Peix martell gegant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tauró martell gegant
Sphyrna mokarran at georgia.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Carcharhiniformes
Família: Sphyrnidae
Gènere: Sphyrna
Espècie: S. mokarran
Nom binomial
Sphyrna mokarran
(Rüppell, 1837)

El peix martell gegant, tauró martell gegant o llunada grossa (Sphyrna mokarran) és l'espècie més gran de tauró martell. Es troba a tot el món en zones costaneres i per sobre de la placa continental en aigües temperades i tropicals fins a fondàries de 80 metres.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Tauró martell gegant.

La característica més cridanera de totes les espècies de taurons martell és la particular forma del cap en forma de T, amb els ulls i els orificis nasals situats en els extrems del cap, gràcies al qual el moviment de cap de costat a costat al nedar recorre amb la vista tot al seu voltant i fins i tot el que queda a l'esquena.

Les aletes pectorals es localitzen darrere de les brànquies, i l'aleta caudal té la punta negra. Gairebé tota la part dorsal és gris o color cafè, però es torna blanca a prop de la part ventral. Igual que la majoria dels taurons, el tauró martell presenta contracoloració, és a dir, un color fosc en el llom i un clar en el ventre. Vist des de baix, el tauró martell es confon amb la lluentor de les aigües de la superfície; vist des de dalt, es confon amb el fons marí fosc. La contracoloració és un tipus de mimetisme que permet al tauró sorprendre a les seves preses.

La mida habitual és de 3,7 m, però poden arribar als 6 metres de longitud i pesar gairebé mitja tona. Són coneguts per eventuals atacs a humans, si bé aquests són poc freqüents.

Ningú sap amb exactitud per què aquests taurons han evolucionat amb aquesta curiosa forma de cap. Alguns biòlegs creuen que els proporciona un avantatge sensorial per trobar les seves preses, mentre altres creuen que els ajuda en la flotabilitat. El seu olfacte és capaç, mitjançant lòbuls olfactoris telencefàlics incrementats, de detectar una gota de sang a una distància d'un quilòmetre i mig. Les aletes del tauró martell són particularment apreciades com a aliment a l'est d'Àsia, tot i que la caça d'aletes d'aquests i altres taurons està ara prohibida en diversos països.

Ventre del tauró martell gegant.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El tauró martell gegant és una de les espècies més comunes; usualment neden al llarg de zones properes a la costa, tant en aigües poc profundes com en profunditats properes als 275 metres. De vegades neden a prop de la costa i entren a les badies i als estuaris, o llocs on es barregen l'aigua dolça dels rius i l'aigua salada del mar. A l'estiu, enormes grups d'aquests taurons emigren de l'equador, encara que alguns es queden al mateix lloc tota la seva vida. Aquests taurons viuen sols, en parelles o en grup, però quan són joves sempre viuen en grans grups.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Aquest tauró s'alimenta d'una gran varietat d'animals, com anguiles, meros, sards, peixos dofí, altres taurons, ratlles, calamars, crancs, cargols, sèpies, i fins i tot peixos escorpí verinosos. Les dents del tauró martell tenen forma de ganxo i són tan afilades com una navalla, la qual cosa els facilita atrapar, esbocinar i devorar la seva presa.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Tauró martell gegant.

Els taurons martell són vivípars, és a dir, animals que donen a llum cries vives. Els taurons no tenen placenta com els mamífers, però tenen úter dins el qual es desenvolupen els embrions en una membrana individual. Els embrions se subjecten al rovell i li extreuen els nutrients fins que neixen. Les cries neixen quan aconsegueixen l'edat o la mida suficient per sobreviure pel seu compte. El període de gestació dura almenys vuit mesos, però pot prolongar-se fins a 16 mesos. La femella té entre 15 i 31 cries per ventrada, les quals mesuren de 42 a 55 cm de longitud en néixer.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueixen per aigües temperades de tot el món, des del sud del Canadà fins a Xile i Nova Zelanda. A Espanya es poden veure amb certa assiduïtat al sud peninsular, Canàries i a les illes d'Eivissa i Formentera. En algunes ocasions, els taurons es desorienten a causa de les corrents i van a parar a les costes del Mediterrani, endinsant-se per rius. Al santuari de flora i fauna de l'illa de Malpelo, a Colòmbia, és molt comú trobar grans grups de taurons martell, a l'Illa del Coco de Costa Rica és un dels únics llocs del món on es garanteix el busseig amb aquests taurons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Compagno, L.J.V. (1984). Sharks of the World: An Annotated and Illustrated Catalogue of Shark Species Known to Date. Rome: Food and Agricultural Organization. pp. 548–549. ISBN 9251013845.
  • Cavalcanti, M.J. (2007). "A Phylogenetic Supertree of the Hammerhead Sharks (Carcharhiniformes: Sphyrnidae)". Zoological Studies 46 (1): 6–11.
  • "Record Hammerhead Pregnant With 55 Pups". Discovery News. Associated Press. July 1, 2006. http://dsc.discovery.com/news/2006/07/24/hammerhead_ani.html?category=earth&guid=20060724100030. Retrieved October 18, 2008.
  • Martin, R.A. (Mar. 2007). "A review of shark agonistic displays: comparison of display features and implications for shark–human interactions". Marine and Freshwater Behaviour and Physiology 40 (1): 3–34. doi:10.1080/10236240601154872.
  • Great Hammerhead. Elasmodiver.com. Retrieved on October 18, 2008.
  • Stafford-Deitsch, J. (1999). Red Sea Sharks. Trident Press Ltd. pp. 92–93. ISBN 1900724286.
  • Whitty, J. (2007). The Fragile Edge: Diving and Other Adventures in the South Pacific. Houghton Mifflin Harcourt. pp. 9. ISBN 0618197168.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix martell gegant
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.