Maire austral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Maire austral
Micromesistius australis (southern blue whiting).gif
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Subfamília: Gadinae
Gènere: Micromesistius
(Gill, 1863)[1][2]
Espècie: M. australis
Nom binomial
Micromesistius australis
Norman, 1937[3]
Sinònims
  • Micromesistius australis australis (Norman, 1937)
  • Micromesistius australis pallidus (Inada & Nakamura, 1975)[4]

La maire austral (Micromesistius australis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 90 cm de llargària màxima (normalment, en fa 60) i 850 g de pes.
  • 43-55 radis tous a l'aleta dorsal i 56-71 a l'anal.
  • 54-57 vèrtebres.[6][7][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els juvenils mengen eufausiacis i amfípodes, i, de tant en tant, copèpodes, cefalòpodes i peixets.[6]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A les illes Malvines és depredat per Cottoperca gobio,[9] Lampris immaculatus,[10] Salilota australis, Bathyraja brachyurops i Bathyraja griseocauda; a Xile per Merluccius australis,[11] i a Nova Zelanda per Genypterus blacodes.[12][13][14]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom[15] i de clima temperat (37°S-65°S, 165°E-34°W), el qual viu entre 50 i 900 m de fondària[16] (normalment, entre 200 i 400) a la plataforma continental durant l'estiu i sobre el talús continental a l'hivern.[17][6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

N'existeixen dues poblacions diferents: Micromesistius australis australis es troba a la Patagònia argentina,[18][19][20] Xile i les illes Malvines, Geòrgia del Sud, Shetland del Sud i Òrcades del Sud, mentre que Micromesistius australis pallidus és autòctona de l'illa sud de Nova Zelanda.[21][22][23][24][25][26][6][27][28][29][30][31]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És venut congelat i com a farina de peix, i es pot fregir, cuinar al forn microones o enfornar. Al Japó és emprat per a fer pastissos de peix.[32][33][6]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill T. N., 1863. Synopsis of the North American gadoid fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. V. 15. 229-242.
  2. uBio (anglès)
  3. Norman, J. R., 1937. Coast fishes. Part II. The Patagonian region. Discovery Reports v. 16: 1-150, Pls. 1-5.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 FishBase (anglès)
  7. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7.
  8. Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  9. Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
  10. Jackson, G.D., N.G. Buxton i M.J.A. George, 2000. Diet of the southern opah Lampris immaculatus on the Patagonian Shelf; the significance of the squid Moroteuthis ingens and anthropogenic plastic. Mar. Ecol. Prog. Ser. 206:261-271.
  11. Payá, I., 1992. The diet of Patagonian hake Merluccius australis polylepis and its daily ration of Patagonian grenadier Macrouronus magellanicus. p. 753-760. A: A.I.L. Payne, K.H. Brink, K.H. Mann i R. Hilborn (eds.) Benguela trophic functioning. S. Afr. J. Mar. Sci. 12.
  12. FishBase (anglès)
  13. Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
  14. Tarverdiyeva, M.I. i I.A. Pinskaya, 1980. The feeding of fishes of the families Nototheniidae and Chaenichthyidae on the shelves of the Antarctic Peninsula and the South Shetlands. J. Ichthyol. 20(4):50-59.
  15. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  17. Barrera-Oro, E.R. i A.P. Tomo, 1988. New information on age and growth in length of Micromesistius australis (Norman 1937) (Pisces, Gadidae), in the South West Atlantic. Polar Biol. 8:341-351.
  18. Norman, J.R., 1937. Coast fishes. Part II. The Patagonian region. Discovery Rep. 16:1-150.
  19. Csirke, J., 1987. The Patagonian fishery resources and the offshore fisheries in the South-west Atlantic. FAO Fish. Tech. Pap. (286):75 p.
  20. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  21. Ayling, Tony & Geoffrey Cox, 1982. Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand. William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda. ISBN 0-00-216987-8.
  22. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  23. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  24. Paul, L.J., 1992. Age and growth studies of New Zealand marine fishes, 1921-1990: a review and bibliography. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 43:879-912.
  25. Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  26. Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  27. Chiu, T.S. i D.F. Markle, 1990. Gadidae. P. 190-191. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  28. Clark, M.R., 1985. Feeding relationships of seven fish species from the Campbell Plateau, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 19(3):365-374.
  29. Clark, M.R., 1985. The food and feeding of seven fish species from the Campbell Plateau, New Zealand. N. Z. J. Mar. Freshwat. Res. 19(3):339-363.
  30. Cousseau, M.B., 1993. Las especies del orden gadiformes del Atlántico sudamericano comprendido entre 34° y 55°S y relación con las de otras áreas. Frente Marit. 13, Sec. A:7-108.
  31. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  32. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  33. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Arkhipkin, A., P. Brickle, V. Laptikhovsky, L. Butcher, E. Jones, M. Potter i D. Poulding, 2001. Variation in the diet of the red cod with size and season around the Falkland Islands (south-west Atlantic). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 81(6):1035-1040.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Hanchet, S.M., 1991. Southern blue whiting fishery assessment for the 1991-1992 fishing year. N.Z. Fish. Assess. Res. Doc. 91/7. 48 p.
  • Hanchet, S.M., 1994. Southern blue whiting fishery assessment for the 1994-1995 fishing year. Draft N.Z. Fish. Assess. Res. Doc.
  • FAO, Fisheries Department, 1994. World review of highly migratory species and straddling stocks. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 337. Roma, FAO. 70 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maire austral
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.