Robben Island

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:57, 8 oct 2016 amb l'última edició de Medol (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Robben Island
Imatge
Robben Island des de Table Mountain
Nom en la llengua original(af) Robbeneiland Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPrison island (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deLiberation Heritage Route (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Úspresó, Leproseria, instal·lació militar i presó Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura1,3 (amplada) × 3,2 (longitud) km
Superfície475 ha
Altitud17 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
RegióÀfrica
LocalitzacióCap Occidental
Sud-àfrica
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 48′ 18″ S, 18° 22′ 12″ E / 33.805°S,18.37°E / -33.805; 18.37
Patrimoni de la Humanitat  
TipusCultural  → Àfrica
Data1999 (23a Sessió), Criteris PH: (iii),(vi)
Identificador916
Plànol

Entrada de la presó de Robben Island
Lloc webrobben-island.org.za Modifica el valor a Wikidata

Robben Island - en anglès - o Robbeneiland - en afrikaans- és una illa de Sud-àfrica, a l'altura del Cap, que va servir en el segle xx de presó política per als opositors negres al règim d'apartheid. Ha estat inscrita en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO el 1999.[1]

El seu nom d'«illa a les Foques» (en afrikaans robben significa «foques») prové del fet que hi hauria un gran nombre d'aquests mamífers a les aigües que envolten l'illa.

Fins ara, 3 presidents de Sud-àfrica han estat presos a l'illa, entre ells el Premi Nobel de la Pau el President Nelson Mandela que hi va ser detingut durant prop de 18 anys dels 27 que va estar empresonat a partir de 1964, abans de ser transferit a la presó Victor Verster, prop de Paarl. El també President Kgalema Mothlanthe i l'actual Jacob Zuma.Altres nombrosos membres de l'ANC i dels moviments d'alliberament sud-africans hi van estar també presos.

Història

Des de finals del segle xvii, l'illa de Robben s'havia utilitzat principalment per a l'aïllament dels presos polítics. Els colons holandesos van ser els primers a utilitzar l'illa de Robben com a presó. El seu primer presoner va ser probablement Autshumato durant la primera mitat del segle xvii. Entre els seus primers habitants permanents hi eren líders polítics de diverses colònies holandeses, entre ells els d'Indonèsia, i el líder del motí al vaixell d'esclaus Meermin.

Després que la Royal Navy capturés nombrosos holandesos orientals a la batalla de Saldanha Bay el 1781, un vaixell va anar a trobar els vaixells de guerra britànics. A bord es trobaven els "reis de Ternate i Tidore, i els prínceps de les respectives famílies". Els holandesos els varen mantenir durant molt de temps a la "Illa Robin", però després els varen traslladar a Saldanha Bay.

El 1806 el balener escocès John Murray va obrir una estació balenera en una badia protegida a la costa nord-oriental de l'illa, que es va conèixer com la Badia de Murray, adjacent al port actual de nom de Murray Bay que va ser construït el 1939-40.

Després d'un fallit aixecament a Grahamstown el 1819, la cinquena de les Guerres xosa, el govern colonial britànic condemnar el líder africà Makanda Nxele a cadena perpètua a l'illa. Es va ofegar en les costes de Table Bay després d'escapar de la presó.

L'illa també va ser utilitzada com a colònia per leprosos i per animals en quarantena. A partir de 1845 els leprosos de la Hemel-en-Aarde (cel i terra) colònia de leprosos prop de Caledon van ser traslladats a l'illa de Robben, quan es va trobar Hemel-en-Aarde inadequada com una colònia de leprosos. Inicialment això es va fer de forma voluntària i els leprosos eren lliures d'abandonar l'illa, si així ho desitjaven. A l'abril 1891 es va posar la primera pedra d'11 nous edificis pels leprosos. Després de la introducció de la Llei de Repressió de la Lepra maig 1892 l'admissió ja no era voluntària i els moviments dels leprosos va ser restringit. Abans de 1892 una mitjana de prop de 25 leprosos a l'any van ingressar a l'illa de Robben, però el 1892 aquest nombre es va elevar a 338, i el 1893 van ser admesos altres 250.

Durant la Segona Guerra Mundial l'illa va ser fortificada amb canons de 9,2 polsades BL Mk X i de 6 polzades, que són s'instal·lats com a part de les defenses de Ciutat del Cap.

Robben Island va ser utilitzada com a presó per als presos polítics i condemnat criminals des de 1961. Era una presó de màxima seguretat per a presos polítics fins al 1991. La presó de mitjana seguretat per a presos comuns es va tancar el 1996. En les eleccions generals de Sud-àfrica de 2009, l'Aliança Democràtica va guanyar l'illa.

Perills marítims

Robben Island i la propera Whale Rock han provocat el naufragi de moltes naus i les seves tripulacions. L'onatge a mar obert de l'Oceà Atlàntic colpeja contínuament als seus marges i tot vaixell que naufraga en els esculls està aviat trinxat en trossos i desapareix. A la segona meitat del segle xvii un vaixell neerlandès carregat amb monedes d'or destinades al pagament dels sous dels empleats de la Companyia de les Índies Orientals Holandeses a Batavia (avui Jakarta, Indonèsia) es va desintegrar en aquests esculls a poca distància de la costa, en aigües relativament poc profundes però molt agitades.L'or avui tindria un valor de desenes de milions d'euros. Algunes monedes han arribat a terra al llarg del temps, però el mateix tresor com a tal, roman a l'oceà. Està protegit en gran part per les onades gairebé incessant i violentes. Molts altres vaixells han naufragat a l'illa.

Avui

Avui en dia l'illa és una destinació turística popular i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1999. S'arriba per ferri des del Victoria & Alfred Waterfront a Ciutat del Cap i està obert durant tot l'any si el temps ho permet, les visites a l'illa i la presó són dirigides per guies que abans hi eren presoners. El Museu de l'illa de Robben (RIM) funciona com un lloc o un museu vivent. Tota l'illa és de propietat de l'Estat, amb l'excepció de l'església.

Reclusos il·lustres

Cinema

Referències

Relacions externes