Sílvia Marsó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Sílvia Marsó
Silvia Marsó el 2011
Silvia Marsó el 2011
Naixença: 8 de març de 1964 (1964-03-08) (50 anys)
Barcelona
Origen: Catalunya Catalunya
Fills: David Marco
Pàgina web: http://www.silviamarso.com

Pàgina sobre Sílvia Marsó a IMDb

Sílvia Marsó (Barcelona, 8 de març de 1964) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, de llarga trajectòria professional. El seu nom artístic és un homenatge a Marcel Marceau, ja que els seus inicis varen ser a l'Institut del Teatre de Barcelona, a l'escola de Pantomima que dirigia Albert Boadella l'any 1978. La seva carrera professional comença l'any 1979 en diferents mitjans, tant en teatre com al cinema i a la televisió.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Als catorze anys es matricula a l'Escola de Pantomima de l'Institut del Teatre de Barcelona que dirigia Albert Boadella i la seva primera aparició en públic va ser al barri Gòtic de la Ciutat Comtal al costat d'alguns companys de classe, entre els quals hi havia Paco Mir del Tricicle i Jürgen Müller de La Fura dels Baus. Va ser llavors quan va adoptar el cognom artístic Marsó, en homenatge al mim francès Marcel Marceau. La seva inquietud la va portar a provar sort en diferents gèneres artístics: el teatre independent, els espectacles infantils, la revista i el music hall, sempre sense deixar les classes de formació (interpretació, cant, dansa, recitació i teatre en vers, acrobàcia i expressió corporal).

El 31 de juliol de 1979 debuta com a actriu professional a la companyia de Vicky Lussón amb l'obra d'Alfonso Paso, Los derechos de la mujer. El 1981 treballa per primera vegada davant de les càmeres com a presentadora i cantant al programa d'actuacions musicals, Gent d'aquí, pel circuit català de Televisió Espanyola. El 1982 roda la seva primera pel·lícula a les ordres de Carles Benpar, Escapada final (Scapegoat, títol internacional), protagonitzada per Paco Rabal. Les seves primeres aparicions com a actriu a les sèries de televisió varen ser a Segunda enseñanza de Pedro Masó (1986) i a Turno de oficio (1986-87), d'Antonio Mercero.

Amb la voluntat de seguir perfeccionant-se i creixent com a actriu, des del 1990 refusa importants propostes per a presentar programes de televisió, i es centra en la seva activitat teatral, treballant a les ordres de Miguel Narros, Andrés Lima, Adolfo Marsillach, José Tamayo, José Luis Alonso, Jaime Chávarri, Amelia Ochandiano, Juan Carlos Pérez de la Fuente, Natalia Menéndez, Esteve Ferrer, etc.

Protagonitza, entre d'altres, les obres Yerma, de Federico García Lorca (Premi Melià Recoletos com a millor actriu); Casa de muñecas, de Henrik Ibsen (premis Ercilla i Teatro de Rojas a la millor actriu); Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca (finalista al Fotogramas de Plata com a millor actriu de Teatre); Tres mujeres altas, d'Edward Albee, al costat de María Jesús Valdés (ambdues candidates al Premio Mayte de Teatro el 1995); La gran sultana, de Miguel de Cervantes amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico (finalista al Fotogramas de Plata com a millor actriu de Teatre); Hécuba, d'Eurípides, que va estrenar al Festival de Teatro Clásico de Mérida al costat de Margarita Lozano, Blanca Portillo i José Coronado; La loca de Chaillot, de Jean Giraudoux al costat d'Amparo Rivelles i Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario, de Tono i Miguel Mihura al costat de Julia Trujillo i Manuel Galiana.

A T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré, (Premi Max el 2001 al millor espectacle musical) va tornar a mostrar les seves qualitats com a cantant. A partir del 2004 s'estrena com a productora i actriu als espectacles: Aquí no paga nadie de Darío Fo, al costat de Jordi Rebellón, i Tres versiones de la vida de Yasmina Reza, al costat de José Luis Gil, Joaquín Climent i Carmen Balaguer.

Al cinema destaquen els seus treballs en pel·lícules com: La madre muerta, de Juanma Bajo Ulloa; Amor, curiosidad, prozac y dudas, de Miguel Santesmases, basada en la novel·la de Lucía Etxebarria; Los muertos no se tocan, nene, de José Luis García Sánchez (guió homònim de Rafael Azcona); Myway, d'Antoni Salgot; El gènere femení, de Carles Benpar i Dones, òpera prima de Judith Colell, entre d'altres.

Pel que fa a les sèries de televisió, cal destacar les seves interpretacions a Dones d'Aigua, d'Antoni Verdaguer, amb Carme Elias i Carme Sansa, Elvira Miranda a El origen, gran reserva; Adriana a Gran Hotel; la malvada Alexia a Ana y los 7; l'ecologista radical Rita a Canguros; i La Conspiración de Pedro Olea, amb guió d'Elias Querejeta. Així com les seves intervencions a La banda de Pérez, de Ricardo Palacios, Mar de dudas, de Manuel Gómez Pereira, Quico el progre, Atrapats, Sota el signe d'aquari, ... entre d'altres.

Paral·lelament ha participat en l'escriptura dels llibres: ¡Bye bye lágrimas! (1991), amb Carlos Villarrubia i Ginés Liébana Celiacos famosos (Editorial Lo que no existe) (2009); Catalanes en Madrid, 50 miradas desde la Gran Vía (2012), d'Anabel Abril: Aula 25 (2013) Escola 25 de setembre (2013).

Filmografia principal[modifica | modifica el codi]

Entre els seus diferents treballs poden esmentar-se els següents:

Televisió[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Premis i candidatures[modifica | modifica el codi]

  • 2011: Premi Ercilla millor actriu per Casa de muñecas
  • 2011: Premi Teatro Rojas millor actriu per Casa de muñecas
  • 2006: Nominada al Premio Chivas Telón com a millor actriu de comèdia per Aquí no paga nadie
  • 2001: Menció especial del jurat a les actrius protagonistes en el Festival de Cinema de Màlaga per la pel·lícula Amor, curiosidad, prozak y dudas
  • 1998: Finalista premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra Doña Rosita, la soltera
  • 1995: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra Tres mujeres altas
  • 1995: Nominada per Unión de Actores com a millor actriu, per la sèrie Canguros
  • 1994: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra El amor es un potro desbocado
  • 1992: Finalista del Premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra La gran sultana
  • 1986: Premi Ercilla de teatre com a actriu revelació per Búscame un tenor

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sílvia Marsó
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sílvia Marsó Modifica l'enllaç a Wikidata