Robert I de Bar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Robert I de Bar, nascut el 8 de novembre de 1344, mort el 12 d'abril de 1411, va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411. Era el fill segon d'Enric IV, comte de Bar, i de Iolanda de Dampierre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tenia menys d'un any quan el seu pare va morir i el seu germà gran Eduard II, va esdevenir comte de Bar sota la regència de la seva mare. Com els dos germans eren feble constitució, Iolanda va demanar i va obtenir del papa Climent VI per a ambdós, l'autorització de menjar carn durant els períodes d'abstinència.

Quan el seu germà va morir, no tenia més que uns set anys, i el problema de la regència es va plantejar de manera diferent que set anys abans. En efecte, la seva mare estava a punt de casar-se de nou amb Felip de Navarra, comte de Longueville, de la dinastia Evreux que disputava la reialesa a Joan II de França. D'altra banda, Joana de Bar (1295 † 1361), comtessa de Warren, filla del comte Enric III de Bar, va fer saber al rei que estava llesta per assumir la regència. El parlament de París, per orde del 5 de juny de 1352, va decidir que el Barrois era un feu reial i va confiar la regència a Joana de Bar el 27 de juliol de 1352. Iolanda de Flandes, que al principi havia renunciat a la regència, va revocar la seva decisió i va aixecar tropes per combatre a Joana de Bar. El rei Joan II el Bo va haver d'intervenir i obligar a Iolanda a renunciar el 2 de juliol de 1353.

Una qüestió de precedència va portar a l'erecció del comtat de Bar en ducat. En efecte, la senyoria de Pont-à-Mousson havia estat erigida en marquesat, i les actes esmentaven a Robert com a marquès de Pont-a-Mousson i comte de Bar, cosa que, per als nobles barresos, era il·lògic, ja que el Barrois era territorialment més important que Pont-a-Mousson. Per resoldre aquesta anomalia, l'emperador Carles IV comte de Luxemburg i emperador va erigir el Barrois (i Luxemburg) en ducats.

La derrota de L'exèrcit francès a Poitiers el 1356 va privar a Joana de Bar del suport del rei que fou fet presoner. Iolanda va reprendre la regència i Robert fou armat cavaller el desembre de 1356.

Fou declarat major el 8 de novembre de 1359 i va assistir a la consagració del rei Carles V de França a Reims el 19 de maig de 1364, i després al de Carles VI de França el 4 de novembre de 1380. Durant el regnat de Carles V, va participar el 1374 en diverses expedicions militars destinades a fer fora als anglesos de Normandia.

El 1401, va cedir el ducat al seu fill Eduard III reservant-se'n l'usdefruit, apartant el seu nét Robert, fill d'Enric senyor de Marle. Aquest últim intentarà oposar-s'hi per un procés al Parlament de París que durarà de 1406 a 1409, però sense èxit.

La bogeria de Carles VI va enfrontar al duc Lluís d'Orleans amb el Duc de Borgonya Joan Sense Por. Robert I, del qual els seus estats eren fronterers de França i de Borgonya, va sostenir al duc d'Orleans, però després de l'assassinat d'aquest últim, va restar cada vegada més en el seu ducat a causa de les crisis de gota que li impedien caminar.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Es va casar el 1364 amb Maria de França (1344 † 1404), filla de Joan II el Bo, rei de França, i de Bonna de Luxemburg. Van tenir a:

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994