Pere de Luxemburg
  | |
| Nom original | (fr) Pierre de Luxembourg |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 juliol 1369 Ligny-en-Barrois |
| Mort | 2 juliol 1387 (17 anys) Vilanova d'Avinyó |
| Pseudocardenal | |
| 1386 – | |
| Bisbe diocesà | |
| 10 febrer 1384 – ← Dietrich Bayer of Boppard (en)  – Raoul of Coucy (en) → Diòcesi: bisbat de Metz | |
| Bisbe de Metz | |
| 1384 – 1387 ← Dietrich Bayer of Boppard (en) – Raoul of Coucy (en) → Nomenat per: Climent VII d'Avinyó | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Metz | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | canonge (1379 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 2 de juliol |
| Família | |
| Família | Casa de Luxemburg |
| Pares | Guy de Luxembourg-Ligny i Mahaut de Châtillon |
| Germans | Joana de Luxemburg, Jean de Luxembourg, Waléran III de Luxembourg-Ligny i Andreu de Luxemburg |
 | |
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.[1] Pere era descendent dels nobles que van aconseguir el seu ingrés al sacerdoci quan va començar a servir en diversos llocs com a canonge abans que fos nomenat com a bisbe de Metz i pseudocardinal sota un antipapa.[2] Destacà per les seves austeritats i èxits en la reforma diocesana, així com per la seva dedicació als fidels, però va intentar acabar amb el Cisma d'Occident que va posar el papa contra els antípapes i els governants contra els governants.[1][3] Els seus esforços van ser en va i va ser expulsat aviat de Metz, però es va traslladar al sud de França, on va morir per anorèxia a causa de les seves penoses penitències autoimpostes.[3][2]
Però les dues parts del conflicte van reconèixer la seva profunda santedat i la seva dedicació a la gent de Metz i d'altres llocs.[1] Hi va haver contínuament moviments per a que fos beatificat, i això es va materialitzar més tard quan el papa Climent VII el va beatificar el 9 d'abril de 1527 a Roma.[3]
Vida[modifica]
Pere de Luxemburg va néixer a mitjans del 1369 a Mosa com a segon de sis fills a Guiu de Luxemburg (1340-1371) i Mahaut de Châtillon (1335-1378); la parella es va casar cap a l'any 1354. Els seus pares van morir en la seva infantesa (el pare quan tenia dos anys i la mare quan tenia quatre anys), cosa que va fer que la seva tia Jeanne, la comtessa d'Orgères, el criés a París.[1][2]
Els seus germans eren:
- Valeran (1355-12 abril 1415)
- Jean (c. 1370-1397)
- André (1374-1396; després bisbe de Cambrai)
- Marie (d. 1391)
- Jeanne
Pierre era l'oncle de Lluís de Luxemburg i el quasi-cardinal Thibault de Luxemburg; era el besnet de Philippe de Luxemburg.[3]
El 1381 va viatjar a Londres per oferir-se com a ostatge als anglesos per aconseguir l'alliberament del seu germà a França. Els anglesos estaven tan desconcertats però encantats amb aquesta oferta que el seu germà fou alliberat de nou a França. Aquest fet va arribar a les oïdes de Ricard II que el va convidar a romandre a la cort, tot i que va decidir tornar a París per seguir a Jesucrist en la seva vocació al sacerdoci.[1][3]
El 1377 fou enviat per a la seva formació al col·legi parisenc on un instructor era el teòleg i astròleg Pierre d'Ailly.[2] El 1379 va ser seleccionat per a ser el canonge del capítol catedralici de Notre Dame de Paris. El 1381 es convertí en canonge per al capítol de la catedral de Notre Dame de Chartres i fou elevat al càrrec d'ardiaca de Dreux a la diòcesi de Chartres. El 1382 va ser seleccionat per ser ardiaca de Cambrai.[3]
El 1384, la seu episcopal de Metz va quedar vacant. La selecció d'un nou bisbe va ser complicada a causa del Cisma d'Occident en què el Regne de França recolzava l'antipapa Climent VII mentre que l' emperador donava suport al papa Urbà VI. L'antipapa va nomenar Pierre com a nou bisbe de Metz el 1384 i va ser entronitzat en la seva nova seu aquell setembre, entrant descalç sobre una mula. Va iniciar les seves reformes diocesanes en què va dividir els ingressos en tres: els dos primers van ser per a l'Església i els pobres i el tercer per a la seva llar.[1][2] Va poder prendre Metz amb les tropes armades durant un breu període, però després es va veure obligat a retirar-se en algun moment el 1385. Va ser aproximadament el mateix temps que el papa Urbà VI va seleccionar Tilman Vuss de Bettenburg com a legítim bisbe de Metz.
Més tard, Pierre es va convertir en pseudocardinal després que el rei Carles VI i el duc Joan sol·licitessin que l'antipapa el fes aixecar com a tal. Això va ocórrer el 15 d'abril de 1384 i va rebre el títol diaconal de San Giorgio a Velabro. Durant el seu període com a pseudocardenal, va intentar acabar amb el Cisma Occidental, amb resultats infructuosos.[3] L'antipapa va convidar a Pierre el 23 de setembre de 1386 a unir-se a ell a la seva cort d'Avinyó on romandria fins a la seva mort.[2]
Pierre va morir a mitjans de 1387 a causa de l'anorèxia i la febre causada per les austeritats que s'havia imposat. havia caigut malalt al març. Va morir en un convent cartoixà a Villeneuve-lès-Avignon a Avinyó.[1][2] El seu desig era ser enterrat en una fossa comuna com la dels pobres. Ben aviat van aparèixer miracles a la seva tomba i van fer que el seu germà Jean ordenés (el 16 de març de 1395) la construcció d'una església dedicada al sant sant papa Celestí V a la qual van ser traslladades les seves restes.[2]
Beatificació[modifica]
El tema de la seva canonització es va plantejar al Concili de Basilea però sense una conclusió sòlida. El 1432 fou nomenat patró d'Avinyó. El vice-legat Sforza va situar la ciutat sota la seva protecció durant un brot de pesta del 1640. El seu culte va incloure Metz i París, a més de Verdun i Luxemburg. El 1597 les seves relíquies van ser portades a París però van ser danyades durant la Revolució Francesa; resten algunes relíquies a Sant Didier a Avinyó. El papa Urbà VIII (el 1629) va permetre als cartoixans celebrar una missa i l'ofici diví en nom seu.
La seva beatificació havia estat sol·licitada en nombroses ocasions i la reina Maria de Nàpols va presentar una sol·licitud l'1 de febrer de 1388, com van fer diversos altres nobles i prínceps. El procés s'havia obert en nombroses ocasions, però es va enfrontar a freqüents interrupcions (1389 i 1390 i després 1433 i 1435) provocant la seva freqüent suspensió. El papa Climent VII va beatificar Pierre el 9 d'abril de 1527 (algunes fonts suggereixen el 24 de març).[3][2]
Rederències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Blessed Peter of Luxembourg». Saints SQPN, 01-07-2017. [Consulta: 9 octubre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Blessed Peter of Luxembourg». Santi e Beati. [Consulta: 9 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Salvador Miranda. «Consistory of April 15, 1384 (IV)». The Cardinals of the Holy Roman Church. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2017. [Consulta: 9 octubre 2017].
Bibliografia addicional[modifica]
- Conrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi (Münich: Sumptibus et Typis Librariae Regensbergianae, 1913), I, 338.
- Michael J. Walsh, Peter of Luxembourg, A New Dictionary of Saints: East and West, (Liturgical Press, 2007), 483.
- Patricia Healy Wasyliw, Martyrdom, Murder, and Magic: Child Saints and Their Cults in Medieval Europe, (Peter Lang Publishing, 2008), 98.
- Eric Johnson, La Ville Sonnant: The Politics of Sacred Space in Avignon on the Eve of the French Revolution, Defining the Holy: Sacred Space in Medieval and Early Modern Europe, 331.
- Alban Butler and Paul Burns (ed.), Bd. Peter of Luxembourg, Butler's Lives of the Saints, (Burns and Oates, 2000), 16.
Enllaços externs[modifica]
- The Cardinals of the Holy Roman Church Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
- Genealogy
- Catholic Online
- Diocese of Avignon (francès)