Mútua Escolar Blanquerna
De Viquipèdia
Mútua Escolar Blanquerna fou una institució escolar fundada a Barcelona el 1923 quan fou dissolta l'Escola Graduada de la Mancomunitat. Aplegava en una sola institució l'Escola Blanquerna, l'Acadèmia Monturiol i l'Acadèmia Elisenda. L'assessor pedagògic fou Alexandre Galí i Coll, i en nomenaren primer president Joan Garriga i Massó. Els trets que caracteritzaven la institució eren el règim de llibertat del que gaudia el professorat, l'autonomia de l'escola davant qualsevol interferència de l'exterior i l'ús dels mètodes pedagògics de Maria Montessori.
Les escoles van créixer ràpidament, i el 1933 es va inaugurat l'edifici definitiu a la Via Augusta. L'escola fou dissolta el 1939 per les autoritats franquistes, i l'edifici esdevingué l'Institut Menéndez y Pelayo. Entre els alumnes de la institució hom pot destacar Antoni Maria Badia i Margarit, Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Ainaud de Lasarte i Josep Rahola i d'Espona.
No s'ha de confondre amb la Fundació Blanquerna, institució d'ensenyament superior fundat el 1948 i que actualment està integrada a la Universitat Ramon Llull.
[edita] Bibliografia
- Jordi Monés i Pujol-Busquets Mútua Escolar Blanquerna (1924-1938) a L'Avenç núm. 76, novembre 1984
- ↑ FABRE, J., HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona Vol. 3. Barcelona, 1976. Edicions 62 ISBN 84-297-1200-3
