Mariàngela Vilallonga i Vives

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:42, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Honorable Modifica el valor a Wikidata
Mariàngela Vilallonga Vives
Biografia
Naixement3 d'abril de 1952 (1952-04-03) (72 anys)
Girona
  Fitxer:Logo IEC.jpg
Vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
2010 – 2013
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Activitat
OcupacióFilòloga
OcupadorGovern de Catalunya (2019–2020)
Universitat de Girona (1975–2022) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBorja Vilallonga Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Vilallonga i Ribalta Modifica el valor a Wikidata
Premis
*2009 - Premio Nazionale per l'Ambiente "Gianfranco Merli"

Twitter (X): MVilallonga Instagram: mariangelavilallonga Modifica el valor a Wikidata

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari[1] de l'Institut d'Estudis Catalans i entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013 en fou la vicepresidenta, en substitució de Joan Solà, que havia mort el 27 d'octubre del 2010. És vocal del consell plenari del Patronat Francesc Eiximenis i ha estat membre del consell de redacció de la Revista de Girona (1985-2008), ambdós dependents de la Diputació de Girona.

La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV, i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista. Dins la Universitat de Girona és la cap del grup de treball Studia Humanitatis –amb investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit (per entre els quals Robert Brian Tate), Bèlgica i Espanya–, i dirigeix un projecte de recerca (anomenat Historiografia llatina humanística a la Corona d'Aragó: edició de textos, estudi de fonts) sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa als segles XV i XVI. També és directora de la Càtedra universitària de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, que, a més de conservar i difondre el llegat d'ambdós escriptors empordanesos, promou la preservació del patrimoni literari a Catalunya.[2]

Ha publicat també nombrosos articles sobre Mercè Rodoreda, de la qual ha esdevingut especialista.

Bibliografia

Referències

Enllaços externs