Mariàngela Vilallonga i Vives

Honorable
Mariàngela Vilallonga Vives

Biografia
Naixement	3 d'abril de 1952 (1952-04-03) Girona
Fitxer:Logo IEC.jpg Vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
2010 – 2013
← Joan Solà i Cortassa Joaquim Agulló i Batlle →
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	Filòloga
Ocupador	Govern de Catalunya (2019–2020) Universitat de Girona (1975–2022)
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2005–)
Participà en
31 març 2016	Manifest Koiné
Família
Fills	Borja Vilallonga
Pare	Josep Vilallonga i Ribalta
Premis *2009 - Premio Nazionale per l'Ambiente "Gianfranco Merli" 2016 - Creu de Sant Jordi
Presidenta Fundació Prudenci Bertrana maig 2021 – ← Joan Domènech i Moner Consellera de Cultura 24 març 2019 – 3 setembre 2020 ← Laura Borràs i Castanyer – Àngels Ponsa i Roca → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021 Nomenada per: Joaquim Torra i Pla Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans 1r setembre 2017 – 24 març 2019 ← Jaume de Puig i Oliver – Marta Prevosti i Monclús → Membre de la junta Consell Escolar de Catalunya 2011 – 2015 Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans 2010 – 2013 ← Joan Solà i Cortassa – Jaume de Puig i Oliver →

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013 en fou la vicepresidenta, en substitució de Joan Solà, que havia mort el 27 d'octubre del 2010. És vocal del consell plenari del Patronat Francesc Eiximenis i ha estat membre del consell de redacció de la Revista de Girona (1985-2008), ambdós dependents de la Diputació de Girona.

La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV, i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista. Dins la Universitat de Girona és la cap del grup de treball Studia Humanitatis –amb investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit (per entre els quals Robert Brian Tate), Bèlgica i Espanya–, i dirigeix un projecte de recerca (anomenat Historiografia llatina humanística a la Corona d'Aragó: edició de textos, estudi de fonts) sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa als segles XV i XVI. També és directora de la Càtedra universitària de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, que, a més de conservar i difondre el llegat d'ambdós escriptors empordanesos, promou la preservació del patrimoni literari a Catalunya.

Ha publicat també nombrosos articles sobre Mercè Rodoreda, de la qual ha esdevingut especialista.

Bibliografia

• Vida i obra de Jeroni Pau (Resum de Tesi Doctoral) (1984)
• Jeroni Pau. Obres (dos volums, 1986, ISBN 978-84-7256-282-0)
• Els arbres (1986)
• Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988)
• Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement (1991) amb Albert Rossich
• La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0)
• El Renaixement i l'Humanisme (2002, ISBN 978-84-8429-885-4)
• Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (2003) amb Narcís-Jordi Aragó

Enllaços externs

• Bibliografia completa (català)
• Fitxa a l'IEC (català)
• Lloc web del grup de recerca Studia Humanitatis (català)
• Lloc web de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent (català)