Oceà (mitologia)
De Viquipèdia
En la mitologia clàssica, Oceà (en grec antic Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu que envoltava el món. Parlant amb propietat era el corrent d'aigua marina de l'equador en la que surava l'hemisferi habitable (oikoumene).
En la mitologia grega aquest oceà mundial era personificat com un Tità, fill d'Urà i Gea. Als mosaics hel·lenístics i romans es representa amb freqüència aquest Tità com un home amb tors i braços musculosos, barba llarga i banyes, i amb la part inferior del cos com una serp (compareu amb Tifó). En fragments d'un vas arcaic (Museu Britànic 1971.11-1.1) datada sobre 580 aC, entre els déus que van al casament de Peleu i la nimfa marina Tetis apareix un Oceà amb cua de peix, portant un peix en una mà i una serp a l'altra, dons de recompensa i profecia. En els mosaics romans a vegades apareix portant un timó i bressolant un vaixell. En mosaics posteriors les seves banyes de toro foren reemplaçades per unes pinces de llagosta. Els seus atributs habituals eren el peix i la serp.
Alguns estudiosos creuen que originalment Oceà representava a tots els cossos d'aigua salada, incloent en mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic, les dos majors masses aquàtiques conegudes pels antics grecs. Tot i això, a mesura que la geografia es feu més precisa, Oceà passa a representar les aigües més desconegudes i estranyes de l'Atlàntic (també anomenat «Mar Oceà»), mentre que Poseidó governava el Mediterrani.
La dona d'Oceà era la seva germana Tetis, i de la seva unió nasqueren les tres mil Oceànides (o nimfes del mar) i tots els oceànits (o Potamoi), els rius del món, així com les fonts i llacs.
