Noordede

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:24, 28 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de geografia físicaNoordede
Imatge
Pont al Noordede del 1853 a Houtave
TipusCanal de desguàs Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaBruges (Bèlgica), Zuienkerke (Bèlgica) i Blankenberge (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBlankenbergse Vaart Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativadistricte d'Oostende (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOostende Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFlandes Occidental Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 15′ 06″ N, 3° 08′ 27″ E / 51.2517°N,3.1408°E / 51.2517; 3.1408
51° 13′ 24″ N, 2° 56′ 45″ E / 51.2233°N,2.9458°E / 51.2233; 2.9458
Dades i xifres
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Resclosa2
Mida13 (longitud) km
Desnivell< 1
Patrimoni protegit de Flandes
Identificador307520
Història
Períodeedat mitjana Modifica el valor a Wikidata

El Noordede és un canal de desguàs no navegable a la província de Flandes Occidental (Bèlgica) entre el Blankenbergse Vaart i el moll sobreeixidor (Spuikom) del Canal Bruges-Oostende prop de la seva desembocadura al Mar del Nord. Va excavar-se a l'inici del segle XVI i va eixamplar-se el 1624.[2] Col·lecta les aigües dels weterings de l'Oudlandpòlder dels quals els principals són: el Maarleed, l'Oosternieuwwegezwin, el Nieuwzwin, el Westernieuwwegezwin i el Schamelwezezwin. El súfix -zwin, sinònim amb priel indica l'origen semi-natural d'aquests cursus d'aigua, que de fet són antics braços de mar que l'home va aprofitar per crear la xarxa de desguàs després de la regressió del mar.

Ubicació del Noordede als pòlders de Bruges

El desnivell gairebé inexistent dels pòlders plans i inferiors al nivell del mar a marea alta explica que el riu desguassa a ambdues extremitats: al rec Blankenbergse Vaart i a la presa Maartensas a Oostende. A marea alta les aigües són gairebé estagnants i les preses a la desembocadura es tanquen. Només a marea baixa té un cabal normal.

La fauna aquàtica és força rica en espècies. El 2003 s'hi van inventariar una dotzena de peixos diferents: entre altres tenques, gardins, madrlletes veres, perques de riu, Blicca bjoerkna, bremes, anguiles, Carassius gibelio, carpes, planes, punxosets i gobis.[3] En l'actualitat s'estudien les mesures constructives necessaris per a facilitar el pas dels peixos migratoris a la resclosa Maartensas a Oostende.[4]

Lloc d'interès

L'antic alberg i mas Strooienhaan al poble d'Houtave a la cruïlla del carrer de Bruges a Wenduine i el Noordede.[2] Ja es troben imatges des del segle XVI d'un mas i d'un alberg a aquest indret. Durant la Segona Guerra Mundial soldats alemanys van ocupar el lloc i construir un búnquer. Malauradament, el 1951 l'antic alberg va ser derrocat i un cafè nou va obrir-se al mas. La major part de l'edifici actual data del segle XIX.

Referències

  1. «situering Bekken van de Brugse Polders» (neerlandès) Hidrografia dels pòlders de Bruges), Integraal Waterbeleid, Erembodegem, Coördinatiecommissie Integraal Waterbeleid, 2013
  2. 2,0 2,1 «Houtave (ID: 21852)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 23 abril 2014 (2014-04-23)].
  3. Vrielynck, Sven; Van Thuyne, Gerlinde. Visstandsonderzoek op de Noordede, 2003 (Inventari dels peixos del Noordede el 2003) (pdf) (en neerlandès). Bruges: Provinciale Visserijcommissie, 2004, p. 4. 
  4. Tack, Jurgen. Wetenschappelijke ondersteuning van de uitvoering van het palingbeheerplan (Ajuda científica a l'execució del pla de gestió del anguil·lids) (pdf) (en neerlandès). Brussel·les: Instituut voor Natuur- en Bosonderzoek (INBO), 2011, p. 89.