Qingheiïta
 Qingheiïta | |
|---|---|
 Cristalls de qingheiïta (verd fosc) en matriu de beusita (marró) | |
| Fórmula química | NaMn3+Mg(Al,Fe3+)(PO₄)₃ |
| Epònim | Qinggil County (en)   |
| Localitat tipus | Qinghe Co., Prefectura d'Aletai, Xinjiang, Xina |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.06 |
| Dana | 38.2.4.4 |
| Heys | 19.12.59 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,85Å; b = 12,41Å; c = 6,42Å; β = 114,45° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | verd fosc, groc-verd, verd-blau fosc |
| Exfoliació | desigual en {010} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,72 g/cm³ (mesurada); 3,61 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,678 nβ = 1,684 nγ = 1,691 a 1,910 |
| Birefringència | δ = 0,013 a 0,232 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 79°, calculat: 22° to 86° |
| Dispersió òptica | r >> v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-051 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Qin |
| Referències | [1] |
La qingheiïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la wyl·lieïta. Yu Tinggao, Ma Zhesheng, Wang Wenying i Wu Mo li van donar aquest nom l'any 1983 per la localitat on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La qingheiïta és un fosfat de fórmula química NaMn3+Mg(Al,Fe3+)(PO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics curts o grans anèdrics tabulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És una espècie isostructural amb els membres del grup de l'al·luaudita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la qingheiïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieita, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, bario-olgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuita, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleita, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en pegmatites de granit riques en moscovita, i sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, moscovita, microclina, pirolusita o braunita.[2] Va ser descoberta l'any 1981 a les pegmatites de Qinghe Co., a la prefectura d'Aletai (Xinjiang, Xina). També se n'ha trobat a Santa Ana (San Luis, Argentina) i a Michałkowa (Baixa Silèsia, Polònia).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qingheiïta |
- ↑ «Qingheiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Qingheiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 31 desembre 2015].