Forum Boarium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen)

El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitolí i l'Aventí. El seu nom deriva de la principal funció d'aquesta plaça, el mercat d'animals.[1]

Localització[modifica | modifica el codi]

Aquesta plaça situada entre el Capitolí al nord i l'Aventí al sud[2]limitava amb el riu a l'oest i amb un magatzem de sal que arribava a Roma per via fluvial.[3]

Els altres límits de la plaça eren: el Circ Màxim a sud est i el Velabro[4] al nord est. Amb la divisió administrativa d'August l'àrea va quedar repartida entre la regió VIII (Forum Romanum) i la regió XI (Circus Maximus).[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Antigament havia estat una zona pantanosa, que es va sanejar amb la construcció de la cloaca maxima per tal de convertir-la en una àrea de mercat. El lloc anava bé perquè era una confluència de camins entre Etrúria i Campània, aprofitant un gual del riu entre la ciutat i una illa fluvial. Des de la fundació de la ciutat, a la meitat del s. VIII aC, va ser un lloc freqüentat per mercaders grecs. Hi havia un port fluvial (portus Tiberinus), que convertia la zona en lloc d'arribada d'estrangers i es considerava en els inicis, els afores de la ciutat ja que quedava fora de la primera muralla. Allà hi havia un santuari antiquíssim, dedicat a una divinitat local assimilada al déu fenici Melcart, culte que més endavant es va abandonar i es va venerar en el seu lloc a Herculis Invicti Ara Maxima (l'altar major de dedicat a l'heroi grec divinitzat Hèrcules).[6]

Durant la monarquia el gual es va substituir per un pont de fusta, el Pons Sublicius per decisió del rei Anc Marci.[7]En temps de Servi Tul·li es va construir a la zona un temple a imitació del de la ciutat etrusca de Pyrgi, que més endavant es refaria en dos: un dedicat a la deessa Fortuna i l'altre a Mater Matuta. Les restes d'aquests temples s'han redescobert en les excavacions de l'àrea de sant'Omobono.

En l'època imperial el perímetre de la ciutat es va ampliar i la zona va quedar inclosa dins la muralla Serviana i per accedir-hi es va obrir en l'ampliació la Porta Trigemina. L'any 264 aC el fòrum es va fer servir per un espectacle de gladiadors amb motiu del funeral de Marc Juni Pera.

El 210 aC, s'hi va col·locar una estàtua de bronze daurat que representava un toro i va esdevenir el símbol del fòrum.[8] L'havia portat Galba de la conquesta d'Egina (Grècia).[9]

Catàstrofes[modifica | modifica el codi]

Hi ha notícia que aquest lloc va ser objecte de diversos incendis: el 213 aC, el 203 aC i el 196 aC.[10] Mentre que la proximitat amb el Tíber el feia propens a les inundacions, hi ha constància que això va passar els anys: 363 aC, el 202 aC, el 193 a C i el 192 aC.[11]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Existien al fòrum diversos edificis de culte. A més dels ja esmentats el santuari de l'Ara Maxima d'Hèrcules, el temple de Fortuna i el de Mater Matuta, estava el temple de Portunus[12] i el temple d'Hèrcules.

L'any 204, per decorar l'entrada a la plaça del fòrum Boari, en el punt en el qual comunicava amb l'antiga via urbana del vicum Iugarium, es va construir un arc senzill però bonic, conegut com l'arc dels Argentaris.[13]

L'any 356 es va decorar l'entrada al fòrum amb un gran arc de nínxols, en honor a l'emperador Constanci II, conegut amb el nom d'arc de Janus.[14]

Els darrers anys del f.Boari[modifica | modifica el codi]

A partir del segle II aC, les instal·lacions portuàries i la infraestructura connexa es van traslladar riu avall, cap a la part baixa de l'Aventí (Emporium). Al mateix temps, l'àrea es va anar reduint progressivament, donant permís per construir habitatges. L'activitat comercial va continuar fins al segle IV.

A l'edat mitjana els temples de Portunus i el d'Hèrcules es van transformar en esglésies cristianes. La transformació de l'antic fòrum va continuar amb la construcció de l'església de Santa Maria in Cosmedin. A la cripta d'aquesta església es conserva el podi de l'Ara Maxima d'Hèrcules.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marc Terenci Varró, "De lingua latina", 5,146
  2. Ovidi, "Fasti", 6,477
  3. Filippo Coarelli, "I santuari, il fiume, gli empori", vol.13, en Storia Einaudi dei gesuiti e dei Romani, 2008,p.134-135.
  4. Titus Livi, "Ab urbe condita"28,37,5
  5. Suetoni, "Augustus",30
  6. Titus Livi, "Ab Urbe condita", I, 7
  7. Luci Anneu Flor, "Epitomae, Titus Livius bellorum omnium annorum DCC", I, 4, 2
  8. Tàcit, "Annales", 12,24,1
  9. Plini el Vell, "Naturalis historia", 34,10,
  10. Titus Livi, "Ab urbe condita", 24,47,15-16; 30,26; 35,40,8.
  11. Titus Livi, "Ab urbe condita", 7,3,2; 30,38,10-11; 35,9,2-3; 35,21,5-6
  12. Olivia Ercoli, pàg. 203
  13. Olivia Ercoli, pàg. 201
  14. Olivia Ercoli, pàg. 202
  15. Olivia Ercoli, pàg. 200, 202

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Olivia Ercoli i altres:"Roma", ed.El País. Aguilar, ISBN 84-03-59431-3
  • Filippo Coarelli, article: "Forum Boarium", del llibre: Eva Margareta Steinby, "Lexicon topographicum urbis Romae", Roma 1995, p. 295 i seg.
  • Giuseppina Pisani Sartorio, "Le scoperte archeologiche avvenute nel corso dei lavori per l'isolamento del Campidoglio e il Foro Boario in Gli anni del Governatorato" (1926-1944), p. 53-60, Collana Quaderni dei monumenti, Roma, Edizioni Kappa, 1995. ISBN 88-7890-181-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 53′ 20″ N, 12° 28′ 52″ E / 41.88889°N,12.48111°E / 41.88889; 12.48111