Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:56, 18 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Seu de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, al carrer Valverde de Madrid.
Dades
TipusReial Acadèmia
Història
Creació1730
FundadorCarles III d'Espanya i José Moñino y Redondo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitEspanya Espanya
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalAntonio Pau (2016–) Modifica el valor a Wikidata
PresidentLuis Díez-Picazo y Ponce de León
VicepresidentJosé Antonio Escudero
Part deInstituto de España Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrajyl.es

La Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació es va crear en 1730 a Madrid de la mà d'un grup de trenta juristes que pretenien desenvolupar l'esperit il·lustrat academicista mitjançant la posada en comú dels seus coneixements. Entre els seus membres es trobaven importants personatges de l'època, com José Moñino, que més tard seria el comte de Floridablanca i Secretari d'Estat amb Carles III. Va ser aquest el seu primer President oficial i qui el 20 de febrer de 1763 li va atorgar la cèdula que la reconeixia amb el caràcter de Reial Acadèmia de Lleis d'aquests Regnes i de Dret Públic, en un nivell similar al reconegut per l'Acadèmia de la Llengua. Emparats en la il·lustració espanyola van desenvolupar una ingent tasca de recollida i ordenació de textos jurídics, manuals i documents històrics.

Funcions

Segons els estatuts que regulen la Real Acadèmia, les seves funcions són les d'investigar la ciència del Dret i les seves matèries auxiliars, contribuint a progrés de la legislació. Per a això realitza informes i respon a les consultes que se li plantegen, investiga la història del Dret, organitza conferències i cursos monogràfics i manté una àmplia biblioteca jurídica.

Fitxer:El conde de Floridablanca y Goya.jpg
El Comte de Floridablanca, artífex de la creació de la Real Acadèmia de Jurisprudència, segons retrat de Goya.

Ressenya històrica

Quan Josep I Bonaparte és coronat Rei d'Espanya, l'Acadèmia rebutja el seu reconeixement el que li permetrà al restabliment de l'absolutisme per Ferran VII, comerciejar-se la simpatia d'aquest i obtenir una forta ajuda econòmica. No obstant això, si ben no havia legitimat al monarca bonapartista, l'Acadèmia tenia una clara empremta liberal que es veuria ràpidament testificada amb la jura pels seus membres de la Constitució de Cadis en 1820 en plena Espanya convulsa i que va obligar a l'Estat a intervenir-la, limitant l'autonomia de la qual havia gaudit fins a aquest moment i dividint-la en dues acadèmies (la de Carles III i la de Nuestra Señora del Carmen). Els canvis de denominació van ser continus a partir d'aquest moment. Durant la Regència de Maria Cristina de Borbó es van tornar a unir les acadèmies amb el nom d'Acadèmia Matritense de Jurisprudència i Legislació i va recuperar la seva autonomia.

El segle XIX fou un període fecund i ric i, després del Sexenni Democràtic, Alfonso XII restaura el títol de Reial Acadèmia, que tornarà a perdre durant la Segona República i recuperar de nou en el franquisme fins avui.

Acadèmics actuals

Actualment són Acadèmics de Nombre, per ordre d'antiguitat:

Acadèmics honoraris espanyols

Presidents d'Academies de Jurisprudència associades a l'Institut d'Espanya:

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reial_Acadèmia_de_Jurisprudència_i_Legislació&oldid=17336991»