Peter Seiffert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPeter Seiffert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHochschule Robert Schumann Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor heroic Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0782527 TMDB.org: 1361075
Musicbrainz: d26bb6a0-ddd2-47fb-8b64-ce6282d6c1a8 Songkick: 401452 Discogs: 696146 Allmusic: mn0000958469 Modifica el valor a Wikidata

Peter Seiffert (Düsseldorf, 4 de gener de 1954) es un cantant d'òpera alemany de la tessitura de tenor.

Biografia[modifica]

Seiffert prové d'una família musical. Quan era nen, el seu pare, Helmut Seiffert, li va ensenyar a cantar.[1] Va ser cantant d'òpera i compositor de pop, a més del propietari del famós "Düsseldorfer Malkasten", una important associació d'artistes visuals de l'època i una de les associacions més antigues d'Alemanya. De jove, Seiffert era solista d'un cor de nois de Düsseldorf. Després va estudiar a la Universitat Robert Schumann de Ciències Aplicades de Düsseldorf, on es va formar com a cantant, principalment a través de M. Röhrig.[2] També es va formar com a fisioterapeuta. Va rebre una atenció especial a través de concerts amb el Rèquiem de Gioachino Rossini i l'Stabat Mater de Giuseppe Verdi.

El 1978 va debutar a la "Deutsche Oper am Rhein Düsseldorf-Duisburg", de la qual va ser membre del conjunt fins al 1980. El 1979 va ser el "German Music Council" amb el segon premi al concurs de música alemany atorgat i va inscriure el de "Rothenberger Anneliese", una transmissió moderada d'Anneliese Rothenberger Té l'honor en marxa. El 1980 va ser membre del conjunt de la Deutsche Oper Berlin,[3] a la qual pertany en l'actualitat. Aquí era de Götz Friedrich adaptat en el repertori com a tenor d'herois. A la Deutsche Oper Berlin va poder desenvolupar la seva carrera en el tema de la jove lírica. Durant aquest temps ja va rebre actuacions de convidat arreu d'Europa.

El 1982 va debutar a l'Òpera Estatal de Baviera de Múnic,[4] el 1984 amb gran èxit a l'Òpera Estatal de Viena,[5] el 1987 a la "Royal Opera House Covent Garden" de Londres, el 1996 a l'Òpera de Zuric i l'Unter den Linden State Opera, Berlín.[6] A més, va fer aparicions als teatres d'òpera de Nagoya al Japó, Tòquio i en festivals internacionals com el Festival de Bregenz (1992), el Festival de Bayreuth (1996-2005) i el Festival de Salzburg (1992-2007) i al "Maggio Musicale Fiorentino" (1996-2007).

Seiffert és considerat un dels tenors heroics alemanys més populars a nivell internacional, especialment a les òperes de Wagner. El 1980 Seiffert va cantar Erik per primera vegada a Der fliegende Holländer a la "Deutsche Oper Berlin". Va cantar el seu primer Parsifal el 1988 al "Royal Opera House Covent Garden" de Londres i el 1989 el seu primer Lohengrin a l'Òpera Estatal de Baviera a Múnic. Amb Lohengrin a la "Deutsche Oper Berlin", organitzada per Götz Friedrich el 1990, Seiffert va aconseguir un èxit sensacional que va ser innovador per a la seva carrera. La crítica parlava d'un "esdeveniment mundial de cant de Wagner".[7] Peter Seiffert va rebre llavors invitacions a tots els principals teatres d'òpera. El 1996 va debutar com a Stolzing a la producció de Wolfgang Wagner Bayreuth de Die Meistersinger von Nürnberg.

El concert i l'òpera de Peter Seiffert el van portar a tots els principals centres musicals del món com Viena, Londres, París, La Scala de Milà, el Festival de Salzburg, el Japó i els Estats Units. El 1996 va debutar al Festival de Bayreuth com a Walther von Stolzing, seguit de Lohengrin del 2001 al 2005. A Zuric, Peter Seiffert va cantar els papers de Tamino, Parsifal, Florestan a Fidelio, Erik i Max. També va debutar a Zuric com a Tannhäuser i com a Turiddu a Cavalleria rusticana. Va cantar Bacchus a Ariadne auf Naxos a l'Òpera de Los Angeles, al Metropolitan Opera de Nova York i al "Théâtre du Châteleta" París es podia escoltar com Tannhauser i Siegmund. A Venècia va cantar al Der Freischütz, al Teatre Real de Madrid Lohengrin, a la "Deutsche Oper Berlin" Turiddu i a l'Òpera Estatal de Viena[8] Erik i Florestan. La temporada 2005/06 va fer una gira de concerts amb gran èxit per Suïssa. Després va seguir la nova producció de l'òpera Tiefland d'Eugen d'Albert a l'Òpera de Zuric. Entre els seus moments destacats a la temporada 2006/2007, hi havia Fidelio amb motiu de l'obertura del nou teatre d'òpera, el Palau de les Arts Reina Sofía de València sota la direcció de Zubin Mehta i Die Walküre, tant a València com al "Maggio Musicale de Florència"", Tannhäuser a Los Angeles i Der Freischütz al Festival de Salzburg 2007. Tannhäuser va seguir el 2007/2008 a l'Òpera de San Francisco i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Die lustige Witwe al Semperoper de Dresden, Tannhäuser a Madrid, Fidelio a Zuric i el seu debut amb Tristan und Isolde al Metropolitan Opera de Nova York.[9][10] El 2008/2009 va cantar Tannhäuser a Madrid i Berlín, Parsifal, Fidelio i Lohengrin a Viena i Tiefland i Der Freischütz a Berlín i Barcelona. El 2013 va debutar a Otello al Zurich Opera House[11] i va realitzar regularment diverses actuacions a Berlín, Múnic, Hamburg (Bacchus), Viena (incloent una nova producció de Tristan und Isolde el 2013 i per primera vegada com a Siegmund a Die Walküre 2014) i Londres.

Peter Seiffert també va tenir una gran carrera internacional com a solista de concerts. Va cantar a Londres al Rèquiem de Mozart dirigit per Carlo Maria Giulini, a Filadèlfia a la novena simfonia de Beethoven dirigida per Riccardo Muti. Va fer nombrosos discos i enregistraments de CD.[12] La seva extensa discografia inclou u. a. La novena simfonia de Beethoven (Riccardo Muti, Wolfgang Sawallisch), la Faust Symphony de Liszt (Simon Rattle), Das Rheingold de Wagner (Sawallisch) i Tannhäuser (Barenboim), així com diversos recitals. Orfeo ha publicat un CD amb cançons i duets de Robert i Clara Schumann.

Peter Seiffert encara canta regularment a tots els principals teatres d'òpera i festivals de tot el món. A Viena, Londres, Milà, Barcelona, Madrid, València, Los Angeles, Nova York i al Festival de Salzburg.

El 1986 Seiffert es va casar amb la soprano Lucia Popp (1939-1993), quinze anys més gran que ell. La seva segona esposa és la soprano Petra-Maria Schnitzer.

Premis[modifica]

  • 1979: German Music Council 2n premi al German Music Competition
  • 1989: Echo-Klassik »Cantant de l'any 1989«
  • 1992: nomenament com a cantant de cambra bavarès
  • 2002: Gran Premi del Disc de l'Acadèmia Charles Cros
  • 2002: Grammy a la categoria de millor enregistrament d'òpera per a la interpretació de Tannhäuser sota la batuta de Daniel Barenboim[13]
  • 2013: (17 de juny) premi professional cantant de cambra austríac.[14]
  • 2014: (7 de desembre) nomenament com a berlinesa Kammersänger.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ "Peter Seiffert" a Munzinger Biographien, consultat el 18 de gener de 2014.
  2. ↑ "Peter Seiffert" a bayreuther-festspiele.de, consultat el 18 de gener de 2014.
  3. ↑ Peter Seiffert" al Deutsche Oper Berlin Ensemble, consultat el 18 de gener de 2014.
  4. ↑ Peter Seiffert" (record de l'original de l'1 de febrer de 2014 a Internet Archive) Informació: l'enllaç de l'arxiu s'ha inserit automàticament i encara no s'ha comprovat. Consulteu l'enllaç original i d'arxiu segons les instruccions i, a continuació, elimineu aquest avís. a Bavarian State Opera Artist, consultat el 18 de gener de 2014.jo
  5. ↑ El cant de Tristan és una cerimònia de lliurament de premis", entrevista amb Kammersänger Peter Seiffert, consultada el 18 de gener de 2014.
  6. ↑ "Peter Seiffert Singer (convidat)" (Record de l'original de l'1 de febrer de 2014 a Internet Archive) Informació: l'enllaç de l'arxiu s'ha inserit automàticament i encara no s'ha comprovat. Consulteu l'enllaç original i d'arxiu segons les instruccions i, a continuació, elimineu aquest avís. Cantant de Staatsoper Berlin, accedit el 18 de gener de 2014.jo
  7. ↑ "Intèrprets de Wagner veus de fama mundial a Tannhäuser", Berliner Morgenpost, 29 de novembre de 2012, consultat el 18 de gener de 2014.
  8. ↑ KS Peter Seiffert" a Vienna State Opera Singer, accedit el 18 de gener de 2014.
  9. ↑ El Tristan de Barenboim al Met amb Dalayman i Seiffert" del 26 de novembre de 2008, consultat el 19 de gener de 2014
  10. ↑ "The End of the Prompter's Box: Peter Seiffert First Singer To Use Earpiece @ Metropolitan Opera", operachic del 26 de novembre de 2008, consultat el 19 de gener de 2014
  11. ↑ Tannhäuser (Record de l'original de l'1 de febrer de 2014 a Internet Archive) Informació: l'enllaç de l'arxiu s'ha inserit automàticament i encara no s'ha comprovat. Consulteu l'enllaç original i d'arxiu segons les instruccions i, a continuació, elimineu aquest avís. Otello, consultat el 18 de gener de 2014.
  12. ↑ Perfil Peter Seiffert" a onlinefilm.org, consultat el 18 de gener de 2014.
  13. ↑ "Grammy clàssic només un premi per a artistes alemanys" (record de l'original del 2 de febrer de 2014 a Internet Archive) Informació: l'enllaç de l'arxiu s'ha inserit automàticament i encara no s'ha comprovat. Consulteu l'enllaç original i d'arxiu segons les instruccions i, a continuació, elimineu aquest avís. Stern, consultat el 18 de gener de 2014.
  14. ↑ Johannes Schenke: "Statepera estatal de Viena: Tristan i Isolda - 18 de juny de 2013. Molt dramàtica - de bellesa lírica". A: Der neue Merker, consultat l'1 de juliol de 2013.
  15. ↑ "Peter Seiffert és honrat com a berlinesa Kammersänger". A: Die Welt, 12 de setembre de 2014.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peter_Seiffert&oldid=32392141»