Luis Iribarne O'Connor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuis Iribarne O'Connor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 abril 1868 Modifica el valor a Wikidata
Almeria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professor de veu Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Luís Iribarne O'Connor (Almeria, 1868 - Madrid, 1928) fou un tenor espanyol.

Biografia[modifica]

Carrer dedicat al tenor Luis Iribarne O'Connor a la seva ciutat natal (Almeria), en travessia del Passeig d'Almeria.

Va estudiar piano i cant amb Enrique Villegas, director de la Banda Municipal, i cant amb la seva mare. Van ser la seva parella Lolita Villegas i el concertista de guitarra José Pujol els que el van impulsar a dedicar-se al teatre, iniciant així la seva carrera amb gran èxit. Va actuar a teatres de Madrid, Barcelona i de l'estranger.

Va cantar Falstaff (Verdi) en el Teatro Regio de Torí el 30 de desembre de 1893.[1] Va tenir l'oportunitat de cantar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en les representacions de La Traviata de Verdi, o Mefistofele (Arrigo Boito) el 1901, i va participar per exemple en l'estrena de l'òpera Els Pirineus de Felipe Pedrell al desembre de 1901, en el paper de Miraval.[2]

El dia 3 de desembre de 1905 va cantar el Lohengrin de Richard Wagner a benefici de la ciutat d'Almeria.

Quan va perdre la veu es va retirar dels escenaris. Es va dedicar a Madrid a l'ensenyament de la música. Va ser mestre de famosos cantants com el tenor navarrès Isidoro de Fagoaga Larrache, la mezzo valenciana Aurora Buades[3] o el tenor basc Jesús Aguirregaviria Onaindía, més conegut pel seu nom artístic de Jesús Gaviria i que seria el marit de la soprano de Tíjola, Fidela Campiña.[4][5]

Va morir l'agost de 1929. La seva ciutat li va dedicar el carrer on va néixer, al costat del centre urbà (Tenor Iribarne).

Bibliografia[modifica]

  • Tàpia Garrido, José Ángel. “Almeria home a home”, pàg. 229. Mont de Pietat i Caixa d'Estalvis d'Almeria, Dep. Legal: Al-253-1.979, ISBN 84-500-3468-X
  • Castro Guisasola, F. “Notes inèdites”.
  • Ramírez Rodríguez, Carmen "Luis Iribarne (1868-1928). Un cantant en l'escena lírica universal" Institut d'Estudis D'Almeria. Col·lecció Historia, Dep. Legal: Al-874-2010, ISBN 978-84-8108-452-8

Referències[modifica]

  1. ↑ Amadeus on line[Enllaç no actiu] (en italiano).
  2. ↑ Aviñoa, Xosé. «Felip Pedrell en el canvi ideològic i estètic de la Barcelona de la darreria del segle XIX», 1991. Arxivat de l'original el 2012-12-06. [Consulta: 1r febrer 2018].
  3. ↑ Canto lírico.
  4. ↑ Biografía de Isidoro de Fagoaga Arxivat 2012-05-09 a Wayback Machine.
  5. ↑ Jesús Gaviria.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Iribarne_O%27Connor&oldid=32856455»