Salpa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Salpa
Sarpa salpa 02.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Sparidae
Gènere: Sarpa
Espècie: S. salpa
Nom binomial
Sarpa salpa
(Linnaeus, 1758)[1]
Sinònims
Un salpa
Salpes fotografiades a Croàcia.
Un banc de salpes

La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[3][4] És l'única espècie del gènere Sarpa.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar als 51 cm de llargària total.
  • El cos és alt i ovalat, comprimit lateralment amb el cap petit i el morro obtús.
  • La boca és recorbada i petita.
  • Les mandíbules són poc extensibles i disposen d'una filera de dents triangulars i tallants.
  • Els ulls són petits.
  • Té una sola aleta dorsal amb radis durs i tous, pràcticament de la mateixa llargària. La pectoral és curta. La caudal és escotada.
  • El dors és gris. Els costats i el ventre són blancs. Té 10-11 línies longitudinals de color groc daurat, les línies superiors apareixen al cap.[6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc entre els mesos de setembre i octubre. Arriben a la maduresa sexual a la talla de 20 cm. És hermafrodita proteràndric: primer és mascle i després es transforma en femella.[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els joves són omnívors (mengen crustacis i algues), mentre que els adults s'alimenten quasi exclusivament d'algues (com ara, Ulva lactuca i Lavrencia pinnatifida)[9] i fanerògames marines. És l'únic peix de la Mar Mediterrània que és herbívor en estat adult (altres peixos són herbívors a les etapes larvàries i juvenils, o omnívors quan són adults).[10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a la costa entre els 5 i els 70 m de fondària a praderies de Posidonia i a fons rocallosos amb abundant algues. La seua distribució batimètrica ve donada per l'alimentació, ja que és herbívor i a major fondària no creixen les algues de les quals s'alimenta.[11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a les costes de la Mar Mediterrània, de la Mar Negra i de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i l'Estret de Gibraltar fins a Sierra Leone -incloent-hi l'Illa de Madeira, les Illes Canàries i Cap Verd-, i des del Congo fins a Sud-àfrica).[6]

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie gregaria que pot formar grups nombrosos i compactes.[12]

Pesca[modifica | modifica el codi]

No té gaire interès comercial, però es captura amb nanses i xarxes.[12] La seua pesca amb grumeig es troba molt arrelada per totes les illes de les Balears i de les Pitiüses.[13]

Interès gastronòmic[modifica | modifica el codi]

És saborosa quan és fresca, però, com que s'ablaneix fàcilment, no és molt apreciada.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. MarineSpecies.org (anglès)
  3. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. ITIS
  6. 6,0 6,1 FishBase (anglès)
  7. Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  8. PescaBase (castellà)
  9. La Rompiente (castellà)
  10. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 188.
  11. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau 1990: Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  12. 12,0 12,1 PescaBase (castellà)
  13. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 189.
  14. Smith, J.L.B. i M.M. Smith 1986: Sparidae. p. 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau (1986): Sparidae. p. 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.
  • Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer (1993). FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Riede, K. 2004: Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Swaby, S.E. i G.W. Potts (1990). Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salpa