Vés al contingut

Macruronus magellanicus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Macrouronus magellanicus)
Infotaula d'ésser viuMacruronus magellanicus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMacruronus
EspècieMacruronus magellanicus Modifica el valor a Wikidata
(Lönnberg, 1907)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Macrouronus magellanicus (Lönnberg, 1907)
  • Macruronus argentinae (Lahille, 1915)[4]

Macruronus magellanicus és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[5]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 115 cm de llargària màxima (normalment, en fa 80) i 5.000 g de pes.
  • El dors és de color blau violaci i el ventre argentat amb un lleuger tint blavós. L'interior de la boca és negrós.
  • 1 espina i 100-113 radis tous a l'aleta dorsal i 83-90 radis tous a l'anal.
  • Presenta petits melanòfors escampats a la membrana de les aletes dorsal i anal.[6][7][8]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment peixos (com ara, arengs i seitons) i, en menor mesura, cefalòpodes, eufausiacis, amfípodes i Mysida.[9]

Depredadors

[modifica]

A les illes Malvines és depredat per Cottoperca gobio,[10] Salilota australis, l'agullat (Squalus acanthias), Bathyraja brachyurops i Bathyraja griseocauda; a Xile per Merluccius australis[11] i Thalassarche melanophrys, i a l'Argentina per Dipturus chilensis.[12][13][14]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom[15] i de clima subtropical (34°S-60°S, 79°W-52°W), el qual viu entre 30 i 500 m de fondària a la part exterior de la plataforma continental. Migra cap al sud a la primavera i l'estiu, i cap al nord a l'hivern.[6][9]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba al Pacífic sud-oriental i l'Atlàntic sud-occidental: el sud de Xile[16] i de l'Argentina.[17][18][6][19][20][21][22][23][24][25]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i comercialitzat fresc, congelat i com a farina de peix.[6][9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Günther A., 1873. Pisces. Zool. Rec. for 1871. 89-112.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Lönnberg, E., 1907. Fische. (Ergebnisse der Hamburger Magalhaensischen Sammelreise. Lfg. 8. Núm. 6: 1-16.) L. Friederichsen & Co., Hamburg.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Tomo, A.P. i A.E. Torno, 1987. Determinación de edad y crecimiento en merluza de cola (Macruronus magellanicus, Lönnberg). Rev. Mus. Arg. Cienc. Nat. 'B. Rivadavia'. Hidrobiol. 6(2):11-14.
  8. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  10. ↑ Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
  11. ↑ Payá, I., 1992. The diet of Patagonian hake Merluccius australis polylepis and its daily ration of Patagonian grenadier Macrouronus magellanicus. P. 753-760. A: A.I.L. Payne, K.H. Brink, K.H. Mann i R. Hilborn (eds.). Benguela trophic functioning. S. Afr. J. Mar. Sci. 12.
  12. ↑ FishBase (anglès)
  13. ↑ Arata, J., G. Robertson, J. Valencia, J.C. Xavier i C.A. Moreno, 2004. Diet of grey-headed albatrosses at the Diego Ramirez Islands, Chile: ecological implications. Antarctic Science 16 (3):263-275.
  14. ↑ Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
  15. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. ↑ Menares, B. i J.I. Sepúlveda, 2005. Grupos recurrentes de peces y crustáceos demersales en la zona centro-sur de Chile. Invest. Mar. Valparaíso 33(1):91-100.
  17. ↑ Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar Argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
  18. ↑ Mianzan, H.W., N. Mari, B. Prenski i F. Sánchez, 1996. Fish predation on neritic ctenophores from the Argentine continental shelf: a neglected food resource?. Fish. Res. 27:69-79.
  19. ↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  20. ↑ Chesheva, Z.A., 1996. The determination of the age and the estimation of the growth rate for the Magellan hake Macruronus magellanicus of the South-West Atlantic. J. Ichthyol. 36(1):51-55.
  21. ↑ Cousseau, M.B., 1993. Las especies del orden gadiformes del Atlántico sudamericano comprendido entre 34° y 55°S y relación con las de otras áreas. Frente Marit. 13, Sec. A:7-108.
  22. ↑ Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  23. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
  24. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  25. ↑ Parin, N.V., A.N. Mironov i K.N. Nesis, 1997. Biology of the Nazca and Sala-y-Gómez submarine ridges, an outpost of the Indo-West Pacific fauna in the Eastern Pacific ocean: composition and distribution of the fauna, its community and history. Adv. Mar. Biol. 32:145-242.

Bibliografia

[modifica]
  • Aguayo, M.H., 1974. Estudio de la edad y el crecimiento de la merluza de cola (Macruronus magellanicus, Lonnberg, 1907). Bol. Cien. Inst. Fom. Pesq. (Xile) 19:1-17.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Arkhipkin, A., P. Brickle, V. Laptikhovsky, L. Butcher, E. Jones, M. Potter i D. Poulding, 2001. Variation in the diet of the red cod with size and season around the Falkland Islands (south-west Atlantic). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 81(6):1035-1040.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Macruronus_magellanicus&oldid=33826590»