Paata Burtxuladze

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paata Burtxuladze

Paata Burtxuladze, conegut també internacionalment com a Paata Burchuladze o Paata Burtschuladse (en alfabet georgià პაატა ბურჭულაძე) (Tbilisi, 12 de febrer de 1955), és un cantant d'òpera georgià amb veu de baix.

Vida[modifica | modifica el codi]

Burtxuladze va estudiar amb el mestre Olimpi Txelaixvili a Tbilisi. Ja en els seus temps d'estudiant va cantar en el "Teatre estatal per a òpera i ballet Sakhari Paliaixvili" amb gran èxit. Va debutar a Tbilisi com a Mefistòfil l'any 1975. Gràcies al seu talent va obtenir una beca per a continuar la seua educació a Milà amb Giulietta Simionato i Eduardo Müller.

Carrera i distincions[modifica | modifica el codi]

L'any 1981 va guanyar el primer premi en el concurs de cant Voci Verdiane a Busseto, Itàlia. El 1982 va obtenir la medalla d'or i primer premi en el famós Concurs Txaikovski de Moscou. El 1985 va triomfar en el de Luciano Pavarotti a Filadèlfia, Estats Units d'Amèrica. Després de triomfar en tan importants concursos, va poder començar una brillant carrera en els principals teatres d'òpera d'Europa i Amèrica del Nord.

Va tenir un gran èxit en el seu debut en el Covent Garden com Ramfis en Aïda l'any 1984, junt amb el tenor Luciano Pavarotti com Radamés. No menys triomfals van ser les seues primeres aparicions en La Scala de Milà i en la Staatsoper de Viena, amb Luisa Miller de Verdi, de nou junt amb Pavarotti.

La seua primera aparició en el Metropolitan Opera va ser com Basilio l'any 1989. Herbert von Karajan, que va qualificar-lo de "segon Txaliapin", va portar-lo al Festival de Salzburg, on va actuar diverses vegades. Una altra fita en la seua carrera va ser la interpretació de Borís Godunov en la sessió inaugural de la temporada 1990-1991 del Metropolitan.

Veu i repertori[modifica | modifica el codi]

Burtxuladze posseeix una de les veus de davall amb un timbre més bell i amb major volum del segle XX, que és capaç de manejar amb una gran expressivitat. Junt amb el estatunidenc Samuel Ramey i el finlandès Matti Salminen, constitueixen les veus més destacades del registre de baix de les últimes dècades del segle XX i principis del XXI.

El repertori de Burtxuladze inclou, principalment, els grans papers verdians per a baix com ara el Felip II de Don Carlos; a més, ha treballat el repertori rus: Borís Godunov, príncep Gremin dEugene Onegin, Dosifey en Khovanshchina, el Khan Kontxak dEl príncep Ígor; i, finalment, els més importants papers de baix de l'escola francesa.

Ha participat en nombroses ocasions en les temporades del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

També ha treballat l'ampli repertori de cançons de diversos compositors russos, gènere en el qual és reconegut com un gran intèrpret.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paata Burtxuladze Modifica l'enllaç a Wikidata