estratègica de l'àrea va ser crucial perquè fos successivament ocupada per musulmans i cristians. Les fortaleses, talaies i castells que s'emplacen sobre el terme municipal ho testifiquen. Després de la batalla d'Alarcos (Ciudad Real), els àrabs ocupen les terres que abandona el rei cristià refugiat a les Guadalerzas.

El 1212, Alfons VIII acampa a la rodalia de l'actual finca de Torneros (anomenada així perquè part de l'exèrcit cristià es va tornar per l'excessiu calor), abans d'alçar-se victoriós a la batalla de Las Navas de Tolosa (Jaén).

A partir d'aquest moment, el capritxós ordre que imposen els senyorius medievals divideix la població en dues meitats, separades per l'amplada del Camí Reial de Sevilla, quedant una de les parts (Yébenes de Toledo, situada a la vessant de la serra) sota el domini de la ciutat de Toledo, i l'altra (Yébenes de San Juan) governada pels Cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem.

L'any 1243, el rei Ferran III el Sant rep de l'arquebisbe toledà l'acta de cessió de Yébenes de Toledo. Tres anys més tard, el rei ven aquest lloc per 45.000 morabatins al Concejo de Toledo, qui concedirà la Carta de poblament el 24 de setembre de 1258.

Pel que fa a la vila de Yébenes de Sant Juan, va ser propietat dels templers. Es té constància que va ser repoblada per l'Ordre de Sant Joan al segle XIII a través de les cartes de poblament que van atorgar els comanadors d'aquesta ordre a tota La Manxa. En el cas de Yébenes de Sant Juan s'estima que aquesta concessió va haver de tenir lloc entre el 1238 i el 1241. Durant sis segles conviuen dos nuclis urbans, amb parròquies, ajuntaments i jurisdiccions diferents, fins que en el govern de l'anomenat Trienni Liberal (1822) es fa el primer intent unificador, anul·lat a l'any següent. Entre el 1833 i el 1835 s'aconsegueix la unió definitiva que acabava amb 564 anys de divisió jurídica i administrativa. L'escut heràldic dóna compte d'aquesta secular divisió representant l'àguila toledana i la creu de Sant Joan.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Los Yébenes és una localitat enmarcarda dins de la comarca de Montes de Toledo i es troba a la vall sud de la serra del mateix nom. El seu terme està compost per muntanyes i serres de gran bellesa paisatgística que poden ser recorreguts en visites guiades a peu o en ruc, espècie que a finals del segle XX estava en vies d'extinció.

La població de Los Yébenes a l'any 2006, segons l'INE, era de 6.500 habitants es veuen notablement augmentats a l'estiu, ponts i festius que arriba a passar dels 8.000.

Gràfica de població de Los Yébenes (Toledo)
Censos de població
Font: Institut Nacional d' Estadística d'Espanya



Economia[modifica | modifica el codi]

Des de sempre, Los Yébenes ha sigut una vila artesana. Són famoses les seves tasques amb la pell des d'antany, quan es la distingia com la primera en els treballs de arreus i tirs de carruatges. Actualment s'aplica a la marroquineria fina. Les catifes de Los Yébenes van ser famoses a Espanya sencera per la seva fidelitat als nuats propis i per la bellesa dels seus fons i sanefes. Els tallers actuals gaudeixen del valor afegit que adquireixen els béns escassos.

Els terrenys es troben poc repartits, on s'alterna la petita explotació amb les grans finques (latifundis), alguns especialitzats en la cria de bestiar boví, braus, cavalls i activitat cinegètica. La ramaderia porcina, de llana i l'avicultura tenen menys importància.

Només les indústries de l'alimentació i del treball del moble i de la fusta, amb diversos petits tallers, tenen un significat més gran que el de simple atenció a les necessitats dels veïns del propi municipi.

L'activitat comercial té cert interès pel caràcter nodal de la vila, al peu del port de Los Yébenes en una cruïlla de camins.

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Església de Los Yébenes.

Los Yébenes destaca pels seus tres molins de vent a la Serra dels Yébenes, dos dels quals estan totalment restaurats. Hi ha un quart molí als voltants però es troba en un lamentable estat de ruïnes.

També destaquen les esglésies de San Juan Bautista (segle XVIII) i la de Santa Maria la Real (segle XVIII), el Palacio de la Encomienda (segle XIX), les ermites de San Blas (segle XVI), Soledad, Veracruz i Concepción, i les pintures rupestres a la Serra de los Yébenes.[4]

Los Yébenes posseeix un gran tresor paisatgístic i cinegètic. En Los Yébenes es troba el Coto Nacional de los Quintos de Mora, lloc on es realitzen estudis cinegètics.

A uns 20 km al sud de la localitat, anant per la carretera nacional N-401 direcció Ciudad Real, es troba el Castillo de las Guadalerzas (segle XII), dominant la Serra de las Guadalerzas.

És de destacar el Puente Medieval sobre el riu Bracea, a la rodalia del castell de les Guadalerzas.

Paratges naturals[modifica | modifica el codi]

  • Dehesa Boyal (àrea recreativa de l'ajuntament) amb 1463 Ha.
  • Boca del Congosto (Valle de las Guadalerzas).
  • El Rinconcillo (àrea recreativa).
  • Quintos de Mora (finca cinegètica) amb 6864 Ha.
  • Valle de San Marcos.
  • Riu Algodor.
  • Riu Bracea.

Festes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Ogaz y los caminos. Camino real de Toledo a Sevilla. (castellà)
  3. Climate data (castellà)
  4. Turismo Castilla La Mancha. Visita Los Yébenes (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Los Yébenes