Muralla Serviana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els límits de la Muralla Serviana, i la ciutat de Roma a dins, en rosa fosc

La Muralla Serviana (en llatí Murus Servii Tullii, «muralla de Servi Tul·li») era una barrera defensiva construïda al voltant de la ciutat de Roma al començament del segle IV aC. La muralla tenia un gruix de 3,6 metres, una alçada de 7 metres i una longitud d'uns 11 quilòmetres, amb més d'una dotzena de portes.[1]

El nom feia honor al rei de Roma Servi Tul·li.[2]Alguns historiadors indiquen que Sevi Tul·li només va continuar un treball iniciat en temps d'Anc Marci.[3] Encara que el traçat sembla datar del segle VI aC, les restes actuals que es conserven daten del període final de la República, el reforç que es va fer com a prevenció després del saqueig de Roma posterior a la batalla de l'Àl·lia durant la primera invasió gal·la de la península italiana. Els gals, segons sembla, van tenir un accés fàcil a la ciutat, possiblement perquè els etruscs els van obligar a desmantellar les defenses que mantenien.[4]

Estructura i història[modifica | modifica el codi]

Per finançar la seva construcció es va crear un impost especial l'any 378 aC.[4] La muralla es va fer amb grans blocs de pedra tosca. Algunes seccions incorporaven un profund fossat per augmentar la defensa. A la part nord es combinava amb rampes defensives de terra, cosa que permetia incrementar el gruix del mur i, als defensors, tenir a l'interior una plataforma per rebutjar qualsevol atac. El conjunt tenia armes defensives importants, com per exemple catapultes o la torre encara visible actualment a prop de l'estació de ferrocarril.[5]

Aquesta muralla afegia els sectors del Quirinal, el Viminal i l'Esquilí al primitiu traçat del pomerium,[6][7]que feia un perímetre protegit de 426 hectàries.[8] Va ser un obstacle suficient per contenir el formidable atac d'Anníbal el 211 aC durant la Segona Guerra Púnica.[9][10] La muralla es va mantenir gairebé idèntica al final de la República i a l'inici de l'Imperi, i posteriorment fou ampliada per recollir els diferents districtes en què August va dividir la ciutat arran del seu creixement.

Part de la Muralla Serviana vista des de l'estació Termini

No obstant això, amb l'extensió de l'Imperi i la seguretat de la ciutat, atès que les fronteres s'estenien per tot el Mediterrani, la muralla va perdre la seva utilitat. Això, unit a l'increment notable de l'extensió territorial de Roma, va tenir com a efecte que una part de la muralla fos enderrocada per permetre l'accés als nous barris. Quan al segle III la ciutat va ser atacada per tribus bàrbares, l'emperador Aurelià es va veure obligat a defensar la ciutat amb una nova muralla.

Algunes seccions de la Muralla Serviana són visibles en diferents punts de Roma. Les més ben conservades i més extenses es troben preservades a l'estació Termini i al turó Aventí.

Portes de la Muralla Serviana[modifica | modifica el codi]

Les portes que es considera que en algun moment van existir a la Muralla Serviana, en el sentit de les agulles del rellotge, són:

La porta Esquilina, fantasia de Giovanni Battista Piranesi

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus Livi "Ab Urbe Condita" VI,32
  2. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia", IV.13
  3. Estrabó "Geografia" V,3,7
  4. 4,0 4,1 M. Cébeillac, p. 66
  5. Samuel B.Platner, p.354
  6. Jacques Heurgon, p.258
  7. M. Cébeillac, p. 22
  8. Jacques Heurgon, p.301
  9. Polibi "Història", 6
  10. Titus Livi "Ab Urbe Condita" XXVI,9

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Filippo Coarelli. "Guida archeologica di Roma". Verona: ed. Arnoldo Mondadori, 1984. 
  • Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929. 
  • Mireille Cébeillac-Gervasoni, Alain Chauvot, Jean-Pierre Martin. "Histoire romaine". París: ed. Armand Colin, 2003. ISBN 2200265875. 
  • Jacques Heurgon. "Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques". París: ed. Presses universitaires de France, col. « Nouvelle Clio : l'histoire et ses problèmes » (nº 7), 1993, p. 477. ISBN 2-13-045701-0. 
  • Gösta Säflund. "Le mura di Roma repubblicana: saggio di archeologia romana". Roma: ed. Lund : C.W.K. Gleerup, 1932. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 54′ 06″ N, 12° 30′ 06″ E / 41.90167°N,12.50167°E / 41.90167; 12.50167