Sarg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSarg
Diplodus sargus Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a prop de Marsella
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170155 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereDiplodus
EspècieDiplodus sargus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Exemplar fotografiat a Portofino (Itàlia).
Il·lustració del 1828
Detall del cap
Sarg

El sarg, el sard, la patena, la vidriada[1] o verada[1] (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]

Morfologia[modifica]

  • Pot arribar als 45 cm de llargària total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrània. A l'Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg.[4][5]
  • Cos alt, oval i comprimit lateralment.
  • Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos.
  • Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres.
  • L'aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pèlviques són curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal és escotada.
  • És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars més vells poden prendre una coloració més fosca. La vora de la caudal és negra.
  • A la subespècie Diplodus sargus sargus li desapareixen les bandes transversals amb l'edat, mentre que a Diplodus sargus cadenati se li mantenen les bandes transversals i té una filera més de molars.[6]

Subespècies[modifica]

Subespècie Llargària total màxima Distribució geogràfica
Diplodus sargus ascensionis (Valenciennes, 1830)[7][8] 22 cm[9] Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de l'Illa d'Ascensió[9]
Diplodus sargus cadenati (De la Paz, Bauchot & Daget, 1974)[10][11] 45 cm[12] Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a les Illes Canàries).[12]
Diplodus sargus helenae (Sauvage, 1879)[13][14] 31 cm[15] Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de Santa Helena[15]
Diplodus sargus kotschyi (Steindachner, 1876)[16][17] 30 cm[18] Costes occidentals de l'oceà Índic (Golf Pèrsic i nord de l'Índia)[18]
Diplodus sargus lineatus (Valenciennes, 1830)[19][20] 28 cm[21] Costes centrals de l'Atlàntic oriental: endèmic de Cap Verd.[21]
Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758)[22][23][24] 45 cm[25] Costes de la Mediterrània i de la Mar Negra[25]

Reproducció[modifica]

Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la Mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats.[26]

Alimentació[modifica]

Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors.[27]

Hàbitat[modifica]

És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidonia oceanica ni els fons sorrencs fins als 50 m.[28][29]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les costes de la Mediterrània, a l'Atlàntic (des de les costes franceses fins a Angola, incloent-hi Cap Verd[30] i Santa Helena), Iraq i Madagascar.[31][32]

Costums[modifica]

  • Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques.
  • Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar.
  • És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes.
  • Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa).
  • Els joves són més gregaris que els adults.
  • És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs.[33]

Observacions[modifica]

Pesca[modifica]

És una espècie comercial de carn apreciada, en especial quan fa més de 20 cm. Es captura amb una gran varietat d'arts i ormeigs, com són els tremalls, l'artet, el volantí, amb palangres i arts d'arrossegament. A més, és una de les captures més freqüents de la pesca submarina.[32]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 TERMCAT (català)
  2. UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  5. IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.
  6. Enciclopèdia Catalana (català)
  7. MarineSpecies.org (anglès)
  8. The Taxonomicon (anglès)
  9. 9,0 9,1 FishBase (anglès)
  10. MarineSpecies.org (anglès)
  11. The Taxonomicon (anglès)
  12. 12,0 12,1 FishBase (anglès)
  13. MarineSpecies.org (anglès)
  14. The Taxonomicon (anglès)
  15. 15,0 15,1 FishBase (anglès)
  16. MarineSpecies.org (anglès)
  17. The Taxonomicon (anglès)
  18. 18,0 18,1 FishBase (anglès)
  19. MarineSpecies.org (anglès)
  20. The Taxonomicon (anglès)
  21. 21,0 21,1 FishBase (anglès)
  22. BioLib (anglès)
  23. MarineSpecies.org (anglès)
  24. The Taxonomicon (anglès)
  25. 25,0 25,1 FishBase (anglès)
  26. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. Planes 179-180. ISBN 84-273-6013-4
  27. Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  28. Lenfant, P. i S. Planes, 1996. Genetic differentiation of white sea bream within the Lion's Gulf and the Ligurian Sea (Mediterranean Sea). J. Fish Biol. 49:613-621.
  29. Sala, E. i E. Ballesteros, 1997. Partitioning of space and food resources by three fish genusDiplodus (Sparidae) in a Mediterranean rocky infralittoral ecosystem. Mar. Ecol. Prog. Ser. 152:273-283.
  30. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  31. UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
  32. 32,0 32,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 180. ISBN 84-273-6013-4
  33. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Planes 179-180. ISBN 8427360134
  34. Gordoa, A. i B. Molí, 1997. Age and growth of the sparids Diplodus vulgaris, Diplodus sargus and Diplodus annularis in adult populations and the differences in their juvenile growth patterns in the north-western Mediterranean Sea. Fish. Res. 33:123-129.

Bibliografia[modifica]