Regió eclesiàstica Emília-Romanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Regió eclesiàstica Emília-Romanya
País:Itàlia Itàlia
Territori:Emília-Romanya
Metropolitànes:Mòdena-Nonantola (5 sufragànies), Bolonya (3 sufragànies), Ravenna-Cervia (4 sufragànies)
President:Carlo Caffarra, cardenal arquebisbe de Bolonya
Vicepresident:vacant
Secretari:Tommaso Ghirelli, bisbe d'Imola
Parròquies:2.711
Sacerdots:3244
Sacerdots regulars:807
Sacerdots seculars:2.437
Diaques:353
Superfície:25.167
Població:4.168.112
Situació de l'Emília-Romanya a Itàlia

La regió eclesiàstica Emília-Romanya és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia. El seu territori es correspon al de la regió administrativa de l'Emília-Romanya de la República Italiana, i està governat col·legialment per la Conferència Episcopal de l'Emília Romanya, que comprèn els bisbes que operen a les diverses diòcesis de la regió.

El territori[modifica]

Sots-divisions[modifica]

Aquesta regió eclesiàstica està formada per quinze diòcesis, reagrupades en tres províncies eclesiàstiques, segons la següent articulació:

Límits[modifica]

El territori de la regió eclesiàstica no coincideix exactament amb el de la regió administrativa donat que els límits de les diòcesis segueixen criteris propis, independents dels límits civils. Els límits eclesiàstics s'estenen fora dels civils, fins a comprendre un cert nombre de municipis situats a les províncies de Pavia (Llombardia), Gènova (Liguria), Florència (Toscana), Pesaro i Urbino (zona del Montefeltro, a les Marques) i el territori de la República de San Marino.

Principals llocs d'interès[modifica]

Història[modifica]

El cristianisme va arribar molt aviat en aquesta regió, probablement ja en el segle ii, gràcies a una important ciutat portuària com Ravenna, sempre obert a l'Orient. En primer evangelitzador va ser el bisbe Apol·linar, ara patró de la Regió Eclesiàstica. A més d'ell, la regió té cinc màrtirs històricament establerts: els sants Vidal i Agrícola i Pròcul de Bolonya, Cassià d'Imola i Antoní de Piacenza. Una altra figura important de l'època paleocristiana és sant Petroni, bisbe de Bolonya entre el 432 i el 450.

La regió eclesiàstica Emilia va ser creada per la Congregació per als Bisbes en una circular del 24 d'agost de 1889, juntament amb els altres setze regions eclesiàstiques italianes. El 27 de juny de 1908 es va dividir en dos, la regió d'Emília i la Romanya (també anomenada Flaminia); aquesta distinció es va mantenir fins al 8 de desembre de 1976, quan un decret estipulà que la regió fos de nou unida.

Finalment, el 30 de setembre de 1986 es van fusionar entre si nombroses diòcesis menors que pertanyien a la mateixa regió, consolidació que va donar lloc al naixement de les seus de Modena-Nonantola, Reggio Emilia-Guastalla, Faenza-Modigliana, Comacchio-Ferrara, Ravenna-Cervia, Cesena-Sarsina i Forlì-Bertinoro. La diòcesi de Bobbio es va unir a la de Gènova, però la unió va durar fins al 1989, quan el territori de l'antiga seu de Bobbio es va separar de Gènova i es va unir a la diòcesi de Piacenza, que contextualment va assumir seu nom actual.

Organigrama[modifica]

Conferència episcopal de l'Emília-Romanya[modifica]

Bisbes delegats pels diversos sectors pastorals[modifica]

La regió eclesiàstica té al seu càrrec totes les següents àrees de la vida pastoral un dels bisbes de la regió, de manera que la divisió de responsabilitats es convertirà en una major cura i atenció pastoral:

Diòcesis suprimides a l'Emília-Romanya[modifica]

Enllaços externs[modifica]