Reliquiari dels Tres Reis
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
El Reliquiari dels Tres Reis (en alemany Dreikönigsschrein ) és un reliquiari del que es diu conté els ossos dels Reis Mags, també coneguts com els Tres Savis o els Mags. El reliquiari és un gran sarcòfag triple, daurat i ricament decorat col·locat damunt i darrere del altar major de Catedral de Colònia. Es considera el punt culminant de l'art Mosano i el reliquiari més gran en el món occidental.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les relíquias dels Mags van ser portades de Milà pel emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic Barbarroja, que els la va lliurar a l'Arquebisbe de Colònia, Reinaldo de Dassel el 1164. Des de llavors les relíquies dels Tres Reis van atreure un corrent constant de pelegrins cap a Colònia:
| « | "En els dies de Felip de Heinsberg va ser construït el reliquiari dels tres mags. Això em va ser confirmat per alguns testimonis oculars que estaven presents quan els tres mags van ser posats en el reliquiari." | » |
| — Vita Eustorgii (Eustorgius)) [1] | ||
Parts del reliquiari van ser dissenyades pel famós orfebre medieval, Nicolau de Verdun, que va començar el treball en el el 1180 o 1181. Té escultures d'or elaborades dels profetes i apòstols, i de les escenes de la vida de Crist. El reliquiari es va completar prop de 1225.
Al voltant de 1199, l'emperador Otón IV va lliurar tres corones àuries per als reis mags com un donació a l'església de Colònia: "Otto rex coloniensis curiam celebrans tres corones de Auro capitibus trium magorum imposuit "; MGSS 17, 292. A causa de la importància del reliquiari i la catedral per al posterior desenvolupament de la ciutat, el escut d'armes de Colònia mostra encara les tres corones que simbolitzen als Tres Reis.
La construcció d'aquesta catedral de Colònia es va començar el 1248 per a albergar aquestes importants relíquies. La construcció de la catedral va prendre 632 anys, per arribar a ser actualment l'església gòtica més gran d'Europa septentrional.
El 20 de juliol de 1864, el reliquiari es va obrir, i van ser descoberts restes dels Tres Reis i monedes de Felip de Heinsberg. L'informe d'un testimoni ocular compte:
| « | "En un compartiment especial del reliquiari que ara es veu - juntament amb el que queda d'antigues, velles i podrides benes, probablement de biso, i amb restes de resines aromàtiques i substàncies semblants - nombrosos ossos de tres persones, que sota la guia de diversos experts presents es podria reunir en cossos gairebé complets: l'un en la seva joventut primerenca, el segon en la seva virilitat primerenca, el tercer es va envellir més bé. Dues monedes, bracteates argentins només encunyats per una cara , acompanyaven l'anterior; un, probablement dels dies de Philipps Von Heinsberg , va demostrar una església ( Veure Nota ), l'altre va mostrar una creu, acompanyat de l'espasa de la jurisdicció, i del bàcul (la cuerva de bisbe ) a banda i banda. " [2] | » |
-
- Nota : "Així com la moneda de Philipp en Hartzheim, coloniensis de nummariae de rei d'història Posposar 3 No 14, 16, (1754) [3], encara sense la seva circumscripció, l'altre ( la moneda) està en la forma quadrada, mostrat en el centre una creu, acompanyat de l'espasa de la jurisdicció, i del bàcul (la cuerva de bisbe) a banda i banda, també sense transcripció, la majoria del certament no és més jove i pot ser assumit per a resultar potser ser una moneda per Rainald [de Dassel]. " ) [4]
Els ossos es van embolicar en seda blanca i van ser retornades al reliquiari.
Descripció [modifica]
Mida i construcció [modifica]
El Reliquiari dels Tres Reis és aproximadament 43 polzades (110 cm) ample, 60 polzades (153 cm) alt, i 87 polzades (220 cm) llarg. Els tres formen una mena de basílica: dos sarcòfags enganxats l'un a l'altre, i el tercer sarcòfag descansa sobre les arestes superiors dels altres dos. Les cares estan completament cobertes, així que no hi ha espai visible entre els sarcòfags. L'estructura bàsica està feta de fusta, amb bany de or i plata i decorada amb filigranes, esmalt, i unes 1000 pedres precioses. Aquest aspecte hi trobem molts camafeu es i peces gravades, alguna encara pre-cristiana.
Decoració [modifica]
Tot el reliquiari aquesta embolicat amb una elaborada coberta decorativa. Hi ha 74 figures en baix relleu de plata daurada en total, sense comptar les figures addicionals, més petites, en la decoració del fons. En els costats, les imatges de profetas decoren la part més baixa, mentre que les imatges dels apòstol si evangelistas decoren la part superior. Un extrem mostra (a través del fons, d'esquerra a dreta) imatges de l'Adoració dels Mags, María entronitzada amb el nen Jesús, i el Baptisme de Crist, ia dalt, Crist entronitzat en el Judici Final. L'altre extrem mostra les escenes de la Passió: El Martiri de Crist (baix esquerra) i la Crucifixió (baix esquerra), amb Crist ressuscitat amunt. Aquest extrem té així mateix un bust de Rainald de Dassel al centre.
El reliquiari en la ficció [modifica]
A la novel·la Baudolino (2000), Umberto Eco descriu el descobriment i el donatiu subsegüent de les relíquies de Mags com un bulo del segle XII perpetrat pel protagonista de la novel·la.
En la novel·la Mapa de Ossos (2005) per James Rollins, el Reliquiari conté or en estat monoatòmic, produït pels Mags, en lloc de les santes relíquies.
Referències [modifica]
- ↑ latin original: "Temporibus domini Philippi episcopi, qui successit Reinoldo, fabricata est eis capsa ... sicut nobis narraverunt cinc presents erant eorum translatoni ..." (Floss, Dreikoenigenbuch, 1864, page 116-122 (Latin); copy in MGH 25, 108 )
- ↑ alemany original: "In einer besonderen Abteilung des Schreins zeigten sich mai mit donin resten uralter vermoderter Binden, wahrscheinlich Byssus, nebst Stuecken aromatischer Harzé und aehnlicher Substanzen die zahlreichen Gebeine Dreier Personen, die mit Beihilfe der anwesenden Sachverstaendigen sich zu fast vollstaendigen Koerpern ordnen liessen: der eine aus erster Jugendzeit, der Zweite im ersten Mannesalter, der Dritte bejahrt. Zwei Muenzen, Bracteaten von Silber und nur auf einer Seite gepraegt, Lagen bei; die eine, erweislich aus donin Tagen Philipps von Heinsberg, zeigt eine Kirche (See Note), die andere ein Kreuz, des Jurisdictionsschwert an der einen, donin Bischofsstab an der anderen Seite. (Floss, Dreikoenigenbuch, 1864, page 108)
- ↑ Hartzheim, Josephus, Història Rei Nummariæ Coloniensis, Et Dissertationes De eadem: Pars prima, De Nummis Archiepiscoporum Coloniensium, Pars Secunda, De Nummis Ducum Juliacensium & Montensium, & Agnatorum Genti Juliacensi, Pars Tertia. De Nummis Civitatis Coloniensis , 1754
- ↑ Alemany original: "Ganz so wie die Muenze Philipps bei Hartzheim història rei nummariae coloniensis Tafel 3 Nr 14, 16, doch ohne die Umschrift; die andere in viereckiger Form, in der Mitte ein Kreuz, des Jurisdictionsschwert an der einen, donin Bischofsstab an der anderen Seite , auch ohne Umschrift, ist jedenfalls nicht juenger und duerfte sich vielleicht ALS eine Muenze Rainald s erweisen. " (Floss, Dreikoenigenbuch, 1864, pàgina 108)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reliquiari dels Tres Reis |
