Luci Eli Sejà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Sejà» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sejà (desambiguació)».
Luci Eli Sejà
20aC – 31dC
Asamb l'efígie de Tiberi, encunyat al 31dC. Al revers es llegeix Augusta Bilbilis Ti(berius) Caesare L(ucius) Aelio Seiano, senyalant el consolat de Sejà d'aquell any
As amb l'efígie de Tiberi, encunyat al 31dC. Al revers es llegeix Augusta Bilbilis Ti(berius) Caesare L(ucius) Aelio Seiano, senyalant el consolat de Sejà d'aquell any
Lloc de naixement: Volsinii, Etrúria
Lloc de defunció: Roma
Lleialtat: Imperi Romà
Anys de servei: 14–31dC
Rang: Prefecte del Pretori
Comandaments: Guàrdia pretoriana
Altres ocupacions: Cònsol al 31dC

Luci Eli Sejà (Lucius Aelius Sejanus) fou un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi. La principal font per conèixer la seva vida és l'obra de Tàcit.

Procedència[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Volsinii a Etrúria fill del cavaller Seu Estrabó (Seius Strabo) comandant dels pretorians. Probablement per la seva mare era descendent de la gens Júnia, ja que el procònsol d'Àfrica Juni Bles era el seu oncle matern.

Inicis de la seva carrera militar[modifica | modifica el codi]

August va morir el 14 i aquell mateix any Sejà fou fet col·lega del seu pare en el comandament dels pretorians. Tiberi el va enviar amb el seu fill Drus el Jove a Pannònia on les legions estaven amotinades.

El comandament de la guàrdia pretoriana[modifica | modifica el codi]

Quan el seu pare fou nomenat governador d'Egipte, Sejà va conservar el comandament dels pretorians en solitari. La influència que va guanyar sobre Tiberi aviat es va fer notar: la seva filla fou promesa a Drus Germànic, el fill de Claudi (després emperador), tot i que el casament no es va portar a terme, ja que Drus va morir en un accident l'any 20.

El 22 el teatre de Pompeu es va cremar i Sejà va rebre les gràcies de l'emperador per haver impedit major destrucció. En aquestos anys va anar modificant la disposició de les forces pretorianes a Roma, disposició que havia fixat August; ara estaven més disperses segons Sejà per fer front més eficaçment a les emergències; aquesta distribució li donava un gran poder a la ciutat. Sejà volia ser molt popular entre les tropes pretorianes per quan fos necessari; va nomenar centurions i tribuns als que va aixecar el sou i els va concedir honors; Tiberi, tot i ser un home desconfiat, li donava tota la confiança.

Els anys de les conspiracions i els assassinats[modifica | modifica el codi]

Sejà havia d'eliminar als obstacles que s'interposaven entre ell i el tron. Drus el Jove, el fill de Tiberi, fou assassinat per la seva dona Clàudia Livil·la, amant de Sejà (23) amb la complicitat del metge Eudem; per convèncer a Clàudia es va haver de divorciar de la seva dona Apicata i va demanar a l'emperador el permís per casar-se amb Clàudia, però l'emperador no el va donar de moment tot i donar a entendre que potser més endavant.

Sejà va convèncer Tiberi de sortir de Roma, al·legant motius de seguretat, però de fet ho féu per controlar l'administració. El seu següent pas fou contra Agripina Major, la viuda de Germànic Cèsar, a la que va acusar davant Tiberi de tenir un partit favorable. Justament Agripina va demanar permís a l'emperador per casar-se per segona vegada i l'emperador no el va donar. Llavors Sejà va donar a entendre a Agripina que l'emperador sospitava d'ella i que la volia eliminar, tot i que Agripina, una dona de coratge, va fer saber a l'emperador que coneixia els seus plans i que la seva mort seria perillosa pel mateix Tiberi.

Un incident va reforçar la confiança de Tiberi amb Sejà. Eren a una cova entre Amiclea i Fundi quan una part es va enfonsar; tots els que hi havia al lloc van fugir com van poder, menys Sejà que va restar al costat de l'emperador i el va protegir aguantant les roques a punt de caure; finalment foren rescatats pels soldats i Tiberi va agrair l'acte d'heroisme a Sejà. Després d'això es va instal·lar a l'illa de Capri (Capreae) i això va deixar via lliure a Sejà a Roma. A la mort de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi (29), Agripina i els seus fills Neró Cèsar i Drus Cèsar foren desterrats.

La insistència en aquest punt de Sejà, va fer sospitar Tiberi. Antònia Menor va poder informar-lo dels ambiciosos plans de Sejà i l'emperador va decidir desfer-se del seu favorit. El 31 el va nomenar cònsol junt amb ell mateix i li va donar també el pontificat junt amb el seu fill i va nomenar a Calígula pontifex Augusti deixant entreveure que seria el seu successor. Sejà va veure els seus plans en perill, però no va poder reaccionar; Tiberi llavors li va dir que l'associaria a la potestat tribunícia, cosa que va tranquil·litzar Sejà, però al mateix temps va enviar Sertori Macró a Roma per assolir el comandament dels pretorians. El matí següent, quan ja Macró tenia el control, Sejà, encara sense saber res, era al senat, on es va llegir una carta de l'emperador on expressava el seu temor vers el fins llavors cap pretorià i en contra del qual demanava protecció.

La caiguda i la repressió[modifica | modifica el codi]

Sejà fou immediatament detingut i portat a la presó. El poble el va insultar i les seves estàtues foren enderrocades. El mateix dia, el Senat el va condemnar a mort i fou executat immediatament.

El seu cos fou arrossegat pels carrers i finalment llençat al Tíber. Molts dels seus parents i amics foren morts també, entre els quals probablement s'hi trobà el seu oncle Juni Bles, el seu fill i la seva filla, de curtes edats. Aquesta darrera, en ser verge, fou violada prèviament perquè mai una verge havia estat executada sense judici. Probablement també fou mort Vel·lei Patercle, panegirista de Sejà.

Apicata, l'antiga dona de Sejà, va confessar tot el que sabia, incloent l'assassinat de Drus el Jove i finalment es va suïcidar. Clàudia Livil·la fou perdonada per l'emperador, però la seva mare Antònia la va deixar morir de gana. Les propietats de Sejà foren incorporades al fiscus.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci Eli Sejà