Picot negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Picot negre
Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia.
Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia.
Exemplar immadur fotografiat a la Picardia (França).
Exemplar immadur fotografiat a la Picardia (França).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Piciformes
Família: Picidae
Gènere: Dryocopus
Espècie: D. martius
Nom binomial
Dryocopus martius
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica del picot negre.
Distribució geogràfica del picot negre.
Il·lustració d'un picot negre.
Niu de picot negre fotografiat a la Picardia.
Picot negre mascle.

El picot negre o formiguer (Dryocopus martius) és un ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[1][2][3][4] Sovint és denominat també pigot negre.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És el més gran dels picots amb els seus 46 cm de llargària total i 67-73 cm d'envergadura alar.
  • Pesa entre 300 i 350 g.[5]
  • Color negre amb els ulls grocs.
  • Iris de l'ull de color blanc.
  • El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell.
  • Bec clar.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Allà dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operació dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues. com es diu les seves cries

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts.

Distribució territorial[modifica | modifica el codi]

Es troba a Euràsia.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • És un ocell diürn.
  • Fa un vol més pesat i no tan ondat com la resta de picots.
  • Si bé és un ocell difícil de veure, es pot localitzar gràcies a les típiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del març.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, Generalitat de Catalunya
  2. Parc Natural del Cadí-Moixeró a la pàgina de l'Alt Berguedà, amb la participació de la Diputació de Barcelona.
  3. Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà".
  4. La revista "El picot negre", Generalitat de Catalunya.
  5. Oiseaux.net (francès)
  6. Avibase (català)
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 76-77. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]