Paris-Roubaix Femmes 2021
| |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 1. Paris-Roubaix Femmes | ||
| Competició | UCI Women's WorldTour 2021 1.WWT | ||
| Data | 2 de octubre de 2021 | ||
| Distància | 116,4 km | ||
| País |  França | ||
| Sortida | Denain | ||
| Arribada | Roubaix | ||
| Equips | 22 | ||
| Inscrits | 132 | ||
| Finalitzen | 61 | ||
| Velocitat mitjana | 39,655 km/h | ||
| Palmarès | |||
| Vencedora | .svg){kind=small} Lizzie Deignan (Trek-Segafredo) | ||
| Segona |  Marianne Vos (Jumbo-Visma Women Team) | ||
| Tercera |  Elisa Longo Borghini (Trek-Segafredo) | ||
| ◀ 2020 | 2022▶ | ||
Documentació  | |||
_pictogram.svg){kind=small}
La 1a edició de la Paris-Roubaix Femmes es va celebrar el 2 d'octubre de 2021, però estava previst que se celebrés la temporada precedent, quan es va haver de suspendre a causa de la pandèmia de la COVID-19. La cursa formava part del circuit UCI World Tour femení 2021 i va ser guanyada per la britànica Elizabeth Deignan.[1]
Recorregut[modifica]
El recorregut de la prova era de 116,4 quilòmetres i comptava amb 17 sectors de pavé –els darrers 17 de la prova masculina, entre els quals destaquen dos dels tres de màxima dificultat: Mons-en-Pévèle i Carrefour de l'Arbre. En canvi, la Trouée d'Arenberg no era al programa. La cursa començava a Denain i constava d'un circuit al qual es donaven tres voltes, abans de completar els darrers 31 quilòmetres del traçat masculí.
-
Primera part del recorregut; els sectors de pavé en verd. -
Recorregut entre Orchies i Roubaix
| Sector | Quilòmetre | Ubicació | Longitud (m) | Dificultat |
|---|---|---|---|---|
| 17 | 33,9 | Hornaing > Wandignies-Hamage | 3.700 | 
|
| 16 | 41,4 | Warlaing > Brillon | 2.400 |
|
| 15 | 44,9 | Tilloy-lez-Marchiennes > Sars-et-Rosières | 2400 |
|
| 14 | 51,3 | Beuvry-la-Forêt > Orchies | 1400 |
|
| 13 | 56,3 | Orchies | 1.700 |
|
| 12 | 62,4 | Auchy-lez-Orchies > Bersée | 2.700 |
|
| 11 | 67,8 | Mons-en-Pévèle | 3.000 |
|
| 10 | 73,8 | Mérignies > Avelin | 700 |
|
| 9 | 77,2 | Pont-Thibaut > Ennevelin | 1400 |
|
| 8 | 82,6 | Templeuve - l'Épinette | 200 |
|
| 83,2 | Templeuve - le Moulin-de-Vertain | 500 |
| |
| 7 | 89,6 | Cysoing > Bourghelles | 1.300 |
|
| 6 | 92,1 | Bourghelles > Wannehain | 1.100 |
|
| 5 | 96,6 | Camphin-en-Pévèle | 1.800 |
|
| 4 | 99,3 | Carrefour de l'Arbre | 2100 |
|
| 3 | 101,6 | Gruson | 1.100 |
|
| 2 | 108,3 | Willems > Hem | 1.400 |
|
| 1 | 115 | Roubaix | 300 |
|
| Total | 29.200 | |||
Equips[modifica]
WorldTeams (9)
|
|
.svg){kind=small}
Favorites[modifica]
Chantal van den Broek-Blaak encapçalava l'equip SD Worx. El Trek-Segafredo presentava una llista de luxe amb Elisa Longo Borghini, Ellen van Dijk i Lizzie Deignan; però sense Lucinda Brand, que es concentrava en el cyclo-cross. Lotte Kopecky era una altra de les pretendents a la victòria, així com Marianne Vos, Lorena Wiebes, Emma Norsgaard Jørgensen o la flamant campiona del món Elisa Balsamo.[2]
Desenvolupament de la cursa[modifica]
La meteorologia durant la cursa va ser bona; però la pluja que havia caigut els dies precedents va fer que els trams de llambordes estiguessin molt enfangats.
La primera escapada va ser protagonitzada per Emilie Moberg i Nicole Steigenga; però només arriben a tenir 20 segons d'avantatge. Elena Pirrone surt a perseguir-les; però són atrapades abans del primer sector de pavé, just abans del qual, Lizzie Deignan accelera per a situar correctament les seves companyes d'equip Ellen van Dijk i Elisa Longo Borghini –les cap de files del Trek-Segafredo;[3] però crea un forat i decideix mantenir l'esforç en solitari al capdavant. A la fi del sector quinze, ja té un minut d'avantatge sobre la resta del pilot, que perd integrants constantment a causa de les males condicions i es queda amb només trenta-dues corredores abans del sector de Mons-en-Pévèle, quan la britànica ja té dos minuts de marge. Darrere seu, les favorites Ellen van Dijk i Lotte Kopecky també es distancien. A la sortida d'aquest sector, el grup de perseguidores està format únicament per Marianne Vos, Christine Majerus, Lisa Brennauer, Audrey Cordon-Ragot, Marta Bastianelli i Aude Biannic. Algunes corredores aconsegueixen reenganxar-se al pilot, que arriba a tenir disset integrants, mentre Deignan continua incrementant el seu avantatge.
SD Worx assumeix la responsabilitat de la persecució, amb l'ajut de Marta Bastianelli i Romy Kasper. Marianne Vos ataca durant el sector de Camphin-en-Pévèle. Ellen van Dijk i Elisa Longo Borghini intenten seguir-la; però la primera cau i s'enduu per davant Christine Majerus. Sarah Roy i Aude Biannic també cauen al mateix indret, de manera que Marianne Vos es queda sola en la persecució de Deignan, qui surt del sector de Gruson amb un minut i disset segons d'avantatge sobre la neerlandesa i ja no és atrapada. S'imposa així en solitari davant Marianne Vos. Elisa Longo Borghini és la tercera classificada.
Classificació[modifica]
Classificació general[modifica]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Font: ProCyclingStats | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
UCI World Tour[modifica]
Punts atorgats[modifica]
| Posició | 1a | 2a | 3a | 4a | 5a | 6a | 7a | 8a | 9a | 10a | 11a | 12a | 13a | 14a | 15a | 16a a 20a | 21a a 30a | 31a a 40a |
| Classificació general | 400 | 320 | 260 | 220 | 180 | 140 | 120 | 100 | 80 | 68 | 56 | 48 | 40 | 32 | 28 | 24 | 16 | 8 |
Classificació individual[modifica]
A continuació, la classificació individual de l'UCI World Tour a la fi de la cursa.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació per equips[modifica]
A continuació, la classificació per equips de l'UCI World Tour a la fi de la cursa.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista de les participants[modifica]
Llista de participants
Premis econòmics[modifica]
Hi va haver una gran polèmica al voltant dels premis econòmics, ja que els imports destinats a la cursa femenina (7.005€) eren vint vegades inferiors als reservats per als homes (91.000€).[4][5].L'organitzador de la cursa compta amb la presència de noves esponsoritzacions per tal de resoldre aquesta discriminació.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Vilalta, Isaac. «Ràdio Volta - Una París Roubaix històrica». Catalunya Ràdio, 04-10-2021. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ Frattini, Kirsten. «The first-ever Paris-Roubaix Femmes 2021 - Preview» (en anglès). cyclingnews.com, 28-09-2021. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Deignan, Lizzie «In the winner's words». Rouleur, 108, 2021, pàg. 33.
- ↑ «Paris - Roubaix féminin : quelle prime touche la gagnante ?» (en francès), 02-10-2021. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «El premio a la ganadora de la París-Roubaix es 20 veces inferior al que perciben los hombres» (en castellà), 05-10-2021. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Point.fr, Le. «Paris-Roubaix : 30 000 euros pour le vainqueur… et 1 500 pour l’édition féminine» (en francès), 04-10-2021. [Consulta: 17 gener 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina web oficial: https://www.paris-roubaix-femmes.fr/fr